Més perles

HI ha molts col·legues que odien corregir treballs. Jo, en canvi, considero la correcció una oportunitat única de trobar perles lingüístiques i de poder intuir què tenen sota la closca els nostres universitaris, el producte més elaborat del nostre famós i magnific sistema educatiu que ara amenancen les retallades. Aquí en teniu una selecció a càrrec d’alumnes de primer del Grau de Llengua i Literatura Catalanes.

Les deribacions catalanes [títol de la portada d’un treball]
perquè hi ha cassos en els que trobem verbs de la segona conjugació…

Es més corrent l’ús del sufix -ible quan vols que un verb faci una determinada acció, la qual sol ser que hi hagi la possibilitat de fer alguna cosa o que es pugui fer qualsevol tasca o acció.

Els paràmetres per a formar un derivat amb propietat solen ser: arrel + a·lomorfia + -ible (descriure-descriptible)

després de mirar l’arrel de on venen.

mirar un per un per veure la graduació de regularitat en cada conjugació.

Aquest treball serveix per veure una estadística del comportament dels adjectius acabats en ible.

hem pogut constata [unes quantes vegades]

Pel que per els de la segona conjugació no podem dir el mateix

Després de fer la recerca hem pogut constata que els adjectius amb el radical d’un verb de la segona és totalment invariable i en aquest cas podem parlar d’al·lomorfia.

Imbatible: el derivat adjectival s’ha format a partir del radical verbal combatre…

Rebatible: el derivat adjectival s’ha format a partir del radical verbal combatre…

Receptible: el derivat adjectival s’ha format a partir del radical verbal receptar…

Reelegible: el derivat adjectival s’ha format a partir del radical verbal llegir…

Reflexible: el derivat adjectival s’ha format a partir del radical verbal flexionar…

Submergible: el derivat adjectival s’ha format a partir del radical verbal emergir…

Defectible: el derivat adjectival s’ha format a partir del radical verbal afectar…

Disponible: el derivat adjectival s’ha format a partir del radical verbal dispondre…

Els adjectius que mantenen el significat de la terminació tenen un significat regular, uns exemples d’aquest tipus són: combustible (“capaç de combinar-se amb l’oxigen per a donar lloc al fenomen de la combustió”), hipersensible (“extramament sensible”).

En conclusíó, els adjectius acabats en la terminació -ible acostumen a no presentar al·lomorfia, encara que es trobin bastants casos en que si que en presenten.

Són relacionables els verbs pertanyents a la Ia, IIa i IIIa conjugació, doncs altres casos amb radical verbal diferent, amb conjugació verbal diferent presenten components al·lomorfs que els diferencien d’altres formes verbals tot i que siguin pertanyents a la mateixa conjugació verbal, a part les característiques comunes que entre ells existeixen…

Hi ha un adjectiu acabat en -ble que descriu els productors aquestes meravelles: increïbles!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.