Les estudiantes prenem la paraula?

Aquest √©s el lema (l’interrogant √©s meu) de la candidatura dels estudiants de CAF-UAB al claustre. Ja √©s costum ‘alternatiu’ fer anar el femen√≠ com a gen√®ric, per√≤, com els passa amb els ‘els i les’ a molts pseudoprogres, la realitat no s’ajusta a les seves paraules. A Lletres, per exemple, dels 9 candidats elegits (tots de l’Assemblea): 3 dones i 6 homes. A l’Escola d’Enginyeria, dels 6 candidats elegits, cinc de l’Assemblea i tot homes. A ci√®ncies, els 4 assemblearis elegits, s√≥n homes i, curiosament, els altres dos representats, de l’√ąPICA, dues dones. A Ci√®ncies de l’Educaci√≥ i Psicologia, s√≠ que s√≥n majoria les assemble√†ries (dones, em refereixo): 4 a 3 i 4 a 2, respectivament. I, finalment, a Veterin√†ria, cal destacar que totes quatre representants s√≥n dones.
Les altres candidatures tamb√© tenen algunes difer√®ncies segons facultat: 4 homes de 4 d’√ąPICA a Pol√≠tiques i Sociologia o una dona de sis dels Estudiants UAB a Dret, al costat de 3 dones i dos homes d’√ąPICA a Bioci√®ncies. Per√≤, esclar, no s√≥n antipatriarcals!

27 pensaments a “Les estudiantes prenem la paraula?

  1. A lletres haurien d’haver fet com fa dos anys: Benvolgut rectorat, m’arrenquen els cartells i difamen sobre mi, qu√® faig? No et preocupis que ens encarregarem d’arrencar cartells siguin de qui siguin.

    El joc brut no √©s democr√†tic, i el apar√®ixer dos dies abans de les eleccions al claustre com fan els pol√≠tics que sembla que la democr√†cia nom√©s existeix quan hi ha eleccions no diu gaire d’ells.

    En fi, a veure is impugnen les votacions o quelcom semblant, ja que prou rid√≠cula √©s la metodologia goebbeliana de certs elements difament sobre tot all√≤ que no funciona o no t√© la mateixa ideologia d’ells.

  2. J√ļlia,
    Els mals costums no es perden. A m√©s, els assemblearis professionals ja tenen manual electoral: difama i menteix que alguna cosa queda…

  3. Veig que la J√ļlia ja s’hi ha referit. Gr√†cies.

    La veritat √©s que com a impulsor d’√ąPICA, vaig coordinar la campanya electoral a Lletres i va ser vergony√≥s.

    Que si estem muntats pel Rectorat (clar, tres amics tot l’estiu trencant-se les banyes i ara es veu que la Rectora ja ens ho havia muntat ella!), que si som pro-Degana (alguns candidats encara estaven en plena formaci√≥ i no sabien qui era!), que si som de l’OPUS DEI (al final, tot i que no em va agradar es van repartir condons, m√©s senzill el missatge no podia ser, la veritat √©s que la facultat anava plena d’aix√≤!), que si estem a sou pels partits pol√≠tics (clar, a pocs dies de les eleccions i perdran el temps a Lletres UAB, si home!), que si rebem beques per fer “aix√≤ qu√® fem” (ves a saber “qu√® fem”?); arrencada de cartells, intimidacions, insults, altres difamacions i uns llargs maldecaps per estudiants que s’havien incorporat al moviment estudiantil a trav√©s d’√ąPICA i que experimentaven per primer cop aquestes idiotades. “Como es que no podemos trabajar juntos des de dos proyectos distintos?” em deia una canddiata de Lletres. No vaig saber que contestar-li, estava desbordat.

    Ara; l’Equip de Rectorat passa de les eleccions d’estudiants, m’imagino que est√† esperant a que s’apliquin les reformes “aprovades” a Muntany√†. Ni Claustre, ni Junta. De dalt a baix.

