Cinisme suprem

Com era previsible, el Tribunal Suprem s’ha acarnissat amb la llei de Pol√≠tica Ling√ľ√≠stica i el programa d’immersi√≥ ling√ľ√≠stica. Nihil novum sub sole. Cal, per√≤, denunciar el cinisme suprem que inspira aquest atac, especialment quan se sost√© (com fan els ‘Ciutadanos’ i el PP) que √©s un triomf dels drets individuals, per sobre dels nefastos drets territorials. En primer lloc, si fos un tema de dret individual, tothom tindria dret a escollir la llengua d’escolaritzaci√≥, independentment del territori on viu. Per exemple, si jo visc a Cadis, tinc dret que el meu fill rebi l’escolaritzaci√≥ en la seva llengua materna, √©s a dir el catal√†? Evidentment, aix√≤ ni es planteja, perqu√® resulta que sobre aquest suposat dret individual tenim una restricci√≥ territorial: el catal√† no √©s oficial a Andalusia! Passaria el mateix si fos ciutad√† espanyol d’origen xin√®s i exig√≠s que el meu fill fos escolaritzat en xin√®s. Per tant, de tria i de dret individual, res de res: en castell√† i gr√†cies. Que vingui l’il¬∑lustre catedr√†tic Francesc de Carreras i ens ho expliqui!
A m√©s, per acabar-ho d’adobar, recordem que els ciutadans espanyols tenen un tret que els fa √ļnics: en el moment de n√©ixer o d’adquirir la nacionalitat, autom√†ticament, com si baix√©s l’esperit sant, esdeven castellanoparlants complets i perfectes, fins al punt que resulta il¬∑legal exigir-los una prova de llengua. Spain is different!

37 pensaments a “Cinisme suprem

  1. Antes de insultarnos a los espa√Īoles de bien y de poner a parir al TS ser√≠a cuesti√≥n de leerse la sentencia.

    He conocido a gente que se presume inteligente, pero todas ante el PP y Bush se vuelven con el mismo grado de estulticia que el más analfabeto víctima de la LOGSE y de la inmersión.

    El TS dice, con los propios datos de la Generalitat, que el catal√°n se ha normalizado, o al menos est√° mucho mejor que cuando se promulgaron las primeras leyes de normalizaci√≥n. La temporalidad es uno de los elementos de la discriminaci√≥n positiva. En caso contrario, es pura discriminaci√≥n. Esos dos elementos m√°s el regalito del TC (si se van haciendo leyes inconstitucionales pasan estas cosas) y las prevenciones que ya ten√≠a el TC en el a√Īo 1994, junto a la evidencia (que estaba en el informe de la Inspecci√≥n Educativa) que no se utilizaba el espa√Īol como lengua vehicular, han llevado a esta sentencia que pone un poco de sentido com√ļn.

    Y s√≠, se trata de derechos individuales en el marco legal, no en el incosntitucional que Vd. defiende, ni en la “burlesque” de comparar un idioma oficial con el chino.

    C’est la vie!

  2. Carlos,
    Els drets individuals s√≥n aix√≤, individuals, i el concepte d’idioma oficial no ho √©s. Si al concepte gen√®ric de dret individual, establim una restricci√≥ (ha de ser la llengua materna del nen, per√≤ si √©s oficial) i als catalanets una altra (ha de ser la llengua materna del nen, per√≤ si √©s oficial al territori): el TC que digui missa, per√≤ aix√≤, com a dret individual, √©s una estafa. Compara-ho amb la possibilitat de cobrar pensions diferents segons el territori on vius. En resum, el dret nom√©s √©s individual per al castellanoparlants, per als altres hi ha restriccions d’una mena o d’una altra: aix√≤ √©s discriminaci√≥ positiva cap als castellans. Si hem de ser ciutadans de segona, doncs qu√® hi farem, per√≤ aix√≤ de cornut i pagar el beure, no.
    Ah, i sobre la normalitzaci√≥, jo m’espero que els jutges facin servir el catal√† al cinquanta per cent (dels pol√≠cies analfabets que hi ha a les oficines del DNI, millor deixar-ho c√≥rrer). Si ho arribo a veure abans de morir, em podr√© anar a l’altre barri amb una alegria biling√ľ√≠stica!

  3. ¬ŅCiudadanos de segunda? Yo me ir√© tranquilo al otro barrio cuando se haya extinguido por motivos biol√≥gicos el √ļltimo llorica del antifranquismo. Tal vez mis descendientes puedan tener un pa√≠s normal.

  4. Carlos,
    Ja se sap, home: som de la ceba i la ceba fa plorar. Ara que de ploraners del postpujolisme, tamb√© en sou una colla. Us ha agafat el nostre mal vici i √©s que aix√≤ de sentir-se v√≠ctimes tira molt, ho reconec: que si els castellans estan perseguits (per aix√≤ quan se jubilen no se‚Äôn tornen al ‚Äėpueblo‚Äô ni que els arrosseguin!), que si als nens se‚Äôls castiga per parlar en castell√† a l‚Äôescola (no guanyar√≠em per c√†stigs!!!!), que si estem enfonsant el comer√ß amb les multes per posar r√®tols en castell√† (si de veritat les posessin, la Generalitat ara tindria super√†vit! i, per cert, per qu√® no denunciem les multes per no retolar en castell√†?), que si l‚ÄôAlbert Rivera ha de compartir el cotxe oficial amb el Laporta, que si el Villarato…
    En fi, per√≤ millor no entrar-hi. Jo nom√©s faig la prova del cot√≥ de la ciutadania: un ciutad√† espanyol de fora de Catalunya que s‚Äôinstal¬∑la per un any t√© dret que el seu fill quedi excl√≤s del catal√† i, per tant, que tingui les mateixes condicions que al seu lloc d‚Äôorigen, un ciutad√† espanyol de Catalunya que s‚Äôinstal¬∑la un any a Almendralejo, no t√© dret a escolaritzar el seu fill en les mateixes condicions que al seu lloc d‚Äôorigen (i per qu√® anava a Almendralejo, que es foti!). √Čs un tema de drets individuals, oi? I els drets te‚Äôls emportes amb tu, per√≤ els meus es perden pel cam√≠ quan surts de Catalunya. El caf√® per tothom, com sempre, vol dir, tots com els castellans i la resta que es foti. Ai, perd√≥, que m‚Äôoblidava que els bascos i els navarresos s√≠ que tenen privilegis consagrats per la Constituci√≥, per√≤ esclar, s√≥n m√©s simp√†tics que nosaltres.

