Per què Kant no podria ser agregat?

Un dels documents bàsics de tot professor universitari és “Why God never received a tenure-track position at any university”:

1. He had only one major publication.

2. It was in Hebrew.

3. It had no references.

4. It wasn’t published in a refereed journal.

5. Some even doubt he wrote it himself.

6. It may be true that he created the world, but what has he done since then?

7. His cooperative efforts have been quite limited.

8. The scientific community has had a hard time replicating his results.

9. He never applied to the Ethics Board for permission to use human subjects.

10. When one experiment went awry he tried to cover it up by drowning the subjects.

11. When subjects didn’t behave as predicted, he deleted them from the sample.

12. He rarely came to class, just told students to read the Book.

13. Some say he had his son teach the class.

14. He expelled his first two students for learning.

15. Although there were only ten requirements, most students failed his tests.

16. His office hours were infrequent and usually held on a mountaintop.

En un nivell més modest, ens podem preguntar si Immanuel Kant hauria obtingut mai l’acreditació d’agregat de l’AQU.

  • No va publicar en revistes indexades.
  • No va publicar en editorials de prestigi o ho va fer a l’editorial de la pròpia universitat.
  • No va fer estades de recerca.
  • No va dirigir ni participar en projectes d’investigació de convocatòries competitives.
  • Us concedeixo que és un anacronisme, però ¿quants companys titulars d’ara tenen un currículum com el que acabo de descriure i, ai las, no són Kant?

    4 pensaments a “Per què Kant no podria ser agregat?

    1. Jo usava aquest argument per defensar la investigació pública que no va lligada exclusivament a una aplicació pràctica a curt termini per a les empreses i la no reducció del temps per dur a terme la tesi doctoral. Si volem qualitat i volem innovar en camps que encara avui dia no són rentables haurem de fer aquest esforç addicional a nivell de recursos. Sinó no anirem massa lluny amb el curt termini que ens proposen com a model de societat consumista.

    2. Joan,
      La investigació bàsica, això és sense aplicació immediata, és fonamental. D’això no hi ha dubte, encara que a les institucions que financien projectes de recerca no sembla que estiguin per la labor. Jo el que volia criticar és l’excessiva burocratització i quantificació de l’avaluació de la recerca. Estic d’acord que cal acordar uns barems i uns indicadors, però passa que, per exemple, els de l’AQU ho porten a extrems grotescos i sense cap flexibilitat. Ara tenim un model de carrera acadèmica massa rígid, amb terminis massa curts. Em penso que sóm amb la llei del pèndol: com que abans et podies passar deu anys fent la tesi (i hi ha TEUs que encara no l’han feta!), ara toca fer-la en quatre anys. Com sempre en aquest país, no tenim terme mig. I això que ja fa segles que Aristòtil ens va ensenyar que la virtut és al terme mig.

    3. Si és que ja està tot inventat! El principal vici per als grecs era l”hybris’, l’excés. Nosaltres, com a catalans, som un mal cas: seny i rauxa!

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà.

    Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.