    Aix√≤ seria molt pitjor: tant a nivell democr√†tic, com d’efici√®ncia. La (pitjor) pol√≠tica influiria de ple dret a la UAB. Alguns elements que ja influeixen actualment ja ens fan certa por, imagineu-vos triar els Rectors, degans, etc. Fi dels somnis de la Transici√≥?Retorn al post franquisme?

  4. Joan,
    Ja ho sabem tots, com treballen i amb quin objectiu: l’estat d’excepci√≥ permanent! Si guanyen, √©s que s√≥n collonuts i ho fan malgrat la dictadura rectoral, si perden, √©s culpa de la dictadura rectoral. D’aix√≤ se’n diu jugar amb cartes marcades. Si a m√©s, hi afegim que qualsevol mitj√† √©s l√≠cit per assolir el seu objectiu, tenim el resultat de Lletres. Quan tinguem vot electr√≤nic, ja veur√†s com aix√≤ s’acaba (perqu√® la dictadura controlar√† el vot a trav√©s d’una empresa privada, blablabla).
    Pensa que ja els est√† b√©, als assemblearis que la universitat s’organitzi a la manera del franquisme: a la contra viuen millor i poden trobar excusa per a qualsevol cosa i, sobretot, per evitar la democr√†cia participativa i responsable, que els fa m√©s por que una pedregada.
    D’altra banda, jo no cauria en teories conspiratives sense fonament. √Čs cert que hi ha gent que creu necessari assumir un model totalment dirigista tipus directora general i consell d’administraci√≥, per√≤ tamb√© hi ha gent que creu una universitat es pot governar amb una assemblea. Hi ha postures menys fonamentalistes i tanmateix democr√†tiques. Hem d’assegurar un sistema democr√†tic, participatiu, realista i eficient, entre tots.

  5. No entenc la cr√≠tica. S’est√† criticant que hi ha m√©s homes que es presenten per la CAF que no pas dones? Doncs a mi no em surten els n√ļmeros, de fet, tu mateix ho reconeixes en el teu escrit.

    En canvi, no has contat el n√ļmero de persones que es presentaven a les llistes de √ąPICA o d’altres candidatures. En fi.

    D’altra banda, √©s evident que encara avui hi ha m√©s homes implicats en el m√≥n de la pol√≠tica que no pas dones. I √©s feina de tots i totes que deixi de ser aix√≠.

    La teva crítica (si és que ho pretén ser) des de la barrera és absurda i no porta enlloc.

    Per√≤ em permetr√© la gosadia fer algunes reflexions que m’han vingut al cap llegint els vostres comentaris:

    1) us queixeu perqu√® no hi ha vot electr√≤nic: doncs apliquem-lo. A mi em sembla genial. A m√©s, augmenta molt la participaci√≥, cosa que en s√≠ mateixa √©s positiva. A ETSE i Pol√≠tiques es va fer si no vaig errat i va augmentar la participaci√≥ bastant. I els resultats d’augmentar la participaci√≥, a difer√®ncia del que insinueu, no va en favor de cap candidatura: a ETSE va guanyar la CAF i a Pol√≠tiques √ąPICA. √Čs m√©s, a Econ√≤miques tamb√© va augmentar molt la participaci√≥ i va guanyar E-UAB. Tamb√© a Lletres i va guanyar la CAF… M√©s participaci√≥ no vol dir que guanyeu, per√≤ si us ho penseu nom√©s heu de proposar a la Rectora que el vot electr√≤nic es generalitzi. Ja havia sentit aquesta teoria des de fa molt temps, per√≤ les prediccions no s’han acomplert.

    2) La vostra percepci√≥ del moviment estudiantil continua encasellada en la cr√≠tica destructiva sense massa fonaments. T√≤pics com “a la contra es viu millor”, “guanyen per qualsevol mitj√†”, “metodologia goebbeliana” (???), etc.

