Xavier Rambla Sociologia

Altre lloc Blogs.uab.cat

Archive for novembre, 2016

nov. 02 2016

La innovació, les finances i la societat civil

La societat de la informació i del coneixement atorga un valor molt elevat a la innovació. Si bé un sector reduït  de la població hi treballa per desenvolupar innovacions molt avançades, el cert és que en països com el Regne Unit gairebé la meitat de la força de treball fa un ús molt intensiu del coneixement per dur a terme la seva feina (vg. Walby, 2011). Aquestes dues menes d’activitats acaben generant nous productes i nous processos de treball. Alhora, la innovació adopta formes molt diferents segons si els dominis sòcio-tècnics de les finances i de la societat civil contribueixen a generar-la (vg. Sassen, 2012).

Les innovacions que es relacionen estretament amb les finances són les que atrauen inversors que esperen rendibilitzar una patent. Per aquesta mena d’innovacions, la clau és que l’estratègia de les empreses promotores sigui convincent (vg. model EFQM) a banda del triangle social de confiança, autoritat i cooperació que es pugui establir entre les persones que hi treballen (vg, Sennett, 2012). En la mesura que són el producte de la visió més restrictiva de l’economia del coneixement (vg. Walby, 2011), són força impermeables a les polítiques laborals i el caràcter sistèmic i geogràfic dels sistemes d’innovació (vg. Lundvall, 2007).

Quan la societat civil contribueix a la innovació, la definició dels problemes és molt plural. La peça clau de les organitzacions implicades radica en la definició participativa de l’estratègia per part d’un ventall de “stakeholders” (vg. model EFQM). La utilització del coneixement en el sentit més ampli del que pugui ser una economia del coneixement és decisiva (vg. Walby, 2011). Els sistemes nacionals d’innovació entren en contacte amb la societat civil, que aporta alguns dels elements determinants del conjunt. Aquests sistemes no estan configurats tan sols per les empreses i les interaccions entre elles sinó també per cercles molt més amplis que inclouen l’estat del benestar, l’educació, el sistema fiscal, la mobilitat i altres aspectes (vg. Lundvall, 2007) . Per exemple, moltes idees de la Amsterdam Smart City provenen de la societat civil. A més a més, als països d’Europa central i a Escandinàvia la coordinació entre els governs i dos components de la societat civil, com ara són les patronals i els sindicats, han bastit sistemes de formació professional molt efectius.

Tanmateix, les finances i la societat civil no disposen dels mateixos recursos de poder:

Thus I would argue that finance succeeds in escaping conventional formats
when two or more financial exchanges merge and thereby constitute a net-
worked platform, allowing them to maximize the utilities of network technol-
ogies (Sassen 2008, chapters 7 and 8). In this sense, I would argue that
finance has been far ahead of civil society in the use of networked technologies.
It has actually invented new formats to accommodate its use: multi-sited net-
worked platforms, where each financial centre is a node in the network. Civil
society organizations have had many obstacles put in their way towards these
types of networked arrangements. In many ways, they have been forced to
take the form of incorporated firms rather than networked platforms. There
is, in my analysis, a political issue here that is yet another variable that contrib-
utes to produce diverse socio-digital formations even when based on similar
network technologies (Sassen, 2012: pag, 4)

Aquesta anàlisi de la societat de la informació desperta un seguit de preguntes molt rellevants:

  • De quina manera la gestió de les organitzacions afavoreix innovacions més rellevants per a les finances?
  • De quina manera la gestió de les organitzacions afavoreix innovacions més rellevants per a la societat civil?
  • Els conceptes més ampli i més restringit de l’economia del coneixement modelen les connexions entre la gestió i la innovació?
  • De quina manera les polítiques laborals afavoreixen la innovació? Fins a quin punt intervenen a configurar sistemes nacionals d’innovació?
  • De quin domini sòcio-tècnic (les finances o la societat civil) sorgeixen normalment les innovacions socials digitals que fan noves aportacions a la mobilitat, els serveis a les persones i les ciutats sostenibles?

No hi ha comentaris