Xavier Rambla Sociologia

Altre lloc Blogs.uab.cat

juny 02 2017

Prevenir l’abandonament escolar prematur

PÒSTER (ABJOVES Eina 1 Prevenció v4)

Entre 2013 i 2016 el projecte ABJOVES ha estudiat diverses polítiques que intenten recolzar els estudiants exposats al risc de deixar l’escola sense graduar-se. Ha observat que dos factors agreugen el problema indirectament.

En primer lloc, l’índex estatus econòmic, social i cultural (Status ESC) de les famílies és el factor determinant dels rendiments educatius a tota la mostra de la prova PISA de l’OCDE (OECD, 2003). Aquest índex es calcula a partir de l’estatus laboral dels pares, de la seva riquesa i dels seus recursos culturals. Com que des de 2008 la crisi econòmica ha perjudicat moltes famílies, aquesta precarietat també amenaça els resultats acadèmics dels seus fills i filles (OECD, 2016). La conjuntura econòmica, doncs, ha actuat en sentit negatiu.

En segon lloc, la segregació socio-econòmica separa els estudiants segons la seva classe social. La concentració de l’alumnat més vulnerable a unes mateixes escoles, sovint, els empeny a abandonar (OECD, 2012). Fa deu anys la bombolla immobiliària va dispersar la població en urbanitzacions que no reflecteixen la diversitat social de les ciutats més consolidades. Avui dia la pujada dels lloguers altra vegada separa el jovent segons els recursos de les seves famílies.

Per fer front a aquests factors negatius, l’OCDE i la Comissió Europea proposen polítiques preventives. En primer lloc, demanen d’evitar la repetició de curs i l’agrupament per nivell acadèmic. El fet és que aquests remeis són pitjors que la malaltia, ja que les decisions de repetir i agrupar moltes vegades confonen els criteris acadèmics amb prejudicis socials i culturals.

En segon lloc, proposen sistemes controlats d’elecció d’escola. Reclamen que tots els centres segueixin els mateixos criteris de matriculació per a tothom. A més, desaconsellen que enviïn missatges diferents a diferents públics, i facin els ulls grossos davant d’irregularitats en l’empadronament o altres procediments relacionats. Es tracta d’evitar que les escoles més prestigioses seleccionin els millors estudiants i desanimin l’entrada dels qui tenen més dificultats. En aquesta línia, la prevenció de l’abandonament també fa incidència en la necessitat de distribuir els recursos d’acord amb les necessitats dels estudiants tot evitant avantatges i greuges comparatius entre tipus de centres.

En tercer lloc, l’educació post-obligatòria també pot ajudar en la prevenció. Aquí cal aproximar els itineraris de batxillerat i educació professional, i alhora, facilitar la transició entre ells. Si no acaben convencent els joves, és imprescindible que les primeres tries es puguin reconduir sense massa traumes.

El pòster presenta aquestes idees d’esquerra a dreta. En general, la desigualtat agreuja el risc d’abandonament prematur (AEP), mentre que la igualtat (o les mesures adreçades a suavitzar la desigualtat) actuen en contra d’aquest risc. L’AEP és al centre de les preocupacions sobre l’educació perquè aixeca un mur que tanca les oportunitats vitals de moltes persones.

Bibliografia

OECD (2003), “PISA Index of Economic, Social and Cultural Status (ESCS)”, in OECD Glossary of Statistical Terms, OECD Publishing, Paris. URL: https://stats.oecd.org/glossary

OECD (2012), Equity and Quality in Education: Supporting Disadvantaged Students and Schools, OECD Publishing, Paris.

OECD (2014), “Executive summary”, in OECD Employment Outlook 2014, OECD Publishing, Paris.
DOI: http://dx.doi.org/10.1787/empl_outlook-2014-3-en

OECD (2016) Inequality, URL: http://www.oecd.org/social/inequality.htm Accessed: 20 July 2016.


This entry was posted on Divendres, 2 juny, 2017 at 13:18 and is filed under Educació i polítiques socials. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.