Xavier Rambla Sociologia

L’acció social consisteix a actuar amb referència a una altra persona. El nostre comportament, en essència, es basa en accions socials.

D’ ençà que Daniel Defoe va escriure la novel.la Robinson Crusoe al segle XVIII,i s’ha estès la idea que les accions socials responen a un càlcul racional. De fet, molts economistes prenen aquesta història per il.lustrar models d’acció individual.

Tanmateix, la realitat desborda aquesta simplificació. Per exemple, la invenció tecnològica sovint és el producte d’accions deliberades que hom ha dut a terme per assolir un objectiu. És un càlcul per trobar la millor manera d’aconseguir un fi. Ara bé, ningú no inventa aïlladament sinó dins d’una xarxa social on participen persones que comparteixen interessos, coneixements, valoracions de la seva feina, i sovint, emocions molt intenses. Penseu en el procés que va dur a inventar l‘ordinador personal.

El cas és que les accions racionals moltes vegades es despleguen per fer realitat un valor; no només per uns fins tan instrumentals com els de Crusoe. La feina de la Free Software Foundation n’és un exemple.

Les emocions també ens impulsen a actuar. Per l’alegria, la vergonya, la por, la compassió o l’enveja fem moltes coses. De fet, quan creixem, configurem el nostre caràcter, és a dir, una determinada predisposició a experimentar aquestes emocions amb una certa identitat. Les “novel.les de creixement” es van començar a escriure poc després de Robinson Crusoe. Expliquen com un personatge es va transformant a mesura que viu unes experiències, i destaquen quines emocions sent el personatge en aquestes tessitures. Segurament heu sentit a parlar, posem per cas, de Les Aventures de Tom Sawyer.

A més de protagonitzar accions racionals i afectives (o emotives), el sociòleg Max Weber va argumentar que també actuem per costum segons les normes socials. Aquestes normes són prescripcions sobre el bon i el mal comportament. Algunes han estat codificades, com ara les lleis o les normes ISO de producció, però d’altres són informals. La majoria de vegades donem les normes socials per descomptades, cosa que ens estalvia de pensar per què les hem de complir. És així que, en llevar-nos, seguim la rutina de dutxar-nos, vestir-nos, esmorzar, etc. En um lloc de treball també ens adonem que cal complir unes normes implícites que no estan escrites enlloc. La norma de respectar l’espai personal a un parc públic és un altre exemple. Saltar-se una norma és una transgressió que comporta una sanció. Les sancions poden ser contundents (anar a presó), però moltes vegades tan sols es tradueixen en mirades, gestos o comentaris de reprovació.

 

 

Next Autumn the UN will approve a set of 17 Sustainable Development Goals (SDGs) to be achieved by 2030. While some NGOs praise the breadth and ambition of the approach, some think tanks argue that a more rigorous calculation recommends to concentrate endeavours on a few actions with the highest likely effectiveness as measured in economic terms.

This debate retrieves old normative issues concerning social change and human progress. For instance, is there a single path to progress? Can socio-economic development become universal? Does the earth contain enough resources for 7 billion people?

It also has to do with classical and current analytic debates on social change. For instance, does rational choice lead change? Do powerful social agents influence on the views and actions of other people? Is social change the consequence of social agency (either through aggregation of rational decisions or the outcome of conflicts)?

In the first term of the 2015-16 academic year, the course on Social Change and Globalisation will address these debates. Have a look at this video introducing the course.