Xavier Rambla Sociologia

Encara que normalment s’entén la globalització com un fenomen econòmic, identificat amb increments del comerç i de la inversió internacionals, el fet és que les seves dimensions social i política també són molt rellevants. La crisi financera corrent ha mostrat que els centres globals de poder tenen una influència molt determinant, que no es resumeix tan sols en els moviments de recursos.

El KOF Index of Globalisation dóna una de les dades empíriques més concretes sobre aquest caràcter multifacètic de la globalització. De fet, al costat dels fluxos econòmics, compta les relacions personals a través de diversos mitjans de comunicació, o els tractats internacionals i la participació dels estats en les  missions de l’ONU. El resultat és que totes tres dimensions (econòmica, social i política) han evolucionat paral·lelament durant les darreres dècades. Per tant, aquesta informació suggereix que seria molt interessant de fer petits treballs de recerca (de Batxillerat, per exemple) sobre aquestes múltiples cares de la globalització, tot estudiant qüestions com l’ús d’internet, la família transnacional, la percepció dels problemes de desenvolupament, els conflictes i guerres, o les relacions internacionals.

La globalització ha comportat una ampliació de la llista de prioritats polítiques (l’anomenada “agenda política”) arran del sorgiment d’una societat civil internacional. Després de les mobilitzacions per les conferències organitzades per refer el món posterior a la Guerra Freda (sobretot, Rio 1992), de les protestes per les cimeres econòmiques internacionals (sobretot, Seattle 1999) i de la contínua discussió entre el Fòrum Econòmic Mundial i el Fòrum Social Mundial, el ventall de qüestions s’ha ampliat molt significativament. La protesta contra l’enorme poder de les finances, la inquietud pel canvi climàtic, el continu recordatori del “peak oil” i la crisi energètica, la insuficiència de les mesures adoptades per assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·leni o de l’Educació per Tothom, el debat sobre la crisi agrària mundial i la sobirania alimentària, la lluita contra la violència de gènere, la reivindicació dels drets de les persones refugiades, la denúncia del tràfic d’armes i un llarg etcètera de temes formen  part de les demandes d’aquesta societat civil internacional. En aquest web es poden trobar les posicions de molts moviments socials sobre aquestes i altres qüestions polítiques actuals; és un punt de partida immillorable per aproximar-se a la política global a partir d’estudis sobre la ideologia dels diversos participants.