  5. Carlos, quan te’n vagis a l’altre barri (no ser√© jo que t’empenyi, per√≤), digues-m’ho i obrir√© una ampolla de cava (catal√†, per suposat). I ja sabem que Catalunya t√© molts defectes per√≤ si vols que els teus descendents visquin en un pa√≠s “normal”, aleshores emporta-te’ls fora d’Espanya perqu√® aquest, de normal, en t√© ben poc.

    Aix√≤ s√≠, a qui s√≠ empentaria -i de bon gust- seria aquesta trepa del Tribunal que no tenen ni “pajptera” idea de la realitat catalana. I als pares que volen que els seus fills siguin escolaritzats en castell√† -per aix√≤ dels drets individuals- els plantejaria la seg√ľent reflexi√≥: ni escolaritzaci√≥ en castell√† ni catal√†? es far√† en angl√®s i s’ha acabat el br√≤quil. Estic conven√ßut que no dirien ni mu. I saps per qu√®?

    Salutacions.

  6. Per cert, Carlos, abans m’he oblidat una cosa quan dius aix√≤ del “m√°s analfabeto v√≠ctima de la LOGSE y de la inmersi√≥n”. Est√†s comparant dues coses diferents: un pot ser igual d’analfabet en castell√† que en catal√† (de tot n’hi ha a la vinya del Senyor) per√≤ que se sigui m√©s analfabet per la immersi√≥ ling√ľ√≠stica … home, qu√® vols que et digui?

    Justament l’educaci√≥ en varis idiomes ajuda a un millor domini d’aquests i tamb√© d’altres compet√®ncies per√≤ vosaltres, els castellanoparlants monol√≠tics us entossudiu en anar contra corrent, moltes vegades per motius que la veritat, no acabo d’entendre del tot b√© si el que es vol √©s que el fill surti ben escolaritzat. Ara si vols que el teu fill -si √©s que en tens- surti de l’escola nom√©s dominant un idioma i desconeixent-ne l’altre que tamb√© est√† present en el seu entorn, potser s√≠ que amb el temps acabar√† sent un marginat, ergo, discriminat. I despr√©s encara tindr√†s la barra de fotre’ns la culpa als altres.

    Aix√≤ s√≠, estem d’acord en una cosa: quan atribueixes el fet de ser analfabet amb la LOGSE. I veig que malauradament, n’ets una v√≠ctima. T’acompanyo en el sentiment. Jo s√≥c m√©s aviat de la vella escola (de l’antiga EGB i en a m√©s en castell√†) i n’estic ben orgull√≥s de saber parlar castell√†, la qual cosa em va donar base per despr√©s aprendre el catal√†.

    Salutacions i a menjar torrons.

  7. Realmente ¬ŅQu√© patolog√≠a sufr√≠s? Porque la cosa ya es de ambulatorio ¬ŅPor qu√© depon√©is tanta media verdad? Por supuesto que todo individuo acaba aprendiendo catl√°n y espa√Īol. Pero la pregunta no es esa. El tema es si son competentes en dichos idiomas. Siempre explico una an√©cdota. Una vez aist√≠ en un expediente de expulsi√≥n a un ciudadano de Liberia. El tipo hablaba un ingl√©s que ya quisi√©ramos algunos, pero ¬°Ay! El muchacho no sab√≠a leer ni escribir. Hasta los emigrantes espa√Īoles aprendieron alem√°n ¬ŅPero sab√≠an utilizar el idioma en sentido t√©cnico?

    No acabo de entender porqué os dan estos ataques mezcla de ira e irracionalidad con este tema.

    Además no seré tan analfebeto como suelta Frederic, cuando el TS (que no serán tampoco analfabetos) opina, con la ley en la mano, lo mismo que yo.

  8. Por cierto, domino bien los dos idiomas. Mejor uno que el otro. Y mi hija que habla (pues el peque√Īo solo balbucea) tambi√©n. Pero no gracias a mentes como las vuestras, si no por el complemento personal que tanto su madre como yo le damos.

    ¬ŅY la realidad catalana cu√°l es Frederic? D√≠melo tu, que yo en 41 a√Īos parece que no la he visto.

  9. Como hay tanta cosa voy a salto de mata.

    Creo que fue en Madrid d√≥nde se abri√≥ una l√≠nea para educar en catal√°n, y que la demanda no daba ni para un grupo. La inmersi√≥n se ha basado en el “secuestro” de los ni√Īos. Porque no nos enga√Īemos, ante la “amenaza” de marginaci√≥n y discriminaci√≥n hacia sus hijos, lo normal es no ponerlos en primera l√≠nea. Qu√© pasar√≠a si fuera la Administraci√≥n la que proactivamente diera la opci√≥n, o mejor, hiciera la educaci√≥n biling√ľe.

    Al final ese discurso t√≠picamente de maltratador, “lo hago por tu bien”, se desmorona. Y aparece el real, el doctrinario, el de los dogmas.

