Ja tenim conclusions del debat prenadalenc

Al blog del Deganat de Lletres podeu llegir les Conclusions de la jornada de debat universitari del 23 de desembre del 2009. Si no us fa mal la vista llegir un text mal escrit, que suposaria un suspens a un alumne universitari, podeu passar una estona divertida. Jo (ho reconec) m’ho he mirat per sobre, perquè la redacciĂł (no pas el contingut) em posava de mala lluna. Quan he llegit

La docència i la investigació han de atenir-se a criteris d’interès públic no al mercat, ni tampoc als interessos corporatiu interns de la Universitat, que tampoc podem no considerar.

gairebĂ© se’m posa malament el dinar.

De moment, per evitar l’Ăşlcera us selecciono un fragment, que penso que dĂłna el to general (amb un “SIC” en majĂşscules i negreta):

També l’accés a la Universitat ha de tenir característiques plenament democràtiques. La democràcia no es només una forma de governar, es també una forma de relacionar-se una forma de funcionar la societat i els seus diferents organismes. L’accés al estudis universitaris ha d’estar obert a tota la societat, d’acord amb les capacitats intel·lectuals de cadascú i la seva disponibilitat per l’estudi. Les condicions que la Universitat pot posar per aquest accés només han de ser acadèmiques, mai econòmiques. Les matrícules universitàries, si han d’existir, i fins que no hi hagi una reforma global del sistema impositiu han de fixar-se en funció de la renda. El seguiment dels estudis han de fer-se possibles per mitjà de beques-salari, la quantia de les quals ha de ser fixada també en funció de la renda. Els estudis universitaris han de ser considerats com l’etapa formativa del futur treballador que en seran els seus graduats. Òbviament, això també comporta determinats deures per part de l’estudiant, que per mantenir la seva beca-salari haurà de mostrar els pertinents rendiments acadèmiques. La beca-salari estarà associada a un reglament de permanència a la universitat i de repetició màximes d’assignatures així com de renúncia voluntari de convocatòries. Per la seva banda l’accés a la funció docent haurà de respondre al mèrit, avaluat de manera transparent i objectiva.

És curiĂłs que es parli de mèrits (dels alumnes i dels docents) com a medi d’accĂ©s, justament quan el mèrit no Ă©s democrĂ tic (pensen que la meritocrĂ cia Ă©s equivalent a la democrĂ cia?). Suposo que volen dir que l’accĂ©s a l’ensenyament universitari no ha de discriminar per motius econòmics, com especifiquen tot seguit. Ara, dir-ne democrĂ tic? És l’accĂ©s a la sanitat pĂşblica democrĂ tic? TĂ© sentit plantejar-lo en aquests termes? ÂżTĂ© sentit que ho facin professors universitaris de prestigi i carregats de ‘mèrits’?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.