El Telenotícies d’avui ha fet un magnífic reportatge sobre el llast econòmic que suposa per a les famílies el menjar sense gluten, especialment els aliments com el pa, la pasta o la farina. Si ja eren molt més cars que els seus equivalents amb gluten, ara hem de patir la pujada de l’IVA, que encara ens discrimina un xic més. Si el pa normal té un IVA superreduït perquè es considera un aliment de primera necessitat (pilar de la dieta mediterrània, etc. etc.), ¿per què el pa dels celíacs ha de tenir un IVA del 8%? Cal recordar, que no es tracta d’aliments que un consumeixi per gust o per motius d’estètica, sinó per ‘prescripció mèdica’? La dieta sense gluten és per a tota la vida i suposa nombroses limitacions, cap de les quals rep ni un euro d’ajut de l’estat, ¿en nom de quina (in)sensibilitat social hem de suportar també una discriminació en l’IVA?