  10. Carlos,
    Tens ra√≥, va ser la Sra. Esperanza Aguirre que ho va proposar i no hi havia qu√≤rum, per√≤ potser √©s perqu√® hi havia l’amena√ßa de marginaci√≥ i de discriminaci√≥ cap a uns nens que aprenien en catal√† enmig de la ‘corte y villa’. Posats a inventar-se paranoies…
    Per cert, no t’acabes d’aclarir. Dius que hi ha l’opci√≥ per√≤ la gent no l’agafa perqu√® la policia ling√ľ√≠stica els persegueix i despr√©s dius que l’administraci√≥ no d√≥na l’opci√≥, en qu√® quedem? A m√©s, per qu√® no apliques el mateix criteri a l’administraci√≥ de just√≠cia, on la gent no gosa fer servir el catal√† perqu√® si el jutge se t’entrevessa ja has begut oli? El problema √©s que no acabes d’entendre que parlem catal√† perqu√® √©s la nostra llengua i som al nostre pa√≠s, no pas per molestar ni perqu√® tinguem problemes mentals, com suggereixes.
    Per cert, per dogmes, comen√ßa per revisar el del biling√ľisme, perqu√® hi ha altres models que el del teu dogmatisme: els castellans monoling√ľes i els catalans biling√ľes.

  11. Carlos,
    Et contesto: a la selectivitat, oi que sempre √©s m√©s dif√≠cil la prova de catal√† que la de castell√†? Els periodistes catalans que treballen o han treballat en mitjans castellans (Susanna Griso, Maria Casado, Carles Francino, Ramon Pellicer, √Ängels Barcel√≥, etc.) pronunciaven b√© la zeta i la jota? Parlaven el castell√† millor que parlen el catal√† Xavier Trias (metge), Albert Rivera (advocat), els germans Fern√°ndez D√≠az o l’expresident Montilla? Jo que me n’he fet un fart de veure coses com que ‘ombr√≠vol’ deriva d'”homvr√≠a” (primer curs del grau de filologia catalana), no em munto hist√≤ries sobre l’analfabetisme castell√† dels nostres estudiants. Cal tenir molta barra per dir que uns joves que no saben ni un refrany en catal√† (tots s√≥n calcs del castell√†) s√≥n incompetents en castell√† per culpa de la immersi√≥ ling√ľ√≠stica.
    Ep, i sobre els immigrants espanyols, no t’inventis hist√≤ries de la vora del foc, que s√≥n de pedra picada en q√ľesti√≥ ling√ľ√≠stica: si aprenien a dir quatre coses en alemany era perqu√® no tenien m√©s remei, ja que devien esperar que els alemanys els parlessin en castell√†, com passa encara amb ‘nous catalans’ que fa 30 anys que viuen aqu√≠ i no saben o no volen dir ni bon dia.

  12. Carlos, una cosa √©s ser analfabet i una altra analfabet funcional. No ho dic per tu sin√≥ pels membres del TS. I ja que exposes tu un cas que has viscut amb no s√© quin immigrant liberi√† jo te n’exposo un altre: declaro en un judici (a Catalunya) i el jutge (que no devia ser catal√† ni saber-ne un borrall) em “convida” a parlar en castell√†, sota perill, literalment, que no entengui b√© tot el que es digui i la sent√®ncia es decanti cap a un costat. Ell s√≠ que em va obligar a una immersi√≥ ling√ľ√≠stica, per√≤ en castell√†. No em sabria gens greu parlar-lo -faltaria m√©s- per√≤ hi ha maneres i maneres.

    I la realitat catalana que dius que no coneixes √©s la d’un pa√≠s biling√ľe on hi ha dos idiomes i un, et pesi o no, est√† en inferioritat davant de l’altre en determinats √†mbits. No √©s que patim de cap patologia, simplement volem parlar catal√† a casa nostra i que a l’escola de Catalunya l’educaci√≥ sigui, en gran part, en catal√†. Si tu vols que els teus fills siguin escolaritzats en castell√† em semblar√† molt b√© per√≤ recorda que com va dir abans en una intervenci√≥, hi ha drets individuals i drets, diguem que territorials. No parlem catal√† per tocar-vos els pebrots. No fotem.

    I sobre dogmatisme i postures que freguen el fanatisme, temps al temps, que aviat se’ns acusar√† als que defensem l’escola en catal√† de portar els castellanoparlants a la foguera al mig del pat√≠ i a l’hora del “recreo” i cremar-los per ser uns heretges “ling√ľ√≠stics”. B√©, de fet, si sents Canals Intereconomia ja es diu. El que et deia, i de bon rotllo, si vols que els teus fills creixin en un pa√≠s “normal”, deixa Catalunya (perqu√® ja es veu que per a tu no ho √©s) per√≤ tamb√© Espanya perqu√® √©s all√≤ que, com es diu en castell√†, “de lunes a martes no te apartes”. Llevat que la teva idea de “normalitat” sigui √©s clar, l’oposada a una “anormalitat” per a un catal√† de b√©.

    Lo dicho, que tengas una buena entrada de fin de a√Īo en familia y con tus hijos, en catal√°n o en castellano. Es igual.

  13. Estas son de las discusiones de imposible consenso. El l√≥bulo frontal se bloquea y ya puedes decirlo tocando las casta√Īuelas que no te escuchan. Por lo que voy a acabar con tres observaciones.

    Espa√Īol 2 (sentencia del TC y TS) Inmersi√≥n 0

    Los jueces. El problema de los jueces no es que hablen espa√Īol o catal√°n. Es que sean buenos o malos. Mi experiencia con jueces (y seguro que es mayor que la anecd√≥tica de los ponentes) es que es indiferente el idioma. Y tras la observaci√≥n del juez “espa√Īolazo” de Frederic s√≥lo hay la intenci√≥n de no provocar indefensi√≥n en caso de duda del significado de lo depuesto como testigo. As√≠ que no es bueno seguir con man√≠as persecutorias.

