L’escola imita la universitat

Ja fa temps (afortunadament) que criticava l’actitud d’alguns sindicalistes que incitaven a la vaga d’estudiants per evitar-se haver de gratar-se la butxaca fent-la ells. Alguns, ho recordareu, durant l’ocupació pretenien substituir les classes per docència alternativa i debats sobre bolonya. Avui he comprovat que l’escola pública del meu nen ha copiat la idea (o potser és en els gens dels sindicalistes funcionaris?): proposen que dimarts vinent es faci una jornada de protesta activa (no pas de vaga) en què en comptes de fer les activitats lectives, explicaran als nens contes de terror amb el conseller Maragall com a protagonista: en Maragall, uuuuuh, ens vol treure els ordinadors; en Maragall, uuuuuh, es menja les mestres de reforç; en Maragall, uuuuh, vol vendre el pati als bancs perquè hi facin un abocador. Perdoneu el sarcasme, però és per no fer-me mala sang.

Perquè veieu que no exagero, cito la nota que ens ha transmès la delegada de curs:

Hola Bon dia a tots,
Ahir vàrem tenir la reunió de delegats amb el claustre de professors del cole per a informar-nos de la propera vaga del dia 18 de maig,
El claustre de professors per decisió unànime ha decidit unir-se a la convocatòria de vaga PERÒ D’UNA MANERA MOLT DIFERENT es farà una “JORNADA ACTIVA DE PROTESTA” ELS NENS I EL PROFESSORS ANIRAN AL COL.LEGI PERÒ NO ES DONARAN CLASSES. El col.legi durant tot el dia organitzarà activitats de reflexió amb els nens SOBRE COM GARANTIR UNA ESCOLA PÚBLICA DE QUALITAT. El col.legi enten que una vaga amb tancament d’aules no és la sol.lució més efectiva i d’altra banda provoca gran enrenou a les famílies, cosa que demostra que és un cole que pensa molt en nosaltres.

La ‘docència alternativa’ dels nostres col·legues anarcos de la Facultat: vaga cobrant i a sobre venuda com un favor que ens fan!

Entenc perfectament algunes de les queixes dels nostres mestres: calen més recursos, sense dubte, cal més personal, sens dubte, però també cal una gestió més clara i transparent dels diners, una avaluació més justa i equitativa dels professionals que premiï els qui treballen més i millor i no que es reparteixi cafè per a tothom, independentment de si treballa o no. Fins i tot, entendria i respectaria que fessin vaga: és el seu dret i la seva responsabilitat. Ara, ¿dedicar un dia a adoctrinar nens d’INFANTIL I PRIMÀRIA, venent-ho com un favor que fan als pares i com una manera d’implicar els nens en la lluita per l’escola pública de qualitat? Ni parlar-ne! Hem perdut el senderi? Què faran a classe de P3? ¿Explicaran les propostes del conseller amb titelles? ¿Es dedicaran a posar-li banyes i bigotis a les fotos del conseller? Potser sóc simplista, però o treballen o fan vaga, però aquestes martingales bonrotllistes, que amaguen el sectarisme més ranci (o hi participes o estàs en contra de l’escola pública de qualitat!), no. No amb els nostres fills.

4 pensaments a “L’escola imita la universitat

  1. Alguna cosa s’haurà de fer amb tanta retallada a Educació. No m’agrada l’estil del pamflet ni aquestes “activitats”. M’estimaria més una vaga de mestres; però el que està clar és que ni fent-ne mil el Conseller es posa a negociar amb la societat organitzada. Ell sabrà perquè no vol consens amb les forces progressistes i si amb les patronals.

    Ara bé, quan he llegit el títol, pensava que hi deia “La universitat imita a l’escola”, perquè últimament sembla això.

  2. “una avaluació més justa i equitativa dels professionals que premiï els qui treballen més i millor i no que es reparteixi cafè per a tothom, independentment de si treballa o no.”

    Just a la fusta!Cal aquí ser curosos a l’hora d’establir criteris d’avaluació als professors. En evaluar la feina dels professor cal prendre en consideració la mena d’aula que porta, no és el mateix una aula d’una escola de barri obrer que una aula d’una escola del centre de la vila, els resultats dels alumnes no depenen NOMÉS del professor. Però sí que cal establir uns “mínims” per assegurar que el professorat s’esforci, no podem tenir confiança en ningú, perquè som una societat de mandrosos.

  3. Joan,
    Com deia, entenc algunes de les demandes, però qüestiono l’ètica de manipular criatures o de fer-les servir com a instrument d’una lluita laboral i, si m’apures, ideològica.
    A més, suposo que en Maragall no ho farà bé (el col·legi està realment bé: tenim sort), però dialogar amb l’USTEC és com fer-ho amb l’assemblea de lletres: no a qualsevol canvi i tot se soluciona amb més diners. Et sona el discurs? Falta personal, d’acord. Però alhora tenim un parell de funcionàries amb plaça fixa al centre de Barcelona perquè volen anar a casa a dinar i que no se les pot posar amb les criatures perquè són nefastes. Si això ens sembla malament a la universitat, imagina’t amb les criatures.
    Per acabar, dues anecdotes de primera mà. Es critica que les baixes arriben a trigar a cobrir-se tres dies. ¿Saps quan tenim una substitució per baixa a la universitat? A partir de 30 dies. La segona: les nétes del conseller van a aquesta escola pública.

  4. Efrem,
    La paraula avaluació és tabú, perquè implica elitisme: comparar i competir és dolent i neoliberal, tractar tothom igual independentment dels mèrits és bo i progressista. Si a més hi ha informes PISA pel mig, ja tenim organitzat el sarau. En resum: els mestres són collonuts, el sistema és collonut i els nens són collonuts. Si alguna cosa falla, TOTA la culpa ha de ser d’algú altre per força: el conseller, la banca o el sursumcorda. Vaja, no van sobrats d’autocrítica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.