    La cr√≠tica normalment va enfocada entorn a les maneres d’actuar de les assemblees. Algunes coses que dieu s√≥n simplement paranoies que us heu creat sols (que la CAF diu que vosaltres sou de l’Opus, etc.) i tamb√© alguns t√≤pics victimistes que no s√≥n nous: arrencada de cartells i altres. La veritat √©s que el victimisme no porta enlloc. Us ho hem dit 1 i 100 cops: la CAF no us arrenca els cartells.

    3) Un comentari que m’ha sorpr√®s: “apareixent 2 dies abans de les eleccions com els pol√≠tics professionals”.

    En primer lloc, les assemblees porten 30 anys existint i dir que només es fa feina abans de les eleccions és una falsetat important.

    En segon lloc, no som la gent de les assemblees qui forma part de partits pol√≠tics… el temps posa tothom al seu lloc.

    4) Em queda l’esperan√ßa que al final entendreu com funciona el dia a dia a la UAB. Potser el fet de ser al Claustre us acostar√† m√©s a veure com funciona el Rectorat de la UAB. No cal satanitzar gens, senzillament veure com funciona.

    Per aix√≤ sempre he tingut l’esperan√ßa que a la llarga acabareu all√† on nosaltres hem anat a petar.

    5) Un apunt final: les assemblees són espais molt plurals. Ideologitzats? Sí, òbviament. Però no més que aquests grupets que creeu vosaltres per accedir als càrrecs institucionals.

    I repetiré una cosa que ja vaig dir fa un mes: alguns de vosaltres heu pogut participar a les assemblees. Jo no he pogut anar a cap reunió dels vostres grups. Qui és més democràtic, doncs?

  6. La cr√≠tica √©s ben clara: llenguatge antipatriarcal i realitat patriarcal. Si sou tan antipatriarcals amb el llenguatge, ¬Ņper qu√® no actueu per aconseguir m√©s igualtat en les llistes i en les representacions dels estudiants?
    Per cert, ja que dius que a les assemblees hi entra tothom, a missa hi pot anar qui vulgui, per√≤ aix√≤ no vol dir que l’esgl√©sia sigui democr√†tica.

  7. la realitat √©s patriarcal i s’ha de canviar. Nosaltres ho intentem, tant en el llenguatge com als nostres espais. Vosaltres? (si √©s que existeix un “vosaltres”) cap de les dues coses. En fi, criticar per criticar.

    a EPICA no s’hi pot entrar… continuant el teu paral¬∑lelisme, nosaltres som una “esgl√©sia” molt plural i on s’hi pot entrar. No comparteixo les teves cr√≠tiques, per√≤ les entenc. Per√≤ seguint amb el paral¬∑lelisme, vosaltres serieu una secta: ni s’hi pot entrar ni s’hi pot participar. Intenteu tenir una mica d’empatia. Jo intento entendre les vostres raons, per√≤ a vegades sembla que estigueu tancats en banda

  8. Eudald,
    Hi un vosaltres, esclar, per√≤ no √©s quadriculat com tu et penses i presenta matisos i difer√®ncies. Jo miro d’actuar per canviar la societat masclista per√≤ no em dedico a violentar la gram√†tica per calmar la consci√®ncia. Jo no em poso l’antipatriarcal a la boca i alhora tinc 6 homes de 9 representants a Lletres (la meva facultat), on aquesta no √©s pas la proporci√≥ homes-dones. No s√© si l’assemblea ha millorat gaire en aquest aspecte, per√≤ la impressi√≥ √©s que la ret√≤rica antipatriarcal (i agramatical) no s’acompanya de fets equivalents.
    L’assemblea en abstracte deu ser molt cat√≤lica (en sentit etimol√≤gic, universal), per√≤ a la pr√†ctica la maneguen uns pocs elegits (no democr√†ticament). Ja n’he viscut prou actuacions assemble√†ries per veure de quin peu calceu. Si voleu entendre per qu√® la gent s’organitza a banda de l’assemblea, pregunteu-vos com heu actuat en el passat quan la gent no ha seguit la l√≠nia marcada.