    Y la √ļltima. Yo estar√≠a preocupado si estuviera en vuestra situaci√≥n ¬ŅPor qu√© pasa esto? ¬ŅNo ser√° que hemos superado un l√≠mite? ¬ŅNo ser√° que nuestras buenas intenciones no son tales? ¬ŅC√≥mo podemos reconducir y conciliar? La autocomplacencia y la insistencia en un enemigo exterior autista no es el mejor favor que se puede hacer al catal√°n.

  14. Carlos,
    Home, si toquessis la gralla…
    B√©, encara esperem que ens expliquis aix√≤ del dret individual, perqu√® a la sent√®ncia del suprem es parla tota l’estona de “lengua oficial” i que jo s√†piga, aix√≤ √©s un concepte territorial i no pas individual.
    En qualsevol cas, no veig que hagis de patir per res, perqu√®, com recull la constituci√≥, pel fet de ser ciutad√† espanyol autom√†ticament saps castell√†. Altrament no s’ent√©n que sigui anticonstitucional demanar a un ciutad√† espanyol que acrediti el seu nivell de castell√†. Despr√©s de festes ens ho expliques i si necessites ajuda, segur que el Francesc de Carreras t’ajuda a fer l’ex√®gesi constitucional pertinent.

    I més coses sobre la irrealitat catalana. Algunes coses que no he sentit mai (i tu?):
    ‘Jo ja parlaria castell√†, per√≤ √©s que el parlo molt malament i em fa vergonya’
    ‘Ya s√© estamos en la televisi√≥n estatal, pero me expresar√© en catal√°n porque me encuentro m√°s c√≥modo’
    ‘M’ho podria dir en catal√†, √©s que no entenc el castell√†?’
    ‘¬ŅMe podr√≠a redactar el contrato de alquiler en castellano?’
    ‘Perdoni, √©s que s√≥c xin√®s i fa poc que he arribat i no entenc el castell√†: m’ho pot dir en catal√†?’

    Ah, i sobre el consens, jo el plantejaria en termes justos. Si biling√ľisme vol dir aix√≤ d’ara (els catalans parlem catal√† i castell√† i els castellans parlen castell√† i prou), no hi ha tracte: serem victimistes, oligofr√®nics i retardats mentals, per√≤ cornuts i pagar el beure, no, gr√†cies. Tu, d’aix√≤, en dius ‘llibertat’, per√≤ estic segur que molta gent com tu, defenseu el petit comer√ß contra les condicions abusives de les grans distribu√Įdores, contra la implantaci√≥ indiscriminada de grans superf√≠cies. Molta gent com tu, si tingu√©ssiu una botigueta familiar al costat del Corte Ingl√©s no defensar√≠eu la llibertat d’horaris, perqu√® les condicions de joc no s√≥n justes. En aquest cas, defensar la llibertat del Corte Ingl√©s d’obrir les 24 hores els 365 dies de l’any no sembla tan ‘liberal’, oi?

  15. Frederic,
    No cal que t’escarrassis, que √©s la can√ß√≥ de l’enfad√≥s. El que el Carlos proposa √©s el que demanen ‘Ciutadanos’: castell√† a tot arreu i catal√† on es pugui. Si nom√©s cal veure els seus lemes de campanyes: Reb√©late/Rebela’t. T’imagines un partit ‘nacionalista’ que fes una errada ortogr√†fica en la versi√≥ castellana? Solusiones pa Catalu√Īa/Solucions per a Catalunya!
    Res, s√≥n els defensors de la llibertat ling√ľ√≠stica quan el rival √©s petit (catal√†) i defensors del proteccionisme a ultran√ßa quan el rival √©s m√©s gran (l’angl√®s). Si apliquessin el mateix discurs que fan aqu√≠ a Puerto Rico…

  16. Carlos, tinc el meu l√≤bul frontal en ple funcionament, no s√© pas el teu. Respecte l’exemple del jutge, dir-te que no havia perill d’indefensi√≥ per pa cap de les dues parts perqu√® ambdues parl√†vem el catal√† (nom√©s el jutge que no l’entenia molt b√©). El que va molestar va ser el to, les formes.
    Si no s’acata la sent√®ncia qu√® fareu: enviar la Brunete (la dels tancs, no pas la medi√†tica que aquesta ja fa anys que est√† desplegada)?
    I no cal buscar enemics a fora quan els tenim ben endins (all√≤ que en diuen la “quinta columna”). Per cert, si al final us sortiu amb la vostra, com ho aplicaries a la pr√†ctica, vull dir en una escola? Qu√® faries? una aula per a un grapat d’estudiants tot en castell√† i la gran majoria, separats, en catal√†? O imposaries un sistema d’ensenyament biling√ľe per a tothom? I els que ho volem tot en catal√†? Ens automarginem? I ja posats, i si n’hi uns quants que com jo, ser√≠em m√©s partidaris de fer-ho tot en angl√®s?
    Perdona, deu ser que tinc ara mateix el meu l√≤bul frontal col.lapsat de tantes correccions d’estudiants. Per√≤ si em pots explicar com ho faries, potser em podries conv√®ncer que m’estic equivocant. Dogmatismes a part, per part de tothom, √©s clar.
    Gràcies i bona tarda.

  17. Francesc Xavier,
    Avui he sentit una estona sentint a parlar un dels 3 dels Ciutadans i, √≤bviament, ha acabat parlant del nacionalisme. Curi√≥s que sempre se’n parli en sentit negatiu per fer refer√®ncia al catal√† i basc (el gallec ja est√† de baixa) per√≤ mai a l’espanyol, que segurament deu ser el m√©s perill√≥s dels tres. √Čs clar que com un dia va dir la tonta de l’Esperanza Aguirre a l’expresident Pasqual Maragall, a Espanya no hi ha cap partit que defensi la naci√≥ espanyola.
    Gràcies a tu.

