Solidaritat a la força

Ja fa temps que el tema de la solidaritat és motiu de polèmica, especialment quan s’aplica a la solidaritat de Catalunya (i el País Valencià i les Illes, no ho oblidem) respecte a les comunitats que segueixen igual de pobres que fa 30 anys. Alguns parlem de solidaritat forçada (que ja no ho és, de solidaritat) i d’altres simplement d’espoli.
Avui, però, no vull parlar d’economia, sinó d’un altre tipus subtil de solidaritat a la força. Heu llegit, sens dubte, la notícia que Hamas crida al boicot contra el Barça. Per qui no estigui al cas, el resum, que copio del 3/24 és el següent:

L’organització palestina Hamas ha fet una crida al boicot dels mitjans al Barça, després que el club blaugrana ha confirmat l’assistència del soldat israelià Gilad Shalit al Camp Nou per veure el partit de la setmana vinent contra el Reial Madrid. Shalit va estar capturat per Hamas durant cinc anys, i va ser alliberat l’octubre de l’any passat en un intercanvi amb presoners palestins. Un portaveu de Hamas ha anunciat que els partits del Barça deixaran de veure’s a la franja de Gaza. També ha demanat al club català que retiri la invitació a Shalit, que escriu una columna esportiva en un diari israelià.

El Barça ha respòs recordant els múltiples casos de deferència i solidaritat que ha mostrat amb el poble palestí i els seus (corruptes) dirigents (i perquè ningú s’enfadi, hi pot afegir els corruptes dirigents israelians, amb Olmert i l’actual primer ministre al capdavant). Em temo, però, que aquesta tàctica defensiva (demostrar que és innocent de sionisme) serà debades, atès que som davant d’un cas clar de solidaritat forçada i incondicional: o ets amb mi o ets contra mi. A més, no estaran mai satisfets, per tant que no es cansin a mirar d’acontentar-los…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.