Per a en Jordi Castellanos

El silenci dels morts

La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
Ă©s molt a prop.

        Visquem-ne acompanyats

com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa’ls flors al seu costat, per si poguessin
sentir la flaire de les roses.

            Què sabem del cert

de llur manera d’Ă©sser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allĂ  on eren,
quietament. I potser un dia
se’t manifestaran.

        I si no ho fan, espera

pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.

        Usa dels morts aixĂ­.

Joan Vinyoli (dins Vent d’aram)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.