  18. Frederic,
    Ja t’ho dic jo: les maries en catal√† i les mat√®ries importants en castell√†, √≤bviament, que tothom sap que √©s una llengua m√©s apta i evolucionada.
    Jo proposaria que fessin plàstica i gimnàstica en castellà i la resta en català. Una proporció raonable.

  19. CAP√ćTULO III.
    LA ENSE√ĎANZA.

    Art√≠culo 20. La lengua de la ense√Īanza.

    1. El catal√°n, como lengua propia de Catalu√Īa, lo es tambi√©n de la ense√Īanza, en todos los niveles y modalidades educativos.

    2. Los centros de ense√Īanza de cualquier nivel deben hacer del catal√°n el veh√≠culo de expresi√≥n normal en sus actividades docentes y administrativas, tanto internas como externas.

    Art√≠culo 21. La ense√Īanza no universitaria.

    1. El catal√°n debe utilizarse normalmente como lengua vehicular y de aprendizaje en la ense√Īanza no universitaria.

    2. Los ni√Īos tienen derecho a recibir la primera ense√Īanza en su lengua habitual, ya sea √©sta el catal√°n o el castellano. La Administraci√≥n ha de garantizar este derecho y poner los medios necesarios para hacerlo efectivo. Los padres o tutores lo pueden ejercer en nombre de sus hijos instando a que se aplique.
    —————
    ¬Ņy c√≥mo la escogen si no la dejan escoger?
    La Generalitat ni siquiera respeta la ley que ella dicta.
    Por ejemplo, si los padres quieren o no religi√≥n para sus cr√≠os ponen una crucecita en un cuadradito. F√°cil, ¬Ņno? Pues que en las hojas de inscripci√≥n haya cuadraditos.

  20. En el Pa√≠s Vasco ya hubo o hay tres l√≠neas de ense√Īanza y no se hundi√≥ el mundo. A B y D: biling√ľe, inmersi√≥n vasco e inmersi√≥n castellano. No hay que ir muy lejos para que te dejen escoger. Y all√≠ hab√≠a pistolas sobre la mesa.

  21. Gómez,
    Home, si no et mires el full de preinscripció difícilment ho veuràs. Llegeix-te la nota 3 del full de preinscripció (també et pots mirar la versió en castellà, per si no saps català):

    (3) En concordan√ßa amb l‚Äôarticle 21.2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de pol√≠tica ling√ľ√≠stica, i d’acord amb els articles 11.4 i 56 de la Llei
    12/2009, de 10 de juliol, d’educaci√≥, en el curs escolar en qu√® els alumnes inici√Įn el primer ensenyament, els pares, mares o tutors/es dels
    alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, a la direcció del centre en el qual siguin
    admesos, que llurs fills/es hi rebin atenci√≥ ling√ľ√≠stica individualitzada en aquesta llengua.

    Ara, tamb√© pots passar-te pel web (monoling√ľe) de CCV i llegir com la pol√≠tica ling√ľ√≠stica i educativa est√† inspirada en un fullet nacionalsocialista:

    En 1933, la Deutsche Stundentenschaft, edita un pasqu√≠n con la intenci√≥n de promover la ‚Äúregeneraci√≥n‚ÄĚ de la universidad alemana como parte del movimiento general de la Gleichschaltung (puesta a punto) con la que los nacional-socialistas intentan consumar su proyecto totalitario. La similitud de lo que all√≠ se dice con la ideolog√≠a (la del ‚Äúconflicto ling√ľ√≠stico‚ÄĚ) sostenida por los catalanistas en su af√°n de imponer el catal√°n como lengua exclusiva en Catalu√Īa (‚Äúqueremos vivir plenamente en catal√°n‚ÄĚ) y, en especial, en las escuelas produce espanto. Huelgan m√°s comentarios: el lector saque sus propias conclusiones tras leer la versi√≥n espa√Īola de ese texto (nunca publicado antes en castellano).

  22. No, el m√≥n, no, per√≤ l’euskera t√© els dies comptats, que suposo que a tu ja t’est√† b√©! Deus pensar, com l’avi de Mayor Oreja, que els fas un favor traient-los de la seva llengua primitiva i ensenyant-los la llengua de l’imperi.
    I que consti que els catalans no ens podem queixar: si ens hagu√©s annexionat Fran√ßa durant el segle XIX, ara tots parlar√≠em franc√®s i el catal√† ja seria hist√≤ria a Catalunya. Sort vam tenir de ser una col√≤nia d’un estat de pa sucat amb oli!

  23. Miro la hoja de inscripci√≥n y sigo sin ver la casilla en donde te permiten escoger lengua. Por favor, haz un corta y pega. Debo ser muy bruto. De todas formas, es grave si es cierto que hay casilla para escoger lengua porque los de Ciutadans lo denunciaron ense√Īando una en donde no la hab√≠a.
    —————
    Lo de ofrecer “atenci√≥ ling√ľ√≠stica individualitzada en aquesta llengua”, oh, s√≠, ya entiendo, relegar al cr√≠o a la categor√≠a de friki de la clase que no quiere adapartarse al grupo. Eso s√≠ que es jodidamente fascista.

  24. Hola Gómez,

    Sense voler polemitzar gaire perqu√® les dates no s√≥n prop√≠cies: podem pensar que no s√≥n gaires els pares i mares d’estudiants que volen una educaci√≥ nom√©s en castell√† perqu√® tot i que no segueixo gaire el tema, tampoc he sentit que hagi una pluja de casos que ho demanin. √Čs clar que sempre es pot pensar (alguns amb una certa vena espanyolista que estan tamb√© representats al parlament catal√† segur que ja ho fan) que si no n’hi ha m√©s √©s per por (v√©s a saber a qu√® doncs no he vist encara cap foguera a la Pla√ßa Sant Jaume de BCN cremant els heretges castellanoparlants).