  9. Molt bones Francesc,

    Sobre el tema EPICA i assemblees no m’hi vull ficar per√≤ em sembla que la realitat del conflicte √©s molt m√©s √†mplia i complexa que definir a uns com els “bons” i als altres com els “dolents”.

    Sobre el teu article no em puc estar de la refer√®ncia a Estudiants UAB i sobre aix√≤ vull fer una puntualitzaci√≥, no entenc com pot ser masclista que en una reuni√≥ es pregunti qui vol ser claustral, 5 nois aixequin la m√† i una noia l’aixequi. Aix√≤ no √©s ser masclista ni patriarcal.

    A m√©s, a la mateixa reuni√≥ es va demanar qui volia presentar-se a junta i qui a claustre i la majoria de les dones es volien presentar a junta i l’any vinent en pujar suplents tindrem una junta de dret eminentment femenina.

    Em sembla un judici molt precipitat per la teva part el fet de titllar-nos de patriarcals ja que el que es va fer va ser deixar que totes les persones d’Estudiants UAB siguessin dones o homes decidissin on volien participar.

  10. Carlos,
    Assaltat pels dubtes, he rellegit la meva entrada i em declaro innocent. Si llegeixes amb atenci√≥, us esmento, al costat d’√ąpica per remarcar que hi ha difer√®ncies entre homes i dones entre totes les candidatures i una tend√®ncia clara a tenir representants masculins. En cap cas us he titllat de masclistes. Cal llegir amb una mica m√©s d’atenci√≥, ja que altrament caiem en la precipitaci√≥ i comencem a discutir per coses que no hem dit.
    De fet, el que jo criticava √©s que una candidatura que t√© com a lema ‘Les estudiantes prenem la paraula’, que violenta la gram√†tica i que fa servir la paraulota ‘antipatriarcal’ cont√≠nuament tingu√©s unes llistes predominantment masculines. Ni m√©s ni menys.

  11. Hola Xavier,

    He vingut a parar al teu blog una mica per casualitat, per√≤ la veritat √©s que m’ha sorpr√®s aquest article. Deixa’m dir-te per endavant que a mi tot el tema de la paritat el trobo for√ßa secundari. Per√≤ si ens posem a fer n√ļmeros, s’han de fer b√© i s’ha de dir tot.

    En primer lloc, cal tenir en compte que la distribuci√≥ per sexes a moltes de les facultats no √©s uniforme, sin√≥ tot el contrari, i aix√≤ probablement queda reflectit en els representats al claustre. Per exemple, trobo ben normal que surtin m√©s homes a l’ETSE i m√©s dones a veterin√†ria.

    I en segon lloc, i encara m√©s important, √©s dir-ho tot. A lletres s√≥n 4/6 (dones/homes) per l’assemblea, i 5/4 per √®pica. A enginyeria, 0/5 per l’assemblea (com dius), per√≤ tamb√© 0/6 per √®pica i 1/5 per estudiants-uab. A ci√®ncies, tamb√©, 0/5 assemblea, 4/2 √®pica. A educaci√≥, com dius, s√≥n √†mplia majoria dones per l’assemblea, per√≤ en canvi (i aqu√≠ sembla que no ho dius) per √®pica s√≥n majoria els homes (2/3). A psicologia tornen a ser √†mplia majoria dones per l’assemblea i 3/3 per √®pica. I finalment, a tercer cicle, que seria all√† on hi hauria d’haver gent de m√©s estudis diferents, 7/4 per l’assemblea i tot homes (0/8) per √®pica.

    Finalment, amb aix√≤ de violentar la gram√†tica segurament estaria d’acord amb tu. Per√≤ crec que aquest √©s un altre tema.

  12. Francesc Xavier i Joan,

    estic conven√ßut que hi ha un “vosaltres” molt m√©s plural fins i tot del qu√® nosaltres creiem. Caure en el reduccionisme √©s un mal com√ļ de la pol√≠tica actual, deixant de banda matisos que a vegades s√≥n prou importants. De totes maneres, opino que l’√ļnic “leitmotiv” de la EPICA (i els seus antecedents: PEF, PUFFIL, OCA, etc.) ha estat i continua sent anar a la contra del moviment estudiantil actual.

