Cròniques holandeses: viure sobre dues rodes

bikes

Encara que em fascina Holanda i les seves ciutats (Amsterdam, Utrecht, Leiden, Nimega…), no hi podria viure per un motiu purament físic: la meva absoluta falta d’equilibri m’impedeix anar en bicicleta de manera mínimament recta. I esclar, en aquestes condicions estaria condemnat a esperar l’autobús o el tramvia i morir-me de fred, com m’ha passat avui. De tota manera, l’espera (prou llarga: una freqüència de pas de mitja hora no es pot considerar de primera línia europea) m’ha servit per confirmar-me que si fos holandès, seria un rara avis incapaç de fer vida sobre dues rodes. He vist passar una noia amb auriculars i mòbil, uns quants nois sostenint amb la mà dreta una caixa de cerveses al portaequipatges, un senyor amb el paraigua, un parell amb les mans a les butxaques, etc. Clarament, encara que no obrís la boca, es veuria d’una hora lluny que no sóc holandès.

I encara em deixo un altre hàndicap: no seria capaç de recordar on vaig aparcar la bici…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.