Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Una forma refinada de sabotatge

El catedràtic de la casa, Pere Solà, anuncia al seu article Moratòria de Bolonya al Punt de Barcelona, que “[e]l moviment de tots els sectors universitaris en relació amb la reforma en curs és a punt d’assolir una gran victòria: el reconeixement que la reforma es fa de manera precipitada, poc consensuada i sense recursos, i no respecta ni els drets socials dels estudiants ni l’autonomia de les universitats tal com preveuen tant la Constitució com l’Estatut.” Deu tenir informació privilegiada. L’article és una mostra acuradíssima del discurs que ja hem vist reproduït moltes vegades: jo més reformista que ningú (l’última frase: “La societat catalana es mereix un sistema educatiu i universitari millor.”), però esclar abans de tocar res, primer cal… O sigui aturem-nos i doneu-nos temps a veure si ens podem empescar una alternativa o millor, anem endarrerint la cosa que qui dia passa any empeny.

PERE SOLÀ I GUSSINYER (*) Moratòria de Bolonya
El moviment de tots els sectors universitaris en relació amb la reforma en curs és a punt d’assolir una gran victòria: el reconeixement que la reforma es fa de manera precipitada, poc consensuada i sense recursos, i no respecta ni els drets socials dels estudiants ni l’autonomia de les universitats tal com preveuen tant la Constitució com l’Estatut.

No cal aportar-hi cap prova d’aquestes acusacions, esclar, ni especificar de quins drets socials dels estudiants es parla ni com s’ha violat l’autonomia universitària.

Arribats en aquest punt, cal responsabilitzar-ne les conselleries d’Educació i Universitats per la seva incapacitat de sintonitzar amb els estudiants i el personal docent, investigador i de serveis de l’educació, i per la manera com han confós la ciutadania en un tema tan sensible com l’educació.

Sorprèn que barregi Bolonya amb la Conselleria d’Educació, però la tàctica és embolica que fa fort: lligar el malestar bolonyès amb el malestar dels professors de primària (no diu res dels pares dels alumnes de primària, ni de les protestes dels alumnes de primària (és conya)).

No s’entén que la reforma educativa catalana no comprengui tots els sectors de l’educació, incloent-hi, naturalment, l’educació superior, l’educació permanent i els ensenyaments no reglats.

O sigui que no es pot aplicar bé l’EEES sense reformar al mateix temps la primària i la secundària, la FP, les aules per a la gent gran i el cursos per correspondència. Ja veieu de quin peu calcem…

En la meva opinió, hi som a temps, de fer bé les coses, si rectifiquem. Rectificar vol dir dialogar de debò sobre l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior. Vol dir reconèixer que sense el consens no es pot avançar.

Sospito que això no ho deu pensar arran de les manifestacions a favor i en contra de la nova llei de l’avortament. ¿Cal arribar a un consens amb els representants de l’església catòlica i les organitzacions feministes per fer-ne la reforma? Hi ha cap país que funcioni així?

I vol dir reconsiderar la política policial i de mostrar la porra de cop i volta per part de les autoritats polítiques i acadèmiques. Cap dubte que un gest simbòlic del rectorat de la UAB i de la Generalitat (conseller Huguet, d’ERC, responsable d’Universitats) per reconsiderar les irregulars sancions a l’alumnat contrari al pla de Bolonya pels fets del curs acadèmic passat ajudaria a avançar.

Efectivament, no ens deixem els pobres expedientats, que ja ningú se’n recorda. Fixeu-vos que qualifica les sancions d’irregulars, però col·loca l’adjectiu al davant per fer-lo més matisat i llençar la pedra i amagar la mà.

Per tal de dialogar sobre com aplicar la reforma, cal asseure’s i parlar sense presses: això només es pot fer amb una moratòria de l’aplicació dels nous graus.

I els que ja estan aprovats? Però si el sistema és dolent, s’ha de tirar enrere i desmuntar el que ja està fet, no n’hi ha prou d’aturar-ho. Ah, és que els nous em toquen a mi!

Cal reformular i millorar els canals de participació democràtica a les universitats públiques.

Molt vague, tot plegat. De quina reformulació estem parlant? ¿Proposa assemblearitzar la universitat i elegir els càrrecs per consens de tota la comunitat universitària? ¿O proposa que tothom elegeixi tots els càrrecs electes (rectora, degans, directors de departament) amb el sistema d’una persona un vot?

Cal establir reglaments democràtics de règim intern, que proscriguin l’ús de tota forma de violència, també la violència de fer intervenir de manera discrecional els Mossos i companyies de seguretat privades.

D’acord. Cal redactar un nou reglament de règim intern, però això no s’ha de barrejar amb l’establiment d’un protocol de seguretat que fixi en quines condicions és recomanable recórrer a la policia. Sempre embolicant la troca.

La gimnàstica del debat, de la reflexió i a favor del diàleg s’ha d’imposar

Imposar, des del consens, suposo! Per cert, caldria puntualitzar que si l’autor de l’article no ha debatut, reflexionat o dialogat sobre l’EEES a les comissions de grau dels Departaments, a les Juntes de Facultat, a la Subcomissió de grau de la Comissió d’Ordenació Acadèmica o a les sessions sobre el tema organitzades per les Facultats i/o l’IDES, d’altres sí que ho hem fet. No cal fer creure que la deixadesa d’alguns implica el desinterès de la resta.

Des del sector de professors i personal d’administració i serveis, crític amb la forma barroera d’aplicar el pla de Bolonya, s’ha plantejat la necessitat de tirar endavant un nou Congrés Universitari Català o, en un format més simple, un Fòrum Social Universitari, amb intervenció de tots els sectors acadèmics i de la societat civil. La societat catalana es mereix un sistema educatiu i universitari millor. (*) Catedràtic d’Història de l’Educació de la UAB

La solució màgica és fer una mena de Fòrum Universal Universitari amb la participació de tota la societat civil. Vaja, sabent com sabent tots que quan una cosa no es vol de tirar endavant, es crea una comissió per estudiar-la, això sembla una forma ben refinada (i cara) de sabotatge.

« »

© 2020 Blog d'en Xavier Villalba. Tema creat per Anders Norén.