    Pel qu√® fa a la pluralitat, la gent que s’agrupa entorn la EPICA hauria de veure tamb√© la mateixa (o m√©s) pluralitat existent en el s√≠ de les assemblees. Pretendre afirmar (com s’ha fet) que les assemblees tenen una ideologia clarament definida √©s surrealista. Com que a vegades m’ha semblat entendre que aquesta ideologia seria propera al SEPC (independentisme, socialisme, etc.) no puc dir m√©s que el qu√® penso: ja ens agradaria al SEPC que hi hagu√©s una majoria d’estudiants organitzats en les assemblees propers al discurs independentista i socialista! Per√≤ per sort i per desgr√†cia no √©s aix√≠. La pluralitat en el s√≠ de les assemblees √©s extrema: hi conviuen tota mena de maneres de pensar i, sobretot, d’actuar.

    I enbrancant en el s√≠mil cristi√†: si natros som l’esgl√©sia cristiana, no √©s menys cert que no √©s el mateix grups com l’Opus Dei que grups de la l√≠nia del cristianisme del s.XXI (Fundaci√≥ Espinal, ACAT, etc.) √Čs per aix√≤ que parlar d’escollits en el s√≠ del moviment estudiantil √©s absurd, doncs sempre hi haur√† gent m√©s activa, cares visibles, etc. doncs aix√≤ √©s fruit del propi proc√©s assembleari. Per√≤ aix√≤ no treu que √©s el sistema m√©s democr√†tic que coneixem, doncs el que estic segur √©s que tots els grups que han sortit fora del moviment assembleari no s√≥n (ni molt menys) grans exemples de funcionament democr√†tic. No ser√© jo ni tampoc ser√† aquest l’espai en qu√® treurem merda, per√≤ potser alguna gent de l’EPICA s’hauria de plantejar quin funcionament intern t√©, com √©s que tenen una “escissi√≥” (que quasi els ha superat en vots) i com √©s que tenen estudiants apuntades a les candidatures que ni tant sols es van votar a elles mateixes… Si veus la barba del teu ve√≠ cremar…

    Sobre el tema del discurs antipatriarcal: la CAF i el SEPC sovint utilitzen el llenguatge antipatriarcal. No √©s cap novetat ni tant sols cap secret. Que es podria fer molt m√©s en la lluita antipatriarcal? Segur. Per√≤ qui d√≥na lli√ßons aqu√≠? EPICA? Suposo que no cal dir que s√≥n els menys indicats. Suposo que per deformaci√≥ acad√®mica, m’he vist obligat a contrastar el qu√® dius amb la realitat.

    Percentatge d’homes sobre el total de candidats/es:
    CAF: 45 homes del total de 82 candidats (55% d’homes)
    EPICA: 43 homes del total de 74 candidats (58% d’homes)
    E-UAB: 17 homes del total de 21 candidats (81% d’homes)

    Com pots veure, la crítica que planteges és absurda. I no és científica ni res, només es basa en tòpics sense fonament.

    De totes maneres, t’haig de dir que la lluita antipatriarcal (que no √©s el mateix que feminista) no es basa en “quotes” de m√©s o menys dones, sin√≥ que √©s molt m√©s profund que aix√≤. En aquest sentit, comparteixo el comentari d’en Carlos. I, per cert, “antipatriarcal” √©s un concepte cient√≠fic en el camp d’estudi del g√®nere. Particularment m’agrada aquest text, breu per√≤ conc√≠s, de na Montserrat Palau:
    https://www.defensadelaterra.org/ANTI/donesnacionalisme.htm

    Siusplau, no fem de la nostra ignor√†ncia una bandera, intentem avan√ßar com a societat i no ens convertim, les preteses esquerres, en l’ancla conservadurista de la societat.

