Xavier Rambla Sociologia

POSTER (ABJOVES Eina 1 Prevenció cast)

Entre 2013 y 2016 el projecte ABJOVES ha estudiado varias políticas que intentan apoyar a los estudiantes expuestos al riesgo de dejar la escuela sin graduarse. Ha observado que dos factores agravan el problema indirectamente.

En primer lugar, el índice estatus económico, social y cultural (Status ESC) de las familias es el factor determinante de los rendimientos educativos en toda la muestra de la prueba PISA de la OCDE (OECD, 2003). Este índice se calcula a partir del estatus laboral de los padres, de su riqueza y de sus recursos culturales. Puesto que desde 2008 la crisis económica ha perjudicado a muchas familias, esta precariedad también amenaza los resultados académicos de sus hijos e hijas (OECD, 2016). La coyuntura económica, pues, ha actuado en sentido negativo.

En segundo lugar, la segregación socio-económica separa a los estudiantes según su clase social. La concentración del alumnado más vulnerable en unas mismas escuelas, a menudo, les empuja a abandonar (OECD, 2012). Hace diez años la burbuja inmobiliaria dispersó a la población en urbanizaciones que no reflejan la diversidad social de las ciudades más consolidadas. Hoy en día la subida de los alquileres otra vez separa a los jóvenes según los recursos de sus familias.

Para hacer frente a estos factores negativos, la OCDE y la Comisión Europea proponen políticas preventivas. En primer lugar, piden evitar la repetición de curso y el agrupamiento por nivel académico. De hecho, estos remedios son peores que la enfermedad, ya que las decisiones de repetir y agrupar muchas veces confunden los criterios académicos con prejuicios sociales y culturales.

En segundo lugar, proponen sistemas controlados de elección de escuela. Reclaman que todos los centros sigan los mismos criterios de matriculación para todo el mundo. Además, desaconsejan que envíen mensajes diferentes a diferentes públicos, y hagan la vista gorda con las irregularidades en el empadronamiento u otros procedimientos relacionados. Se trata de evitar que las escuelas más prestigiosas seleccionen a los mejores estudiantes y desanimen la entrada de quienes tienen más dificultades. En esta línea, la prevención del abandono también incide en la necesidad de distribuir los recursos de acuerdo con las necesidades de los estudiantes evitando ventajas y agravios comparativos entre tipos de centros.

En tercer lugar, la educación post-obligatoria también puede ayudar en la prevención. Aquí es preciso aproximar los itinerarios de bachillerato y educación profesional, y a su vez, facilitar la transición entre ellos. Si no acaban convenciendo a los jóvenes, es imprescindible que sus primeras opciones se puedan reconducir sin demasiados traumas.

El póster presenta estas ideas de izquierda a derecha. En general, la desigualdad agrava el riesgo de abandono prematuro (AEP), mientras que la igualdad (o las medidas dirigidas a suavizar la desigualdad) actúan en contra de este riesgo. El AEP se sitúa en el centro de las preocupaciones sobre la educación porque levanta un muro que cierra las oportunidades vitales de muchas personas.

 

 

Bibliografia

OECD (2003), “PISA Index of Economic, Social and Cultural Status (ESCS)”, in OECD Glossary of Statistical Terms, OECD Publishing, Paris. URL: https://stats.oecd.org/glossary

OECD (2012), Equity and Quality in Education: Supporting Disadvantaged Students and Schools, OECD Publishing, Paris.

OECD (2014), “Executive summary”, in OECD Employment Outlook 2014, OECD Publishing, Paris.
DOI: http://dx.doi.org/10.1787/empl_outlook-2014-3-en

OECD (2016) Inequality, URL: http://www.oecd.org/social/inequality.htm Accessed: 20 July 2016.

PÒSTER (ABJOVES Eina 1 Prevenció v4)

Entre 2013 i 2016 el projecte ABJOVES ha estudiat diverses polítiques que intenten recolzar els estudiants exposats al risc de deixar l’escola sense graduar-se. Ha observat que dos factors agreugen el problema indirectament.

En primer lloc, l’índex estatus econòmic, social i cultural (Status ESC) de les famílies és el factor determinant dels rendiments educatius a tota la mostra de la prova PISA de l’OCDE (OECD, 2003). Aquest índex es calcula a partir de l’estatus laboral dels pares, de la seva riquesa i dels seus recursos culturals. Com que des de 2008 la crisi econòmica ha perjudicat moltes famílies, aquesta precarietat també amenaça els resultats acadèmics dels seus fills i filles (OECD, 2016). La conjuntura econòmica, doncs, ha actuat en sentit negatiu.

En segon lloc, la segregació socio-econòmica separa els estudiants segons la seva classe social. La concentració de l’alumnat més vulnerable a unes mateixes escoles, sovint, els empeny a abandonar (OECD, 2012). Fa deu anys la bombolla immobiliària va dispersar la població en urbanitzacions que no reflecteixen la diversitat social de les ciutats més consolidades. Avui dia la pujada dels lloguers altra vegada separa el jovent segons els recursos de les seves famílies.

Per fer front a aquests factors negatius, l’OCDE i la Comissió Europea proposen polítiques preventives. En primer lloc, demanen d’evitar la repetició de curs i l’agrupament per nivell acadèmic. El fet és que aquests remeis són pitjors que la malaltia, ja que les decisions de repetir i agrupar moltes vegades confonen els criteris acadèmics amb prejudicis socials i culturals.

En segon lloc, proposen sistemes controlats d’elecció d’escola. Reclamen que tots els centres segueixin els mateixos criteris de matriculació per a tothom. A més, desaconsellen que enviïn missatges diferents a diferents públics, i facin els ulls grossos davant d’irregularitats en l’empadronament o altres procediments relacionats. Es tracta d’evitar que les escoles més prestigioses seleccionin els millors estudiants i desanimin l’entrada dels qui tenen més dificultats. En aquesta línia, la prevenció de l’abandonament també fa incidència en la necessitat de distribuir els recursos d’acord amb les necessitats dels estudiants tot evitant avantatges i greuges comparatius entre tipus de centres.

En tercer lloc, l’educació post-obligatòria també pot ajudar en la prevenció. Aquí cal aproximar els itineraris de batxillerat i educació professional, i alhora, facilitar la transició entre ells. Si no acaben convencent els joves, és imprescindible que les primeres tries es puguin reconduir sense massa traumes.

El pòster presenta aquestes idees d’esquerra a dreta. En general, la desigualtat agreuja el risc d’abandonament prematur (AEP), mentre que la igualtat (o les mesures adreçades a suavitzar la desigualtat) actuen en contra d’aquest risc. L’AEP és al centre de les preocupacions sobre l’educació perquè aixeca un mur que tanca les oportunitats vitals de moltes persones.

Bibliografia

OECD (2003), “PISA Index of Economic, Social and Cultural Status (ESCS)”, in OECD Glossary of Statistical Terms, OECD Publishing, Paris. URL: https://stats.oecd.org/glossary

OECD (2012), Equity and Quality in Education: Supporting Disadvantaged Students and Schools, OECD Publishing, Paris.

OECD (2014), “Executive summary”, in OECD Employment Outlook 2014, OECD Publishing, Paris.
DOI: http://dx.doi.org/10.1787/empl_outlook-2014-3-en

OECD (2016) Inequality, URL: http://www.oecd.org/social/inequality.htm Accessed: 20 July 2016.