    Aleshores, si acceptem per bona la idea dels esc√†s nombre de casos, aleshores els pares haurien d’acceptar aquesta atenci√≥ individualitzada, sense que els importi despr√©s si els fills s√≥n o no considerats “frikis”. O √©s que vols que els altres nens tamb√© siguin escolaritzats en castell√†, a desgrat dels pares? Aix√≤ s√≠ que seria refotudament feixista. No creus? Per qu√® si no √©s aix√≠, com ho posem en pr√†ctica? Un grup de, posem per cas, 25 estudiants en catal√† i una aula amb 1 o 2 en castell√†? No s√© si seria gaire viable. I ja no √©s una q√ľesti√≥ de drets (que si s√≥n individuals, que si territorials, etc.) sin√≥ simplement de disposar de prou recursos econ√≤mics i humans per fer-ho possible.

    I si em permets ara far√© una comparaci√≥ un p√®l arriscada perqu√® barrejo aquesta q√ľesti√≥ dels drets amb una altra de mercat (per alguns, √©s clar): jo no puc veure gaireb√© cap pel.l√≠cula en catal√† perqu√® a la meva ciutat (i no √©s qualsevol poblet de mala mort sin√≥ una capital comarcal relativament ben poblada) no n’en projecten o l’oferta √©s molt min√ßa. √Čs clar que els empresaris del sector s’han defensat -davant de la llei del cinema en catal√†- argumentant que no hi ha prou demanda, de la qual no n’estic gaire segur. Per√≤ deixant de banda aquesta visi√≥ de mercat, em pregunto: No tindria dret a veure pel.l√≠cules en catal√† a Catalunya, en la mateixa proporci√≥ que les puc veure en castell√†, si em vingu√©s de gust. I compte, que a mi tant se’m fot veure-les en un idioma o altre ja que s√≥c biling√ľe i els entenc tots dos. Per√≤ segurament si pogu√©s escollir triaria l’opci√≥ del catal√†. I al cap i a la fi, el m√≥n audiovisual tamb√© ha de formar part del proc√©s d’ensenyament d’un alumne. Potser s√≥c jo el friki per veure pel.l√≠cules en catal√†.

    I respecte l’opini√≥ comparativa amb el cas basc, qu√® vols que et digui: al Pa√≠s Basc els friquis s√≥n els que parlen euskara i agradi o no, aqu√≠ encara estem en una situaci√≥ millor de parla i domini del catal√†; suposo que en aix√≤ hi ajuda bastant que sigui tamb√© una llengua rom√†nica. com el castell√†. Pe`ro aix√≤ ja √©s un altre debat.

    Apa, que tinguis un bon any.

  25. Hola, Frederic:
    Entonces lo de garantizar la primera ense√Īanza en castellano para los padres que lo pidan era algo que no pensaban cumplir, ¬Ņno? Lo pusieron en la ley pero sin √°nimo de aplicarlo. Porque si se garantiza se hace de la misma manera que se garantiza la primera ense√Īanza en catal√°n… o no se hace. Lo de que sean muchos o pocos los padres que lo pidan no me parece relevante.
    ¬ŅPor qu√© dice “nom√©s en castell√†”? No te hagas trampas al solitario. Hablamos de la primera ense√Īanza no de toda la ense√Īanza. ¬ŅO por qu√© crees que el gobierno fascista del PP – uy, no, que fue el progre del Psoe- a√Īadi√≥ la tercera hora de castellano?
    El sistema pedag√≥gico de la “atenci√≥n individualizada” es algo que se recordar√° como una gran ignominia, indigna de una democracia.
    ¬ŅSabes que no se pueden ver titelles en castell√†?
    ¬ŅSabes la cantidad de premios literarios sufragados con dinero p√ļblico de ayuntamientos y diputaciones a los que una persona no se puede presentar si pretende hacerlo en castellano?
    ¬ŅMe he perdido alg√ļn genocidio desde el de Franco? ¬Ņqu√© necesidad hay de prohibir una lengua? Yo cre√≠a que era el catal√°n el que se ten√≠a que normalizar (antes se prohib√≠a ahora se suma) y no el castellano el que se ten√≠a que subnormalizar (antes se permit√≠a ahora se resta).
    ¬ŅConoces el sistema dual de TV3? S√≠, hombre, ese que te permite darle a un botoncito y escuchar la lengua original de la peli. Pues hazlo cuando la peli sea original en el espa√Īol: sorpresa, no funcionar√°. Joder, vale, d√≥blenla al catal√°n (porque el castellano es una lengua poco dominada en Catalu√Īa), pero no me impida mi derecho en la lengua que salga de los huveos. ¬ŅLe parece fascista?
    UN saludo, y felices fiestas.
    Gómez.

  26. Aquest √©s el fuil de preinscripci√≥. Pots marcar la casella amb les lleng√ľes que ent√©n (no marquis catal√†) i despr√©s quan facis la matr√≠cula demanes que l’escolaritzin en castell√†. Si aix√≤ suposa un trauma per a la criatura, hi ha uns logopedes bon√≠ssims de Convivenzia Zibica Catalana (perdona per√≤ no em van ensenyar castell√† a l’escola) que t’assessoraran (a tu, que el nen, no t√© cap problema).
    Si aix√≤ et sembla feixista, denuncia-ho al jutge o a la gu√†rdia civil, per√≤ no ho facis en catal√† que et cauria un ‘puro’ de nassos.
    Jo, personalment, tamb√© eliminaria la tria de religi√≥, que l’escola √©s laica. Ara, aix√≤ no sembla preocupar als Ciutadanos ni als ‘z√¨bics’.