    Per cert, quan dius “de quin peu calceu” no s√© ben b√© a qu√® et refereixes. La veritat √©s que hem hagut d’aguantar molta difamaci√≥ i desqualificaci√≥ personal i col¬∑lectiva. Per mi, un to totalment fora de lloc no nom√©s per estar tots al segle XXI sin√≥ a m√©s per tractar-se d’una universitat, per alguns, encara √©s el temple del coneixement. Quan alguns aprenguin a dialogar com persones potser podran entendre el funcionament assembleari, mentre l’estrat√®gia pol√≠tica de “la contra” sigui l’insult i la difamaci√≥, hi ha poca cosa a fer.

    Perdoneu per la llargària del text, però crec que valia la pena exposar-ho tot sobre la taula.

  13. Eudald,
    No t’has de disculpar, home. El meu bloc √©s obert a opinions educades de tota mena i la teva √©s prou ben argumentada. Ara, si parles de difamacions, consulta el Joan, que et podr√† explicar en qu√® consisteix un ‘judici popular’ i qu√® vol dir anar a la contra d’alg√ļ.
    Per cert, en tot cas, jo acostumo a anar a la contra dels que aneu a la contra: contra l’aprovaci√≥ dels graus, contra Bolonya, contra el PRIM, contra la reforma de la normativa de perman√®ncia, contra els expedients, etc. Ja s√© que teniu mesures positives, per√≤ no em negar√†s el car√†cter altament reactiu de la pol√≠tica de les assemblees. Fes un recompte dels ‘contres’ dels vostres blocs.

  14. Martí,
    Gr√†cies per l’aclariment. Veig, per√≤, que els comptes de lletres no quadren: l’assemblea suma 10 i l’√®pica 9. Haurien de ser 6/3 i 5/4, no?

  15. Martí,
    Jo comptava els representants i no els candidats: d’aqu√≠ la discrep√†ncia. Aclarit, doncs.
    A reveure,
    Xavier

  16. Francesc Xavier,
    respecte el tema d’anar a la contra, crec que √©s un mal que els moviments socials (i no nom√©s el moviment estudiantil) sofreix, per√≤ que amb el temps es cura i depressa. Tamb√© t’haig de dir que a vegades √©s complicat. M’explico: el moviment ecologista, on tamb√© participo sovint, quasi sempre va a la contra. Contra l’energia nuclear, contra la construcci√≥ d’una nova urbanitzaci√≥, contra la MAT, contra el transvasament de l’Ebre… √©s dif√≠cil anar “a favor de” en aquests casos.

    Pel qu√® fa el moviment estudiantil passa una cosa semblant, doncs sempre es va en contra les reformes universit√†ries, essencialment perqu√® sempre s√≥n, en realitat, contrarreformes: la LOU, Bolonya, la LEC, etc. que pretenen retallar drets i liquidar, a la llarga, l’ensenyament p√ļblic.

    √Čs dif√≠cil articular, doncs, un discurs en clau positiva. Que consti que ho intentem. El SEPC, per exemple, utilitza el lema “Per una universitat p√ļblica, popular i de qualitat”, que em sembla que √©s prou expl√≠cit i positiu.

    Malgrat compartir la cr√≠tica, et passo la pilota a la teva teulada: com que s√© que tens certes simpaties amb la gent que va organitzar l’√ąPICA, hauriem de preguntar-nos quin discurs van utilitzar durant la campanya: totalment enfocat en contra les assemblees. Realment, programa molt poc i molt focalitzat en “la contra”. A dia d’avui encara no conec cap proposta pol√≠tica de la √ąPICA pel Claustre (la CAF i els sindicats han portat 16 mocions, contra cap de la √ąPICA).

