El virus de la bestiesa no té aturador

Haig de reconèixer (i aquest blog n’és testimoni) que no puc estar de fer conya amb l’estil políticament correcte d’algunes organitzacions estudiantils i la seva ignorància lingüística quan ens deixen anar el típic “els i les estudiants” (o la variant “les estudiants” volent dir “els estudiants”, això és incloent-hi ambdós sexes):

AEP: Brutalitat policial contra els i les estudiants que protestavem contra els desallotjaments
AJEC: En resum doncs, l’AJEC vol reiterar la crida al diàleg i la normalitat per fer front a una situació de violència i conflicte estèril que està amagant els problemes reals que patim els i les estudiants.
Assemblea Terrassa d’Endavant (OSAN): Rebuig a la brutalitat policial sobre els i les estudiants de la UB.
CUP Sabadell: Solidaritat amb els i les estudiants en lluita.

Els lingüistes ens esgarrifem i prediquem una vegada i una altra que es tracta d’una aberració lingüística perquè els articles definits són clítics i els clítics no es poden coordinar. Per tant, dir “els i les estudiants” és tan poc català com dir “els i les vaig veure”, que ja comença a trobar-se:

sala de La Bella Dorita –que els i les va enterrar a tots i a totes fins a la ratlla centenària– blog d’Andreu Sotorra, un escriptor i periodista reusenc

Ara, per ser justos, cal dir que el virus de la bestiesa ve de lluny i de més amunt. Ja al 2005, el DURSI (ara ja no se’n diu) publicava una pàgina web amb aquest títol: El DURSI distingeix els i les estudiants que han aconseguit una nota d’Excel·lent en les proves d’accés a la Universitat.

I pitjor encara, ja s’ha estès per l’àmbit acadèmic i som davant d’una pandèmia (fins i tot vaig haver de cridar l’atenció al col·legi del meu nen perquè no s’hi encomanessin):

Els i les estudiants que hagin passat l’avaluació positivament rebran CINC CRÈDITS (5) DE LLIURE ELECCIÓ. (tríptic del II Seminari Anàlisi feminista del dret, on també hi trobem un “les/els estudiants” i una badada: “Així mateix, s’exigirà als estudiants la realització d’un
treball especialitzat”!!).
Queden exclosos els i les estudiants de l’Escola Universitària de Ciències de la Salut; Per als i les estudiants que iniciïn la seva estada el setembre/octubre 2009 (Full de sol·licitud d’uns ajuts de Caixa Manlleu a la Universitat de Vic).
Podran participar els i les estudiants de la Universitat de València, amb un màxim de 15 estudiants en cada taller. (web d’uns tallers de teatre del Centre d’Assessorament i Dinamització dels Estudiants (!) de la Universitat de València).

No se n’escapa ni el blog de la (llavors candidata a) rectora de la UAB:

4.3-Una universitat de les persones i per a les persones. Els i les estudiants

Ja cal que ens anem calçant, perquè com deia Goethe: “Contra l’estupidesa fins i tot els déus lluiten en va”.

4 pensaments a “El virus de la bestiesa no té aturador

  1. Calli, calli, és esgarrifós!

    Miri, a la meva escola -i m’hi vaig passar ben bé 12 anys de la meva vida- va començar aquesta dèria ara fa uns 6 o 7, més o menys amb l’ascens del Tripartit -però la cosa ja es covava- i vinga a redactar cartes per als pares quan feien les excursions dient que “els i les professors/res acompanyarem els i les alumnes de la classe…” o “els i les pares i mares hem decidit…” i després l’APA -que així s’ha dit sempre l’associació de PARES (on entra tot, fins i tot les mares)- va transformarse per mutació digna del doctor Mengele en AMPA.

    Pensi que les conseqüències d’aquesta bestiesa políticament incorrecte promoguda pel lobby feminista és esborrar els nens, nois i homes de la vida lingüística. Ja diu vosté que ara ja gairebé les pseudoanarquistes de la UAB fan pintades on només parlen en femení, és a dir, discriminen els seus companys “de lluita” negant el seu gènere. És magnífic. Si en Josep Pla hagués vist això n’hauria escrit trenta articles o el que es vulgui… per cert, que l’AMPA sóna fatal… sóna com l’hampa… i la veritat és que vés a saber perquè a mi sempre m’ha semblat que moltes ho són…

  2. JI,
    Doncs, llevat que hi posem una mica de seny als polítics, el pitjor encara està per arribar, em temo. Quan vaig començar l’entrada escrivia que encara no havia trobat l’aberrant “els i les vaig veure”, però ja veus que la realitat supera la ficció.
    Tens raó, a més, que a les escoles això ja no té vacuna, perquè una vegada hem assumit el nefast AMPA sense que se’ns regirin les entranyes, tot el que vingui al darrere va coll avall.

    Jo subscric les paraules de Javier Marías del seu article “Cursilerías lingüísticas”:

    “Por otra parte, la lengua es un instrumento útil, y como tal está lleno de convenciones que en sí mismas no presuponen necesariamente discriminación. En las lenguas romances como el castellano existen géneros, y quizá por eso pueden parecer más “sexistas” que otras en las que no los hay. No es así: el plural “los escritores” engloba también a las escritoras -es una mera convención de la lengua-, y me parece cursi la vigilancia que hoy lleva a tanta gente a decir “los escritores y las escritoras”, “las niñas y los niños” (o a escribir, con fórmula bancaria y horrenda, “el lector /a”). En cuanto al uso genérico de hombre, es otra convención sin más, como lo es decir “el león vive en la selva”, “el perro es el mejor amigo del hombre” o “los escoceses son tacaños”. Me parecería de una mojigatería insufrible andar diciendo “el león y la leona viven en la selva”, “el perro y la perra son los mejores amigo y amiga del hombre y de la mujer” o “los escoceses y las escocesas son tacaños y tacañas”. También se dice “la tortuga”, “la serpiente”, “la foca” y “la araña” como genéricos, englobando a los machos de esas especies; se dice “el conejo” pero se dice “la liebre”, y a nadie se le ocurre pensar que las liebres macho estén siendo excluidas o menospreciadas. Si se siguiera hasta el fin esta tendencia, habría que hablar siempre de “la tortuga y el tortugo”, “el araño y la araña”, “la foca y el foco”, una ridiculez. También llegaría el día en que los varones exigieran que se los llamara “personos” y “víctimos”.

    Y ese día, en efecto, todos y todas habríamos sido víctimas y víctimos de la cursilería mencionada en mi criticado paréntesis.”

  3. Totalment d’acord amb en Javier Marías, però penso que és una batalla perduda en molts llocs com, per exemple, la universitat o l’administració. Per cert, sembla que la utilització del “curiós” símbol @ s’està perdent.

    Em pregunto com haurien de ser en català alguns d’aquests masculins: “tortug”, “tortugo” o “tortugus”? “foc”, “foco” o “focus”? …

  4. Miquel,
    Sí, sí, a la nostra casa és on pitjor ho fem. I que consti que el document sobre usos lingüístics no sexistes estava fet amb seny i deixava ben clar que això de “els i les estudiants” era una aberració.
    És que amb aquestes cosetes amaguem el problema realment important (la desigualtat de les dones) i ens fa sentir més tranquils, com si escriure aquestes animalades fes que les dones cobressin el mateixos sou que els homes fent la mateixa feina o que hi haguessin més dones catedràtiques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.