Drets i desitjos

L’altre dia us recomanava El crepuscle de la democr√†cia de Ferran Saez Mateu com a lectura de cap√ßalera per a les municipals. Avui vull mostrar la finor de l’an√†lisi quan l’estenem al terreny conegut de la universitat en general i de l’Aut√≤noma en particular. √Čs molt habitual a casa nostra confondre desitjos raonables i ben leg√≠tims en l’√†mbit personal amb suposats drets col¬∑lectius. Avui, arran del relleu d’un director general de la conselleria de cultura, podia llegir que, segons els programadors d’espectacles de dansa, tothom t√© dret a gaudir de la dansa al seu poble o ciutat. Aquest bon desig, que volia justificar la necessitat de subvencionar espectacles de dansa itinerants, s’havia convertit en un dret i, per tant, el govern havia de vetllar per satisfer-lo. Si ens movem a l’√†mbit m√©s proper, la llista de ‘drets’ aviat s’engreixa:
1. a segona convocatòria,
2. a la setmana blanca,
3. a tiquets de menjador,
4. a tenir horaris compactes,
5. al Campus Virtual,
6. a tenir alumnes educats,
7. a trobar-me la pissarra neta,
8. etc.
Si nom√©s fos un √ļs poc acurat del llenguatge, en qu√® parlem de ‘drets’, per√≤ m√©s aviat volem dir ‘una cosa desitjable’, no ens haur√≠em de preocupar. Per√≤ em temo que la confusi√≥ no √©s ling√ľ√≠stica, sin√≥ conceptual i ens porta a aquesta actitud de nens consentits o d’indignats permanents que acostumem a trobar a les aules, als passadissos o als despatxos de la nostra facultat.

2 pensaments a “Drets i desitjos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.