Corregir

Fa unes quantes setmanes que no faig altre que corregir: corregir dictats, corregir redaccions, corregir ex√†mens, corregir treballs. √Čs una feina embrutidora, certament, per√≤ √©s el que toca i, com que la vida acad√®mica ens ha ensenyat a fer de la necessitat virtut, he pogut extraure algunes lli√ßons profitoses.

En primer lloc, he apr√®s que l’estudiant actual de Traducci√≥ i Interpretaci√≥, amb comptades i agradabil√≠ssimes excepcions, √©s en el millor dels casos poc cur√≥s i gens atent i en el pitjor, analfabet (estic conven√ßut que aquesta descripci√≥ no es limita als estudiants de la FTI i t√© validesa arreu del campus, per√≤ aix√≤ demanaria aprofundir en la q√ľesti√≥ i els blocs no estan pensants per a fer-ho). Altrament no s’explica que alg√ļ faci faltes copiant l’enunciat que t√© al davant.

En segon lloc, encara que un em pugui adduir que la descuran√ßa anterior √©s fruit de les presses i, per tant, susceptible d’absoluci√≥ pr√®via penit√®ncia en forma d’avemaries, hi ha proves que el problema va m√©s enll√† i assoleix la categoria de pecat capital, perqu√® afecta lliuraments i fins i tot treballs que s’elaboren durant mesos. Per exemple, que una persona presenti el treball del curs farcit de perles com ‘cassos’ (repetit una dotzena de vegades), fa pensar i evidentment cap pensament agradable. S√© que s√≥c un nost√†lgic i que no he ent√®s que l’ortografia i el l√®xic s√≥n una nosa prescindible perqu√® tenim correctors ortogr√†fics i diccionaris. Per√≤ ¬Ņqu√® passa quan no ens molestem a fer servir el corrector ni a consultar el diccionari? Doncs, ben senzill, som a la universitat del segle XXI.

En tercer lloc, aquesta descuran√ßa en el fons i la forma dels treballs acad√®mics va m√©s enll√† i es trasllada a l’espai d’estudi en general, fins al punt que √©s cosa normal que l’alumne badalli desvergonyidament a primera fila o que et pregunti a final de curs quin √©s el temari, com s’avalua l’assignatura o quin horari d’atenci√≥ tens.

En quart lloc, resulta sorprenent que els estudiants de traducci√≥, en termes generals, no tinguin cap mena d’inter√®s per les lleng√ľes m√©s enll√† de la seva tria de lleng√ľes A, B i C. Quan he mirat d’amanir les explicacions de la sintaxi del catal√† amb comparacions amb el xin√®s, el turc o l’angl√®s, la reacci√≥ ha estat primer de perplexitat i tot seguit de desconnectar: aix√≤ segur que no entrar√† a l’examen. I √©s que el professor de llengua catalana que mira de fugir dels t√≤pics, rep aquesta resposta: ‚ÄúS√≠, s√≠, tot aix√≤ est√† molt b√©, per√≤ ¬Ņquina recepta de mestretites hem d’aplicar per no cagar-la amb el per i el per a? Que ja sabem que sou tots una colla de torracollons que disfruteu (perd√≥, gaudiu) torturant les criatures amb normes incomprensibles en una llengua incomprensible.‚ÄĚ La temptaci√≥ de ‚Äúmestretitejar‚ÄĚ i no complicar-se la vida √©s, doncs, irresistible.

Finalment, malgrat el que acabo de relatar, haig de dir que hi ha molts estudiants de traducci√≥ educats, curosos, curiosos, inquisitius, cr√≠tics, divertits i intel¬∑ligents i, fins i tot, n’hi ha que tenen totes aquestes virtuts alhora. Llavors, la feina embrutidora de corregir esdev√© per uns breus moments una satisfacci√≥ i un cau en el pecat capital de l’orgull, encara que sigui no del tot immerescut i digne d’indulg√®ncia, si no d’absoluci√≥. Am√©n.

4 pensaments a “Corregir

  1. Pep,
    Ai, s√≠, √©s mitja vida… La meitat dolenta!
    Un bloc molt maco i gens melancòlic, el teu!

  2. El problema √©s la falta de motivaci√≥. Per escriure b√©, primer cal que t’agradi. Jo he perdut la costum d’escriure en catal√† i ara que veig que m’agrada √©s realment quan puc apendre’n.

    √Čs in√ļtil ensenyar coses que no es volen apendre ūüôā

  3. Ja √©s veritat, ja. I si a l’escola i a casa no s’ha aconseguit que els agradi, nosaltres no podem fer miracles…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.