Xavier Rambla Sociologia

Aquesta entrada conté notes per al curs Societat de la Informació, impartit als graus d’Empresa i Teconologia i de Gestió Aeronàutica de la UAB.

Els termes “la societat de la informació” i “l’economia del coneixement” normalment fan referència a les societats on les infotectnologies són utilitzades àmpliament. Malgrat les diferents accepcions d’aquests conceptes, ambdós termes acostumen a recolzar-se en una mateixa lectura dels canvis socials. La idea és que aquestes tecnologies impulsen un tipus específic de societat, que és diferent de les societats industrials occidentals de mitjan segle XX i de la industrialització de molts països del món durant les dècades de la guerra freda. També és un lloc comú indicar que aquesta transformació afavorirà la prosperitat, la resolució dels reptes ecològics mitjançant la innovació, i un alleujament significatiu de les desigualtats gràcies a l’accés generalitzat als nous mitjans de producció. Tanmateix, una confiança excessiva en aquestes tres expectatives ha provocat força confusions.

La qüestió de les fonts del creixement econòmic ha despertat una primera controvèrsia. Certament les economies poden prosperar tot evolucionat des d’una especialització en activitats de poc valor afegit fins a una especialització en activitats d’alt valor afegit (vg l’informe Spence). No obstant això, molts estudis indiquen que aquesta pauta d’evolució tan sols s’ha esdevingut, i molt puntualment, en els nuclis estratègics d’algunes cadenes de valor globals (vg R.  Kaplinsky). És difícil esperar-la a fora d’aquests nodes, és a dir, a la major part del món.

Sovint també s’entén que la nova capacitat d’innovació ens donarà a mig termini les solucions als enormes reptes que representen el canvi climàtic i la crisi energètica. Per exemple, les “smart cities” encarnen aquesta promesa; ara bé, és possible dissenyar una ciutat de bell nou? (vegeu els casos de Songdo i d’Amsterdam, així com aquesta entrevista amb la sociòloga Saskia Sassen).

Per últim, molts comentaristes de la societat de la informació entenen erròniament que la facilitat d’accés als ordinadors personals, internet, els telèfons intel·ligents, les xarxes socials i les múltiples aplicacions acabarà suavitzant les fractures socials. Ara bé, aquest optimisme ha xocat amb la realitat, si més no pel que fa al “gènere de l’economia del coneixement” (lectura S. Walby) i a les característiques del “capital hipotecari“, difós precisament gràcies a les infotecnologies.