  27. Gómez,
    Si fa no fa com la constituci√≥ i l’estat espanyol per sistema:
    1) tots som iguals davant la llei, per√≤ n’hi ha que tenen dret al concert econ√≤mic i n’hi ha que no,
    2) l’estat ha de protegir totes les lleng√ľes d’Espanya, per√≤ l’institut Cervantes, que paguem tots, s’ocupa del castell√† i prou.
    3) tots tenim dret a adre√ßar-nos a l’administraci√≥ estatal en castell√† o angl√®s, per√≤ no en catal√† o euskera o gallec (mira-t’ho si mai omples una sol¬∑licitud per a un projecte).
    4) el premi Cervantes discrimina els ciutadans espanyols que no escriuen en castellà.
    5) qualsevol servei tel√®fonic d’atenci√≥ al client et fa esperar m√©s si vols que t’atenguin en una llengua que no sigui el castell√†.
    6) el senat i el congr√©s dels diputats estableixen l’obligatorietat d’expressar-se en castell√†, cosa que viola els drets individuals dels diputats no castellans, per√≤ esclar com que els drets s’apliquen segons la zona on pares…
    Vaja, una llista de drets que els catalans ni tenim ni podríem exercir mai.
    Per cert, per posar-me a l’al√ßada del cinisme amb qu√® planteges la q√ľesti√≥, fem-ho aix√≠: oi que, com que tothom ent√©n el castell√†, no cal escarrassar-se a aprendre el catal√†? Doncs, girem la truita. Oi que el catal√† est√† normalitzat i gaireb√© tothom l’ent√©n (aix√≤ diuen les estad√≠stiques del Carlos)? Doncs, deixem l’ensenyament en catal√†, que tothom l’ent√©n, i aix√≠ estalviem en temps de crisi i destinem els diners que vols fer servir per duplicar el sistema a la gent que no t√© feina o que viu al carrer. Fet i fet, aquesta preocupaci√≥ vostra perqu√® els nens no parlin correctament no sembla que preocupi gaire gent: pots ser president del Congr√©s dels Diputats i cobrar un dineral parlant un ‘cajteyano’ de pena (i si vols el cas del Montilla amb el catal√†, tamb√© m’est√† b√©).

  28. No, Francesc, parlo de casella per a catal√† i casella per a castell√†. No la hay. La quitaron. ¬ŅAs√≠ garantizan la tria? Co√Īo, estoy hasta las ingl√©s de o√≠r lo del “derecho de los pueblos a escoger su futuro” y esos mismos niegan el derecho de escolarizar a los cr√≠os en una de las dos lengua oficiales durante su primera ense√Īanza. Es que es para mearse, una ley que se inventan los nacionalistas y que luego no cumplen. Claro, dejan escoger religi√≥n pero no dejan escoger lengua. ¬ŅPor qu√© ser√°?
    S√≠, claro, mentira ser√≠a que el catal√°n padeci√≥ un acoso ling√ľ√≠stico de proporciones brutales durante el franquismo si ahora ya todo se pudiera hacer en catal√°n. Vaya mierda de persecuci√≥n ser√≠a si ya se hubiera normalizado. Pues claro que todavia est√° en inferioridad con el castellano, pero te vuelvo a preguntar… si durante el franquismo casi nada se pod√≠a hacer en catal√°n y s√≠ todo en castellano, ¬Ņqu√© est√ļpida, idiota, y gratuita persecuci√≥n se est√° haciendo con el castellano para que algunas cosas ya no se puedan hacer en esta otra lengua oficial? Me parece cojonudo que la gente pueda escoger leer EL PERIODICO de CATALUNYA en catal√°n. Pero, ¬Ņqu√© sentido tendr√≠a haber hecho desaparecer la edici√≥n en castellano?
    Pues eso es de lo que estoy hablando. Todo lo que antes solo se pod√≠a hacer castellano que ahora se haga tambi√©n en catal√°n, pero co√Īo, no suprimas lo que estaba en castellano.
    Puedes comentar algo sobre el dual de TV3. Fuera de Catalu√Īa no se lo creen.
    Pasa buenas fiestas.
    Gómez.

  29. Gómez,
    Ja suposo que no voldries que haguessin suprimit les classes de ‘formaci√≥n del esp√≠ritu nacional’, que es feien en castell√†, per√≤ ara tenim la ‘formaci√≥ per a la ciutadania’, que un govern tan nonacionalista com el del PP valenci√† la volia fer en angl√®s. No, seriosament. Ja m’imagino que saps que els conflictes ling√ľ√≠stics s√≥n jocs de suma zero: si un guanya l’altre perd. I el que s’est√† jugant aqu√≠, lamentablement √©s la superviv√®ncia d’una llengua minorit√†ria en contacte amb una llengua de dimensions descomunals recolzada sense fissures per tota una maquin√†ria estatal. Com li comentava al Carlos, vosaltres sou el Corte Ingl√©s i nosaltres el petit comer√ß: competirem en condicions d’igualtat si establim preus lliures i horaris lliures? Si el catal√† vol respirar, necessita espais per fer-ho i aquests espais no sempre es poden crear i cal compartir-los i cedir-los, s√≠, cedir-los, cosa que tu no acceptes de cap de les maneres. Com amb l’exemple del Peri√≤dico? Si desapareix la versi√≥ castellana, tens el Mundo, el Pa√≠s, el ABC, el P√ļblico, la Vanguardia i tots els diaris gratu√Įts per llegir. Si desapareix la versi√≥ catalana (traducci√≥ de la castellana, que quedi clar), qu√® ens queda?
    Mira, si creus que tens moltes coses que no pots fer en castell√† (curiosament, dels que diuen que volen viure plenament en catal√†, en diuen provincians i coses pitjors), aqu√≠ t’anoto algunes que NOM√ČS pots fer en castell√†:

    llegir pornografia, revistes del cor, revistes d’inform√†tica, de cotxes, de pesca o de bricolatge
    llegir les novel·les històriques de Scarrow que entusiasmen la meva dona
    llegir les obres de Bernhard o Handke
    consultar un diccionari combinatori
    aprendre xinès pel teu compte
    llegir les instruccions d’un aparell electr√≤nic
    veure totes les pel¬∑l√≠cules d’estrena al cinema
    jugar a la Wii o al monopoli electrònic o amb els Gormiti (saps si hi ha cap nina o nino que parli català, el meu nen comença a estar una mica mosca? Que no té dret a jugar en la seva llengua, pobret?)
    sol·licitar els sexennis de recerca de la CNEAI
    tenir una conversa amb un policia de l’oficina del DNI
    llegir la web de conbibensia sibica catalana (√©s que no em van ensenyar castell√† a l’escola)
    demanar ajuda a l’encarregat d’una botiga de queviures del meu barri

    B√©, de moment n’hi ha per estar-s’hi entretingut una bona estona. Dem√† te n’amplio la llista.

