L’infern

Sartre va consagrar la dita ‘L’infern són els altres’, però no coneixia l’experiència de passar-se un matí glaçat d’hivern a un despatx ombrívol de l’edifici B sense calefacció omplint la sol·licitud telemàtica dels sexennis d’investigació!

4 pensaments a “L’infern

  1. Sí, sí, però la factura d’internet la pago jo, no l’Autònoma!

  2. Bé, això sempre és subjectiu. Al meu despatx de director, que no hi toca el sol, està sota teulada metàl·lica, té finestres d’alumini que no tanquen i esquerdes al sostre, fa una fred que pela! De tant en tant m’abraço a la CPU i ens escalfem mútuament (res sexual, només sana amistat). Al despatx de docència, que és a l’espina B9 que van refer, la veritat és que és més passador perquè hi toca una mica de solet i les finestres tanquen bé.
    Ara, em recorda els hiverns de la carrera a les aules de l’edifici històric de la UB, que havíem de prendre apunts amb guants… Pensa que ja tinc una edat i llavors era l’era glacial!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.