  17. Eudald,
    Comparteixo en gran mesura la teva opini√≥: fer el discurs a la contra √©s m√©s f√†cil que fer propostes, per√≤ tamb√© hi ha casos en qu√® l’oposici√≥ t√© un sentit clar i defensable. El problema, en part, √©s que una part del discurs s’articula a la defensiva sense reflexionar sobre el rerefons. Per exemple, les 16 mocions d’avui al claustre (hi hauria de ser, per√≤ estic estirat al llit amb una lumb√†lgia criminal) s√≥n un pas positiu, per√≤ algunes s’articulen sobre un plantejament de drets i privilegis poc raonat. Per exemple, la retribuci√≥ dels c√†rrecs de gesti√≥. √Čs una mesura progre i que ataca els privilegis del PDI: ja cobren massa i amb el reconeixement moral ja en tenen prou. Si jo proposo que els alliberats sindicals facin la seva feina fora del seu horari i de franc, doncs, aleshores ataco un dret sagrat dels treballadors.
    D’altres, a m√©s, s√≥n molt positives per√≤ ben poc √ļtils: no fer retallades i exigir que la generalitat ens pagui el que ens deu. Qu√® fem, els enviem el cobrador del frac?
    Insisteixo, les mocions s√≥n un bon pas, per√≤ si les deixem en esl√≤gans cridaners sense mesures concretes d’aplicaci√≥ caiem en la demag√≤gia m√©s barroera.

  18. jo tamb√© estic en contra dels privilegis absurds dels alliberats sindicals. Jo mateix n’he estat i no n’he fet √ļs, doncs les hores sindicals s√≥n un insult a la resta de treballadors.

    de totes maneres, atacar a les c√ļpules de CCOO i UGT, per exemple, √©s una cosa que constantment fem

    el problema √©s que no estem parlant d’aix√≤, sin√≥ de retallar drets i augmentar taxes, mai d’atacar privilegis d’alguns o dels drets que tenim. Aquest √©s el problema

  19. Eudald,
    En aquest punt tens tota la ra√≥ del m√≥n. No hem de fer recaure el pes de la crisi sobre els m√©s febles i s√≠ que hem de fer tots, estudiants, PAS i PDI, un exercici de reflexi√≥ sobre quins privilegis s√≥n incompatibles amb una universitat p√ļblica. Per√≤ fem-ho amb totes les dades damunt la taula i dient les coses pel seu nom. Per exemple, si cal que els directors renunciem al complement de c√†rrec, al sab√†tic i a la reducci√≥ de doc√®ncia, que s’argumenti i s’expliqui quin estalvi suposaria i es digui si estem renunciant a un privilegi o si estem fent un sacrifici. El que em resulta maniqueu √©s assumir que qualsevol ‘extra’ √©s un privilegi si ets PDI i un dret si ets PAS. Despr√©s segur que no ens posarem d’acord amb qu√® √©s un dret i qu√® un privilegi, per√≤ ho hem d’intentar pel b√© de la UAB.

  20. No tinc massa temps per debatre aspectes i temes que he tractat mil i un cops. Opinem diferent Eudald. I aix√≤ √©s positiu. Jo veig les assemblees com les vaig experimentar. Tu ho veus diferent. Perfecte. Tu a les Assemblees i jo a √ąPICA; com √©s l√≤gic.

