Com passa el temps

El dia 22 us reprodu√Įa la vergonyosa descripci√≥ que feia la p√†gina web de la presid√®ncia espanyola de la UE. Avui, per posar un contrapunt us poso dos par√†grafs de La llengua dels valencians de Manuel Sanchis Guarner, que just ara ha sortit reeditat amb motiu del 75√® aniversari de la seva publicaci√≥:

El valenci√† √©s una variant regional de la llengua que, a m√©s de la major part del nostre Regne de Val√®ncia, es parla al Principat de Catalunya, a les Illes Balears, a quasi tot el Departament franc√®s dels Pirineus Orientals, a les Valls d’Andorra, al marge oriental de l’Arag√≥ i a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.

Ning√ļ no ha negat mai la unitat de la llengua parlada a tots aquests pa√Įsos, si b√©, segons veurem, s’ha disputat, i es disputa encara, sobre la proced√®ncia que hagen o no de transcendir les modalitats regionals a la llengua liter√†ria.

Comparant els mots d’aquest cl√†ssic amb l’infaust text ja comentat ens mostren com ha canviat la forma de dir les coses (seria un esc√†ndol dir ara ‘modalitats regionals’) per encombrir sota una p√†tina de multibonrotllisme un missatge profundament retr√≤grad. Ja fa anys, quan discutia a les p√†gines dels diaris amb La√≠n Entralgo sobre els suposats beneficis del biling√ľisme (dels no castellans, esclar), Joan Ferrat√© deia que a sota de la closca de molts castellans hi havia sempre un oligofr√®nic. Jo no diria tant, per√≤ quan arriba el tema de ‘lo catal√°n’, no hi ha manera i, per molta ret√≤rica no nacionalista, cosmopolita i multiplurimegaculturalista que hi posin, se’ls veu el llaut√≥ d’una hora lluny.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.