Xavier Rambla Sociologia

Altre lloc Blogs.uab.cat

març 12 2017

Gestionar innovacions en la societat del coneixement

La “societat del coneixement” es caracteritza per un seguit de canvis socials que combinen processos visibles a les escales geogràfiques local, estatal i global. Per especialitzar-se en la gestió empresarial, la gestió pública o la intervenció social a través del tercer sector, una persona ha de comprendre fenòmens com ara l’enormitat de les finances, la configuració de cadenes globals de valor, la formació de sistemes regionals i estatals d’innovació, o bé la importància estratègia de la gestió del coneixement i la formació de xarxes urbanes globals.

Com s’aprèn a gestionar les innovacions en aquest context? Certament cal adquirir i aplicar un ventall de coneixements teòrics de diverses branques de les ciències socials. Però no n’hi ha prou. El panorama és prou complex perquè un/a professional necessiti sovint expressar la seva opinió experta sobre diversos temes. I això només s’aprèn amb una pràctica ben orientada per la teoria. A més a més, és imprescindible organitzar el propi treball amb autonomia, i comunicar idees amb eficàcia.

És molt difícil de desenvolupar aquests aprenentatges si la docència universitària consisteix tan sols a donar i rebre classes magistrals, i proposar i resoldre exercicis. Aquesta pauta normalment implica que els estudiants reparteixen la seva atenció entre llargs períodes de molt baixa intensitat i un o dos moments de màxima tensió en les corresponents èpoques d’exàmens. En canvi, per adquirir i aplicar coneixements teòrics alhora que hom aprèn a formular judicis especialitzats, organitzar-se i comunicar, cal tot un altre plantejament del treball de docència i aprenentatge. Per això és necessari prestar un nivell mitjà d’atenció a un ventall d’activitats durant tres o quatre mesos, i en tot cas baixar la guàrdia quan tan sols es tracta de completar els informes que ja s’han anat esbossant al llarg d’aquest temps. El gràfic adjunt perfila les dues pautes (corba-atencio).

Per tant, a més de classes magistrals i exercicis, aquesta mena d’aprenentatges requereixen altres eines. L’aprenentatge basat en problemes, l’elaboració de diaris, el b-learning i la participació en relacions intergeneracionals poden ser alguns instruments molt apropiats per assolir aquesta fita.


This entry was posted on Diumenge, 12 març, 2017 at 8:44 and is filed under L'aprenentatge a l'educació superior. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.