    L’an√†lisi i la valoraci√≥ del treball s’hauria de fer atenent-nos a la hist√≤ria: les assemblees porten m√©s anys funcionant que √ąPICA, per tant, √©s l√≤gic que just despr√©s de les eleccions, hi hagi m√©s activitat per part de la CAF que d’√ąPICA, a nivell extern, perqu√® a nivell intern ja t’asseguro jo que no parem ni un moment. La pluralitat, un valor positiu, s’ha de gestionar b√© i aix√≤ dedica temps; per√≤ com sabem que amb temps es pot gestionar b√©, el dediquem a aix√≤ de moment. M√©s tard, farem la feina que toca fer pels estudiants que no crec que vagi massa desancaminada a augmentar els espais de participaci√≥ del moviment estudiantil (“m√©s plural que mai”, com deia la Revista Campus Aut√≤noma). En aquest n√ļmero de la revista, es deia que ja es veuria si finalment EPA i JUNTS ens coordin√†vem i finalment, tot i els problemes (escissi√≥ d’E-UAB) ho hem aconseguit. Certament aix√≤, de moment, no √©s cap √®xit pel col¬∑lectiu estudiantil per√≤ a la llarga si que ho ser√†. Estem doncs a l’inici d’un llarg cam√≠, des del respecte a la CAF i a E-UAB, entenen doncs que si ens oposem a l’estatus quo estudiantil actual (SEPC), tamb√© ens oposem a l’establishment universitari actual (Rectora): sorgim com a alternativa cr√≠tica i constructiva i estem passos endavant. Jo posar√© les primeres pedres i mica en mica anir√© deixant llaurat el cam√≠ perqu√® d’altres puguin impulsar el projecte a nivell de campus, no √©s un “comiat” ja que encara em queda un any h√†bil ben bo per fer feina entorn √ąPICA i m√©s veient com la “refundaci√≥ d’EPA” com a EPS ha estat un complet √®xit amb un augment de participaci√≥, activisme, propostes i pressi√≥ institucional brutal, sempre des de la lleialtat als valors de la UAB.

    Tot i aix√≤ volia comentar una frase: “a EPICA no s‚Äôhi pot entrar” -> quan tinguem estructurada cada facultat, ja no podr√†s dir aix√≤, i la veritat √©s que parleu des del desconeixement sobre el nostre projecte estudiantil.

  21. No vull entrar en la hist√≤ria de la CAF, √ąPICA i Estudiants UAB, per√≤ nom√©s un detall: en 25 anys d’hist√≤ria de l’assemblea de Lletres, encara esperem que redactin els estatuts (situaci√≥, que tot s’ha de dir, incompleix el reglament de la Facultat i, per tant, la situa en la il¬∑legalitat). Potser amb les bodes d’or…

  22. Respecte els Estatuts de l’Assemblea de Lletres, aqu√≠ els tens:
    https://sites.google.com/site/plataformaunitariadelletres/Home/assemblea/propostes

    Pel que comentaves sobre la participaci√≥ estudiantil, encantat que hi sigui i com m√©s plural millor. Com b√© dius, no ens posarem d’acord en la manera: jo defenso l’assemblearisme i t√ļ un altre model que desconec.

    I, m√©s enll√† del comentari de les mocions que hem presentat i no ha fet l’√ąPICA, tinc la certesa que presentareu mocions de cara al proper Claustre.

    En aquest sup√≤sit, no tinguis cap dubte que si s√≥n propostes acceptables pels estudiants la CAF hi votar√† a favor. Ens movem per les propostes, no per les sigles. Igualment, crec que √ąPICA tamb√© ho va fer el passat Claustre, votant a favor la moci√≥ sobre el Reglament Franquista i estic segur que moltes altres, doncs sin√≥ els n√ļmeros no quadren.

  23. Respecte els Estatuts: “ESBORRANY” D‚ÄôESTATUTS DE L‚ÄôASSEMBLEA DE LLETRES.

    Respecte l’assemblearisme: d’acord amb aquest sistema que tamb√© usem a √ąPICA.

    Evidentment que √ąPICA va veure amb molts bons ulls la majoria de propostes de la CAF i estem oberts a cooperar per millorar les condicions d’estudi dels estudiants de la UAB i a que es mantingui el concepte de servei p√ļblic de la Universitat.

  24. Eudald,
    Home, que no ens mamem el dit! Com b√© diu el Joan, aix√≤ √©s un esborrany i jo afegeixo: fet a cuita corrents com a r√©plica a la proposta del PULL (la principal tesi √©s que no cal tenir estatuts), que no s’ha discutit ni presentat en cap assemblea i que, evidentment, no s’ha votat. Pensa que s’ha d’aprovar en Junta de Facultat! Vaja, que faria el mateix paper com a estatuts el Deuteronomi.
    Per cert, ja t√© conya que l’esborrany es trobi a la web de la PULL i no a la de l’assemblea: tot un indici del valor que hi d√≥na l’assemblea!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.