La salut del catanyol

catanyol

D’un temps ençà el debat sobre el futur del catalĂ  ha pres en consideraciĂł noves perspectives que van mĂ©s enllĂ  de la pura desapariciĂł fĂ­sica a curt termini. Una lĂ­nia de recerca Ă©s el concepte de llatinitzaciĂł, Ă©s a dir que el catalĂ  esdevingui una llengua residual de l’àmbit acadĂšmic i intel·lectual, perĂČ sense cap presĂšncia al carrer ni a les relacions quotidianes. AixĂČ Ă©s, si fa no fa, el que ja passa en un bon nombre de ciutats dels PaĂŻsos Catalans, on un cop surts de l’aula, ja sigui de l’escola o de la universitat, el catalĂ  desapareix, literalment. És un assumpte que han d’analitzar els sociolingĂŒistes, perĂČ que lliga en part amb la segona lĂ­nia d’estudi: la depauperitzaciĂł del catalĂ , o en termes mĂ©s col·loquials el pas del catalĂ  al catanyol. Joan SolĂ  ja va mostrar la seva preocupaciĂł per la pĂšrdua de l’ànima (en el sentit metafĂČric) del catalĂ  i ara trobem un nou estudi, de Pau Vidal: El bilingĂŒisme mata, que se suma al seu llibre El catanyol es cura.
No Ă©s una tesi nova, perquĂš ja la plantejava l’any 1988 Joan FerratĂ© en una batalla dialĂšctica amb LaĂ­n Entralgo: els defensors del bilingĂŒisme sempre destaquen els beneficis individuals que pot tenir en certs casos per als catalanoparlants, perĂČ no el prediquen entre els castellanoparlants ni miren els efectes devastadors que tĂ© en el catalĂ . I ja arribo on volia arribar: com tenim el catalĂ  (o millor, el catanyol)?
Ja sĂ© que Ă©s un prejudici universal considerar que la llengua que es parla en un moment determinat Ă©s sempre impura i decadent, un pĂ l·lid reflex de la llengua pura i clĂ ssica d’un temps passat mĂ©s o menys llunyĂ . No obstant aixĂČ, convĂ© estar a l’aguait i veure el grau de catanyolitzaciĂł dels nostres joves estudiants. DesprĂ©s de fer-me un fart de corregir redaccions, dictats i proves, puc extraure algunes generalitzacions.

En primer lloc, cal reconùixer la finor de l’Empar Moliner, que a El catalight, observava:

En primer lloc i definitivament implantada tenim l’expressiĂł “no molt” que substitueix el difunt “no gaire” i el difunt “no massa”. El “no molt” Ă©s l’expressiĂł preferida dels homes i dones del temps quan han d’indicar que no farĂ  gaire fred o que no farĂ  massa calor. El “no gaire” i el “no massa”, doncs, queden nomĂ©s per a friquis i nostĂ lgics.

Ho puc confirmar sense reserves i, a mĂ©s, que el ‘no massa’ que fan servir hauria de ser un ‘no gaire’.
TambĂ© l’encertava amb una altra construcciĂł:

En segon lloc tenim l’expressiĂł “els dos” que substitueix l’antiga “tots dos”. L’expressiĂł “tots dos” ja no la diu ningĂș, fins al punt que a la facultat de periodisme de Sant Kevin de Vallfosca et suspenen automĂ ticament si la fas servir. Dir “tots dos” Ă©s voler-se fer notar. Les persones integrades a la nostra societat diuen “els dos”. “PodrĂ  venir el teu pare a la reuniĂł o tambĂ© vindrĂ  la teva mare?” “Vindran els dos”.
En els meus alumnes Ă©s una raresa semblant a l’Ășs de llur.

Si l’Empar Moliner haguĂ©s tingut mĂ©s espai a la seva columna, hi hauria pogut incloure tambĂ© els fenĂČmens segĂŒents:

  • La desapariciĂł d’un bon nombre de pronoms febles a favor d’expressions anafĂČriques amb mateix o aquest: Si sapiguĂ©ssiu que hi ha de debo darrere de tot aquest negoci no parlarieu del mateix amb tanta alegria [sic].
  • La desapariciĂł de l’arcaic tothom per tots: Des que en aquest paĂ­s tots tenen mĂČbil, totes les setmanes rebem un allau tan impressionant de SMS…
  • La desapariciĂł de l’exĂČtic feina per treball: El treball que tinc ara tĂ© moltes aventatges.
  • La desapariciĂł de l’exĂČtic seure-hi per assentar-se, sentar-se o asseure’s: Us guardarem lloc sempre i quan no hi hagi ningĂș que vingui a demanar per sentar-se.
  • La desapariciĂł dels recargolats aterrir o terroritzar per aterrar o aterroritzar: Aquesta onada de crims ha aterrat a tots els ciutadans.
  • La incorporaciĂł molt alegre i despreocupada d’un bon nombre de castellanismes: solventar, agobiar, es veu que, registrar un pis, arrel de, algĂș pujar/baixar el sou. Un cas real i dramĂ tic de catanyol portat a l’extrem: Porto uns dies que no sĂ© quĂš em passa, perĂČ aquest nen m’agovĂ­a mĂ©s del que Ă©s normal.
  • BĂ©, no us vull “agoviar”. En general, la qualitat lingĂŒĂ­stica Ă©s pobra i els recursos expressius encara mĂ©s, per tant ja vegeu la feina que ens toca fer amb grups de cinquanta! El mĂ©s greu Ă©s que si algĂș haguĂ©s fet la seva feina, un bon nombre d’aquests joves no haurien hagut de passar la selectivitat. Noteu el cas de magisteri, que s’ha quedat amb places vacants, tot i tenir un cinc de nota de tall, perquĂš, segons explica el Diari de Girona:

    Aquesta situaciĂł es deu al fet que per estudiar Magisteri aquest any calia superar unes Proves d’Aptitud Personal (PAP), en concret de llengua catalana i castellana, en les que calia treure mĂ©s d’un quatre en cada examen.

    Alsina ha explicat que molts estudiants procedents de FP han desistit de realitzar les PAP per accedir a Magisteri i dels que les han fet ha estat entre aquest col·lectiu on els resultats han estat pitjors.
    En concret, dels 601 estudiants provinents de Cicles Formatius de Grau Superior que volien accedir als graus d’EducaciĂł infantil i d’EducaciĂł primĂ ria, 240 han superat les (PAP), mentre que dels estudiants provinents de les PAU, 1.120 dels 1.240 que havien sol·licitat aquests estudis han superat les proves d ‘aptitud.

    Si féssim una cosa semblant a totes les altres facultats, hi hauria una davallada de matrícula espectacular, us ho puc ben assegurar.

    Deixa un comentari

    L'adreça electrĂČnica no es publicarĂ .

    Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.