La dura realitat

La retallada als departaments ha posat nerviosa molta gent, en part amb ra√≥: les mesures d’ajornament de la despesa ens situen en una situaci√≥ com la de deu anys enrere, en qu√®, per exemple, els sab√†tics no rebien recursos i es cobrien amb la solidaritat dels companys, tothom feia m√©s classes que no ara i investigava quan podia. Sembla, doncs, que hem baixat del n√ļvol de nous rics en qu√® est√†vem instal¬∑lats i tornem a la dura realitat d’un pa√≠s tirant a pobre i d’una universitat de segona. Cal dir-ho clarament (i no enganyar-nos dient que ho farem millor amb menys) i no ens hem d’esquin√ßar les vestidures: √©s tot el pa√≠s que ha malbaratat els recursos durant anys de vaques grasses i la universitat no ha estat una excepci√≥: plantilles inflades, oficines sup√®rflues, inversions milion√†ries sense previsi√≥ de futur, exc√©s de titulacions, etc. Ara ens toca ser solidaris amb la societat i contribuir a l’estalvi, encara que ens fem mala sang quan sabem que molts d’aquests problemes no els hem causat nosaltres i que molts d’aquests diners van a parar als bancs. Per√≤ jo tamb√© em faig mala sang quan vivint de lloguer, portant el nen a una escola p√ļblica i sent auster i estalviador, em toca rascar-me la butxaca per ajudar d’altres que es van llan√ßar alegrement a endeutar-se amb hipoteques, pr√©stecs i inversions d’alt risc per viure com si no exist√≠s el dem√† (que potser els hi van obligar apuntant-los amb una pistola, els bancs?). Ara, queixant-nos i fent manifestos i plataformes, em penso que no ho solucionarem. Seiem, fem comptes i siguem exigents amb tothom, inclosos els delegats de la rectora i els adjunts al vicerector.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.