Xavier Rambla Sociologia

Altre lloc Blogs.uab.cat

Archive for desembre, 2015

des. 31 2015

Variations in the connections between the sectors of development

Posted in Desigualtats |

The current agenda of the Sustainable Development Goals takes into consideration the complexity of interactions between the goals. Actually, a growing movement of opinion is challenging the silo structure of the Millennium Development Goals.

A cursory exploration of some well-known regularities shows that these connections do not reproduce the same correlations everywhere at any time, but that important variations are easily observed.

Firstly, Samuel H. Preston’s curve shows that the relationship between income and life expectancy varies for low- and high-income countries. Although a correlation is established among low-income countries, it is not among high-income ones. Moreover, the curve moves upwards over time at the same time as life expectancy rises everywhere. The Gap Minder website not only shows these trends, but it also allows us to explore the situation in the nineteenth century. Remarkably, in many countries at that time economic growth did not impact on life expectancy (here).

Secondly, the correlation between income and mean years of schooling is much more linear. The correlation is similar for male and female populations, but there are some slight differences that should be taken into account carefully (here and here).

But if the range of variables is expanded, some variations are also noticeable. To start with, among low-income countries there is no correlation between income and the number of out-of-school children (here).

In addition, among middle-income PISA countries some correlation is noticeable between income and reading scores, but this correlation is much weaker among high-income PISA countries (here).

 


No hi ha comentaris

des. 24 2015

Societat de la Informació: cercles virtuosos i viciosos

El concepte de societat de la informació fa referència a un ventall de transformacions socials. Entre d’altres, és important destacar les següents:

  • Les polítiques laborals, en darrera instància, adopten noves maneres de coordinar l’oferta i la demanda de treball i d’habilitats. A l’hora de dissenyar una política laboral els governs afronten un dilema entre dues opcions. D’una banda, poden triar l’estratègia de reformar la legislació que es va estendre a mitjan segle vint, la qual protegia els llocs de treball amb indemnitzacions d’acomiadament, un concepte restringit dels contractes eventuals i un ampli abast dels convenis col·lectius. De l’altra, poden facilitar la complexa articulació institucional d’un “transitional labour market”. Aquesta articulació institucional es basa en les polítiques actives d’ocupació, la prevenció dels riscos físics i psico-socials per a la salut laboral, l’educació i formació al llarg de tota la vida, i altres dispositius, per tal d’acompanyar tothom al llarg de les transicions entre un ventall de situacions en què es pot trobar en diversos moments de la vida; per exemple, el pas dels estudis a l’ocupació, de la dedicació plena a la feina a la conciliació amb responsabilitats familiars, i viceversa, d’una feina a una altra, de l’atur a l’ocupació, i de l’ocupació a la jubilació.
  • Si bé la gestió fordista de les organitzacions es basava en uns processos estables durant molt de temps, ara la gestió de qualitat depèn d’establir sinergies variables entre l’estratègia, les processos (primaris i de suport) i els resultats. La gestió del coneixement esdevé un procés de suport determinant, per exemple a l’hora d’arribar a posicions clau en una cadena global de valor. És complexa en si mateixa perquè no depèn tant de crear un repositori com de precisar a quin nivell de l’organització s’ha de compartir el coneixement i com es converteix el coneixement tàcit en explícit, i a l’inrevés. Tot plegat estableix equilibris variables.
  • Un altre tret de la societat de la informació és el sorgiment d’una xarxa de ciutats globals. Aquests centres sovint estan més relacionats entre si que amb els territoris contigus, concentren persones de tot arreu que poden engegar activitats molt creatives, i esdevenen els escenaris de lluites polítiques que reverberen pertot. La geografia de territoris estatals persisteix però a sobre s’hi sobreposa aquesta geografia de xarxes.
  • A la societat de la informació la producció s’organitza en cadenes globals de valor en què el disseny, la producció i la venda dels productes es realitzen en llocs diferents, que tanmateix estableixen relacions variables entre si. Els sistemes nacionals o regionals d’innovació, constituïts bàsicament a través de la cooperació entre empreses i les sinergies entre els sectors econòmics i les polítiques públics, sovint aconsegueixen ubicar-se en les posicions estratègiques de les cadenes globals de valor.

El fet és que les desigualtats distorsionen les possibles sinergies entre tots aquests fenòmens. Per exemple, polaritzen el nivell d’instrucció i les habilitats de la població ocupada, malmeten els resultats de l’organització per als seus treballadors, exacerben les tensions a les ciutats globals, i entorpeixen els possibles efectes positius entre la cooperació empresarial i les polítiques socials.

Tot plegat es resumeix en aquest mapa conceptual

SI 2015-16 Mapa Conceptual

A partir d’aquesta reflexió general, trieu i responeu una d’aquestes dues preguntes en 1500 paraules:

  1. De quina manera les desigualtats afecten les connexions entre la gestió de les organitzacions (sobretot pel que fa a la gestió del coneixement) i les cadenes globals de valor? Podeu prendre els textos de Walby, Lundvall i Stiglitz com a referència.
  2. De quina manera les desigualtats afecten les connexions entre les ciutats globals i les cadenes globals de valor? Podeu prendre com a referència els textos de Walby, Lundvall i Sassen.

No hi ha comentaris