Al llarg de les meves tutories amb estudiants de batxillerat que fan el seu treball de recerca he observat que la seva manera de fer entrevistes, sovint, consisteix a donar cops de puny a l’interlocutor. Amb això vull dir que repetiu la manera de preguntar pròpia dels periodistes, que sovint busquen les contradiccions o les declaracions escandaloses dels seus entrevistats. El fet és que això realment no serveix de gaire per obtenir informacions o per esbrinar quina és la perspectiva d’algú sobre un tema. Amb sort, si es deixa, li arrenqueu una frase cèlebre a algú, però mai no obteniu gaire pistes informatives ni molt menys us feu una idea del seu pensament.
L’entrevista sociològica no es fa pas així. Quan tens una conversa amb una altra persona perquè vols recercar una qüestió, el que necessites és que t’informi o que t’expliqui el seu punt de vista. Tècnicament, l’entrevista estructurada és la millor eina per obtenir informació, ja que parteix d’un guió de preguntes molt pensades i molt ben ordenades d’acord amb una pauta clara. Per exemple, si vols saber què fa una empresa, has de pensar en totes les seves activitats de producció, marketing, qualitat, recursos humans i finançament, entre altres, i fer les preguntes endreçades perquè et donint tots aquests detalls. D’altra banda, l’entrevista semi-enfocada serveix per esbrinar els punts de vista aliens, en la mesura que demana a una persona de parlar una estona sobre un tema que li has introduït breument. Per fer-ne una d’aquesta mena, cal pensar com presenteu aquesta introducció, primer, i quines preguntes us guardeu a la màniga per rellançar-les en cas que l’entrevistat no entri en matèria, després. Per exemple, si voleu estudiar un conflicte urbà sobre les molèsties provocades per les obres públiques (com ara, el túnel de l’AVE sota l’Eixample), heu de decidir com feu una breu presentació del problema a la persona amb qui parlareu, i alhora, quines són aquelles preguntes que li voldríeu fer de totes totes. El més pràctic, en aquest cas, és que deixeu aquesta persona que vagi parlant i només li feu aquestes preguntes cap al final, si ell o ella no n’ha dit res.
Un altre consell. És necessari gravar les entrevistes i després transcriure-les senceres per adonar-se’n de totes les implicacions del discurs de l’altra persona. Penseu a fer poques entrevistes, per tant, trieu amb molta cura les persones a qui us adreçareu, i més endavant programeu unes quatre hores de transcripció per cada hora de gravació.
Però això no és tot, perquè abans de pensar en l’entrevista cal pensar en l’objectiu de la vostra recerca. Aquest serà el tema d’una altra entrada.
Un llibre sobre com fer entrevistes sociològiques:
S. J. Taylor | R. Bogdan (1987) Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós.