Avui he visitat la Complutense. L’entorn és preciós, amb molts arbres i racons tranquils ideals per refugiar-se sota un pi amb un bon llibre.
Els camins ja no són tan amables i pots perdre-hi el menisc o revinclar-te el turmell amb facilitat. I a més, amaguen alguna sorpresa, com la de la foto.

Sembla un pollastre d’aquells que agradaven tant al “enano del Pardo” (“el anterior Jefe del Estado” per als tertulians d’Intereconomía).

El congrés es fa a la Facultad de Filología, l’edifici més antic del campus, que lamentablement no pot amagar la vellesa. És ple de racons tètrics i passadissos laberíntics i m’ha sorprès que encara tenen serveis diferenciats per a alumnes i professors (com quan jo estudiava a la UB!). La foto ho certifica.

Tot plegat un canvi radical respecte a la seu d’ahir.

A la tarda m’he acostat al centre, a la Gran Vía, que bullia de gent amunt i avall, però no he voltat gaire, perquè anar de congrés cansa, cosa lògica si considerem que és feina i fem cas de Cesare Pavese, poeta i narrador social feliçment oblidat.

Demà, dissabte, més congrés i espero que una mica més de turisme.