De la mala redacció considerada com una de les belles arts (6)

Si ja fa uns anys Javier Marías feia escarni del discurs buit d’alguns polítics a Decir feamente nada, l’altre dia vaig tenir una sensació diferent navegant pel TDX. Vaig anar a petar a una tesi doctoral que anava acompanyada d’aquest resum:

L’efecte hipnòtic en el cinema postmodern desenvolupa una aproximació al discurs postmodern a través de la categoria estètica d’allò sinistre (das unheimliche), com el camí que senyala l’ombra i el fantasma, el desplaçament del subjecte i la representació de l’inconscient, el real del desig, per mitjà de la metàfora de la hipnosi aplicada al cinema.

I res més. Una mostra magnífica de resum inútil amb mots bonics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.