Si fa uns dies comentava la troballa “menjar tradicional xinesa“, avui puc aportar una millora substancial: “menjar tradicional de xinesa”. Com redimonis cal interpretar-ho, això? ¿S’han menjat l’article (o l’han afegit als fideus) i ens ofereixen el menjar tradicional d’una xinesa? Si és el cas, sortireu del restaurant amb gana.
L’altra opció (la meva preferida) és que han calcat un “comida tradicional de China” i al buscar China al diccionari castellà-català, només han trobat chino china. Per tant, com que són molt bons en matemàtiques, han sumat dos i dos i han fet cinc:
- comida: menjar
- tradicional: tradicional
- de: de
- China: xinesa
En resum, el refinament culinari xinès s’ha traspassat a la llengua i va assolint noves fites. Aviat faran classes a la FTI.
Retroenllaç: Blog d’en Xavier Villalba » Cuina castellana innovadora