De guerres i guerres

Assisteixo amb estupor a la “guerra contra el terrorisme” que França ha iniciat a Mali, però l’astorament no ve del fet que un paĂ­s occidental amb armament nuclear ocupi un paĂ­s pobre sense cap mandat de la ONU (en va obtenir un vistiplau del Consell de Seguretat a posteriori: fait accompli!) per mantenir la seva influència i els seus interessos econòmics a la regiĂł, no. L’astorament em ve de la indiferència de la progressia nostra, d’altra banda tan avesada a la indignaciĂł. Deu ser que el president de França Ă©s socialista (?!) o, mĂ©s probablement, que França no Ă©s els EUA, encara que sigui un estat que ha practicat de manera sistemĂ tica el genocidi cultural i lingĂĽĂ­stic (occitĂ , catalĂ , bretĂł, …), el colonialisme brutal i el terrorisme d’estat (Indoxina, Algèria, contra Greenpeace!). És fĂ cil imaginar-se que una maniobra semblant, a cĂ rrec dels EUA o Israel hauria estat rebuda amb manifestacions, condemnes pĂşbliques i, segons convingui, amb una vaga d’estudiants universitaris (Contra la guerra!). Res: silenci còmplice. No Ă©s res que no hagi denunciat moltes vegades gent tan lĂşcida com en Joan Francesc Mira, però encara no me’n sĂ© avenir, realment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.