Les seqüel·les del postmodernisme

Cercant un article a l’excel·lent Racó, he topat amb aquesta perla que he devorat amb frisança i que vull compartir amb tots vosaltres:

Pedagogia i mestissatge corporal: reconfiguracions del cos immigrant des d’un context postcolonial, per Jordi Planella Ribera

El títol promet, oi?, però el resum fa venir salivera (l’article és per a paladars exquisits!):

En el present article analitzem les possibilitats de repensar el cos de les persones immigrants des de la mirada dels estudis postcolonials. En un context en què les identitats es difonen, les adminitracions [sic] gestionen determinades decisions sobre els cossos i els seus cobriments, la pedagogia pot agermanar-se amb el discurs del mestissatge. Ja no existeix la intencionalitat de la puresa, i ara els cossos i els seus subjectes es construeixen a partir de les noves realitats. Tot plegat ens mena a donar compte d’algunes pràctiques (que nosaltres situem sota l’epígraf de paiodoteologia del cos) que no fan més que posar en evidència que la pedagogia no pot deixar de banda els cossos dels subjectes educands.

D’aquí a uns anys es podrà apreciar el mal que han fet Deleuze, Lacan i els seus sequaços postmodernistes a diverses generacions d’universitaris. Confio, però, que el mal s’hagi reduït a la universitat i que aquesta gasòfia pseudointel·lectual no hagi arribat a les aules dels nostres nens!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.