LGBT

Navegant per la xarxa vaig descobrir aquesta nova sigla, que a força de rumiar vaig poder desxifrar (el fet que anessin en notícies sobre la marxa de diumenge a Barcelona ajudava): lesbiana, gai, bisexual i transsexual. Reconec que no estava al cas del tema, atès que el Departament d’Acció Social i Ciutadania ja té un apartat específic sobre el tema.

Justament, en aquesta pàgina hi trobem algunes magnífiques troballes lingüístiques sobre les quals vull parlar. En primer lloc, trobem els bunyols habituals. Per exemple, el resum del llibre Transitant per les fronteres del gènere: estratègies, trajectòries i aportacions de joves trans, lesbianes i gais fa així:

Estudi sobre la realitat dels i de les joves LGBT on s’exposen les principals dificultats que experimenten en la vivència normalitzada de la seva condició sexual i identitat de gènere

“dels i de les joves LGBT”? Això és català? Noteu a més, com són més papistes que el Papa i esmenen el títol, que no s’aturava a fer coordinacions impossibles.

Després hi trobem una mica de confusió amb les sigles. Encara que el portal és LGBT, ens expliquen:

L’Observatori Català de la Joventut ens apropa, a través d’aquesta nova publicació, a la realitat del col·lectiu gai, lesbià, transsexual i bisexual (LGTB) en l’etapa juvenil.
A més, s’hi recullen un seguit de propostes fetes per joves LGTB que han estat subjecte de la recerca.

LGTB? Suposo que és natural atesa la complciació del concepte. Noteu que hi ha una tendència clara a no dir homosexual (potser perquè hi veuen el formant grec homo, que vol dir ‘igual’ i no pas ‘home’?), encara que després es parla d’homofòbia (i transfòbia) i no pas de “lesbofòbia” i “gaiofòbia” (els bisexuals no tenen terme propi).

Des d’un punt de vista sintàctic, la sigla té el seu interès. Tot i ser una coordinació de noms, sembla que tingui un ús adjectival:
joves LGBT, col·lectiu LGBT, la realitat LGBT, el dia de l’orgull LGBT, el fet LGBT (?! us imagineu dir ‘el fet hetesosexual’?). Però també es troba algun ús nominal esporàdic: “en matèria de LGBT”, “entitats de LGBT”.

I al final, un compost:

Que és necessari valorar l’afectivitat i l’estima sigui quina sigui l’opció sexual-afectiva que es prengui.

Evidentment, sexual-afectiva no és cap compost possible en català (se’n troba un grapadet a la xarxa). En altres llocs del web ens donen una solució genuïna: afectivo-sexual.

3 pensaments a “LGBT

  1. Ah! El tema LGBT…

    Llarg assumpte que quan no hi ets no saps què és:

    LGBT, com ja haurà vist vol dir Lesbianes Gais Bisexuals i Transsexuals.

    A la realitat seria un G (gais per tot arreu i poca representativitat real de les lesbianes).

    LG (com a nominal i respectuós cap a ambdues realitats bàsiques homosexuals).

    LGT (afegint transsexualitat tot i ser un assumpte d’identitat sexual o de gènere i no pas d’orientació sexual)

    I en molts pocs casos LGTB, ja que la bisexualitat no és pressa gaire seriosament (si una persona té part “heterosexual” té la vida solucionada i com a homosexual s’inclou a la lluita LG).

    Si no en té prou Xavier, a alguns llocs hi veurà LGBTI (I d’intersexual, és a dir hermafrodita humà); LGBTIQ (Q de queer, tot allò diferent com crossgender, genderqueer, transgender, i un llarg etcètera), i per més mals de cap pot trobar: LGBTIQ+ per afegir-hi la resta de possibilitats (feliç mal de cap de consignes).

    Per cert, del que diu de l’Arxiu Dixit, del departament d’acció social l’altre dia va fer una inauguració (dissabte) d’aquesta part LGBT (una simple estanteria) on a sobre hi figuren les sigles LGBT, però al costat dels llibres com a identificació LGT…

    Crec que el fet de treure la B ja ha estat raonat.

    PD: No cal dir que es vol unir tot sota el mateix sac i després passen coses com aquest any, que hi ha hagut dues manifestacions separades, i com sempre amb més “homosexuals masculins” que no pas “homosexuals femenines”. L’any que vé potser acabem muntant unes quantes el dia de l’orgull lesbià…

    PPD: Per més dades ja sap que sóc una microenciclopèdia d’aquests assumptes.

  2. Júlia,
    Tota una lliçó. Ja veia que en sabies un niu, ara m’ho confirmes! El tema és molt interessant, no només des del punt de vista lingüístic. La llàstima, al meu entendre, és plantejar-lo (com el tema de l’androcentrisme) en termes de llenguatge terapèutic, com si les paraules tinguessin cap valor per fer canviar el món.
    És com el cas de la visibilitat lingüística de la dona però que en trenta anys de democràcia no hi hagi cap dona presidenta del govern (i hem esperat al segle XXI per tenir una rectora universitària!). Fets, no paraules, que es diu.

  3. M’alegro que li hagi servit!

    PD: Li dono la raó en el tema lingüístic, al cap i a la fi LGBT molts cops és el rentat de cara de la G.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.