L’ortografia i la mania catalana de rondinar per qualsevol cosa

Ja la tenim aqu√≠: una nova suposada pol√®mica a compte de la reforma ortogr√†fica de l’IEC. En un parell de dies, tot de gent desvagada s’ha llan√ßat a penjar a les xarxes el primer que els sortia de la barretina, especialment sobre la dr√†stica reducci√≥ dels accents diacr√≠tics. Ahir vaig anar al programa 8 al dia per explicar que no n’hi ha per tant i que la gent acostuma a fer un gra massa de qualsevol fotesa. Tamb√© n’han parlat en termes semblants (i molt millor) gent molt assenyada i m√©s s√†via que jo, com en M√†rius Serra o la Neus Nogu√©.

En general, la gent del ram de la ling√ľ√≠stica veiem que darrere de la reforma ortogr√†fica hi ha la voluntat d’organitzar i fer m√©s coherent la codificaci√≥, especialment quan el 2013 celebr√†vem el centenari de les Normes ortogr√†fiques. En canvi, m’ha sobtat l’article de l’Empar Moliner “La massa (dia)cr√≠tica“, que fa anar una tesi massa recurrent: tot √©s fer-ho f√†cil i com el castell√†. √Čs a dir, que l’IEC abaixa el nivell i aplana el cam√≠ a la catanyolitzaci√≥. Si llegiu els comentaris dels lectors, la cosa fa pinta de conspiraci√≥ sideral.

Si la gent no fos tan propensa a indignar-se i a escriure sense pensar, s’hauria molestat a llegir, per exemple, les Normes ortogr√†fiques del 1913 i hauria trobat aix√≤:

normes-diacritis

Oh, sorpresa, encara es podia haver eliminat m√©s ambig√ľitats. La pobra Empar no hauria d’escriure “la dona dona” ni “la dona d√≥na”, sin√≥ “la d√≥na d√≥na”. Quannts problemes que s’hauria estalviat en escriure els articles en qu√® parla de l’os de l’√≥s i no pas de l’√≥s de l’os i dels peixaters que v√©nen i venen al mercat (o potser que venen i v√©nen al mercat?). Sembla que despr√©s d’aquesta reforma els catalans estem condemnats a no entendre’ns quan escrivim, com si els problemes de comprensi√≥ lectora i les ambig√ľitats tinguessin res a veure amb l’ortografia i no pas amb la sintaxi i la mala planificaci√≥ dels textos. En fi, una tempesta d’estiu, perqu√® al capdavall, sempre hem tingut peixaters que venien i venien al mercat i quan la meva dona em pregunta si vull vi i dic ‘prou’, ella me’n posa.

Ara, si penseu que això del català és massa fàcil i cal complicar-lo una mica més, no patiu, sempre podem inspirar-nos en els autors antics, que no patien per la catanyolització:

2016-10-01 10.49.00

bofarull

converse

En qualsevol cas, a mi em preocupen poc els diacr√≠tics i m√©s que alguns dels nostres estudiants no s√†piguen posar-hi els que no s√≥n diacr√≠tics. El meu problema no √©s que no accentu√Įn “he m√≤lt”, sin√≥ m√©s aviat que escriguin “he molgut” o “in√≤q√ľ”. Sospito molt (l’adverbi!) que el problema no t√© gaire a veure amb l’ortogrfia, sin√≥ amb alguna cosa m√©s profunda, per√≤ menys cridanera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.