Xavier Rambla Sociologia

Altre lloc Blogs.uab.cat

Archive for octubre, 2013

oct. 15 2013

Plans de desenvolupament educatiu a Europa i Amèrica Llatina

La Unió Europea i l‘Organización de Estados Iberoamericanos han endegat plans educatius continentals per a la dècada de 2010 a 2020. En ambdós casos aquestes  iniciatives intenten posar en pràctica una política educativa sensible a l’equitat que, alhora, contribueixi a la integració de cadascuna de les dues regions mundials.

En aquesta classe del Màster en Política Social, Treball i Benestar de la UAB voldria comparar aquestes dues iniciatives tot seguint aquests quatre eixos.

1. Quins precedents institucionals han inspirat aquests plans educatius? De fet, no sorgeixen del no-res sinó que a Europa ja es va dur a terme una (fallida) Agenda de Lisboa amb els mateixos objectius entre 2010 i 2020, i a l’Amèrica Llatina la iniciativa de l’OEI respon a diverses valoracions del Consens de Washington i de l’Educació per Tothom.

2. Quins actors han intervingut en la formulació d’aquestes polítiques? Encara que el paper dels governs no és pas secundari, cal remarcar que aliances i tensions entre organismes internacionals, així com el paper de la societat civil. Caldria, doncs, cridar l’atenció sobre la col·laboració entre la UE i l’OCDE, d’una banda, i sobre el desplegament paral·lel de les iniciatives de l’OEI i del PREAL, d’una altra. A més, els grups de treball temàtics de l’Estratègia Europea d’Educació i Formació han convocat diverses associacions, de la mateixa manera que el llibre blanc de la proposta iberoamericana va ser debatut públicament en diversos països (el cas de Brasil potser és un dels més paradigmàtics).

3. Aquestes polítiques poden tenir un impacte positiu sobre les desigualtats educatives a tots dos continents? Probablement el puguin tenir sobre els indicadors que han adoptat com a fites, almenys s’observen tendències positives a l’Amèrica Llatina. Tanmateix, és difícil que, per si mateixes, neutralitzin els efectes perversos de la pobresa econòmica, la segregació urbana, l’exclusió laboral i la reproducció intergeneracional de les desigualtats educatives.

4. Aquestes iniciatives són programes socials o tan sols col·leccions de mesures heterogènies? Totes dues han intentat elaborar la seva “teoria del canvi” i fer-ne un seguiment a través d’un observatori oficial. Mentre que la UE confia en les sinergies entre el creixement intel·ligent, inclusiu i sostenible, l’OEI espera que unes sinergies similars s’estableixin entre els diversos nivells educatius, així com entre l’educació i les polítiques socials. L’observatori europeu és aquest, i l’iberoamericà aquest altre.

Aquests dos vídeos recullen el missatge central de l’Estratègia Europea (EU policy against early school leaving) i dels objectius iberoamericans (Metas Educativas 2021). És interessant analitzar-hi alguns trets del discurs (vegeu el mètode d’anàlisi crítica del discurs de Norman Fairclough) com ara el “gènere político-científic” i l’ús de judicis aparents de fet.


No hi ha comentaris