De la mala redacci贸 considerada com una de les belles arts (8)

La mala redacci贸 s’est茅n com una taca d’oli per la universitat. Ja no s贸n nom茅s els textos pomposos de l’administraci贸 o els comunicats inversemblants d’alguns agents socials (i.e. sindicats), tamb茅 els nostres alumnes competeixen per fer venir mal de cap al lector. Avui m’he trobat un par脿graf que m’ha deixat garratibat:

La majoria d’eines consultades s贸n de car脿cter telem脿tic. Aix铆, la tr铆ada telem脿tica que ha vertebrat la meva activitat traductora ha estat el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el Diccionario de la lengua espa帽ola de la Real Academia Espa帽ola i l’Optimot de la Generalitat de Catalunya. Cadascun d’aquests recursos m’ha ajudat a encabir el text dins del binomi de l’estandarditzaci贸 i la norma. L’煤s de les tres eines en cap cas ha estat racionalitzat i unidireccional a l’estil del taylorisme; 茅s a dir, la resoluci贸 d’alguns dubtes ha estat una resposta a diferents combinat貌ries de les tres eines telem脿tiques, ja fossin de manera individual com col路legiada.

Hom no pot deixar de constatar que el par脿graf pot ser encabit en el binomi de l’estandarditzaci贸 i la norma, per貌 a costa dir-ho complicadament i sense cap solta.

Deixa un comentari

L'adre莽a electr貌nica no es publicar脿.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.