    Esclar que com La√≠n Entralgo i altres exfalangistes, sempre pots dir-nos: quina sort que teniu! Podeu accedir a tota una cultura extraordin√†ria sense cap esfor√ß, el biling√ľisme √©s magn√≠fic. La pregunta √©s: com ens ho fem per ser biling√ľes de grat o per for√ßa, si nom√©s ens ensenyen en catal√†? O altrament, com √©s que amb l’ensenyament en catal√†, un nombr√≥s grup de castellanoparlants s√≥n analfabets funcionals en catal√†? Qu√® vol dir que a la selectivitat un text de Cervantes no resulti problem√†tic i un poema de Carner aixequi protestes a√Įrades?

    Per acabar, una precisi√≥ hist√≤rica: qu√® en saps tu, de l’assetjament del catal√†? Que et penses que √©s un invent del franquisme? Quants SEGLES fa que el castell√† era la llengua obligat√≤ria de l’ensenyament, de l’administraci√≥ p√ļblica, de la universitat i √©s encara la de la just√≠cia? Per qu√® la meva sogra, catalana, escriu i llegeix perfectament en castell√†, per√≤ m’escriu que li compri ‘llagurs y tronchas’? No pateixis que el teu fill no escriur√† ‘llog√ļ y naranhas’ encara que l’escolaritzin en catal√†. El meu, en canvi, est√† escolaritzat en catal√†, parlem catal√† a casa i ja diu ‘se m’ha caigut’ i ‘on est√†s?’. Ara, repeteix les frases del Bob Esponja en un castell√† cervant√≠ (la zeta encara li costa, per√≤ t√© set anys). AIx√≤, no √©s culpa teva, per√≤ no siguis torracampanes amb les persecucions, home, que l’√ļltim que va fugir va ser Jim√©nez Losantos i porta anys vivint de la cabronada dels criminals de Terra Lliure!

  30. Hola, Francesc:
    Est√° clara la inferioridad del catal√°n. No hacen falta listas.
    Pero es que ni siquiera ah√≠ podemos acercar posturas llegando a la conclusi√≥n de que como ello es as√≠, ¬Ņqu√© necesidad hay de impedir hacer algunas cosas en castellano -titelles, premis literaris, etc-? ¬ŅEs s√≥lo por joder?, ¬Ņpara que descubramos en carne propia lo que fue la discriminaci√≥n brutal del franquismo? Como yo estoy discriminado a lo bestia voy a discriminar un poco para desahogarme.
    Veo que no comentas lo de Tv3. Es una met√°fora de lo que muchos querr√≠an hacer con el castellano: eliminarlo de Catalu√Īa con un click.
    No hace falta que os escandaliz√©is con las cosas que se dicen sobre la lengua desde EL MUNDO, INTERECONOM√ćA, etc, basta con que dos catalanes con ideas diferentes como las nuestras discutan en un foro para que se descubra que s√≠ hay un problema ling√ľ√≠stico. O√≠r tus posiciones, que son compartidas por gran parte de la ciudadan√≠a catalana, es m√°s que suficiente para no tener que inventarse cuentos chinos.
    Salut
    Gómez.

  31. Les situacions de desigualtat es combaten amb discriminacions positives. √Čs just fer-ho en el cas de la discriminaci√≥ per motiu de sexe o per discapacitat, oi? Doncs, com b√© dius, el catal√† √©s el sexe feble i el discapacitat de la pel¬∑l√≠cula (doblada al castell√†). No √©s per molestar els castellans, √©s per mirar de sobreviure, com et deia, davant d’un estat que no ens defensa, tot i el mandat constitucional que mereixem una protecci√≥ especial (tipus reserva √≠ndia, tipus zoo?).
    Sobre el tema de TV3. Cal que fem la meitat dels programes en catal√† i l’altra meitat en castell√†? Ho fa TVE a Catalunya (no ho esmentes)? Quan la situaci√≥ sigui normal i no calgui que TV3 faci una funci√≥ normalitzadora, parlem-ne. De moment, aix√≤ no sembla que vagi en aquesta direcci√≥, atesa l’oferta televisiva per TDT.
    Jo, personalment, no he fet mai com el pol√≠tics, que diuen que aix√≤ √©s una bassa d’oli: tenim un conflicte ling√ľ√≠stic i cal acceptar-ho i mirar de conviure-hi o, si no podem, buscar altres camins. El problema √©s que tu vols fer creure que el conflicte l’ha creat artificialment la Generalitat oprimint els pobres castellans. El conflicte ja existia i els catalans fa segles que el patim.
    Per sentir opinions interm√®dies entre les d’INTERECONOMIA o el sonat de l’Anglada, llegeix-te qu√® deia fa uns dies el nou director de la Real Academia Espa√Īola, Jos√© Manuel Blecua, poc sospit√≥s d’independentisme:

    En el 2006, sobre la situaci√≥n del castellano en Catalunya, afirm√≥: “Yo, que soy el catedr√°tico de Lengua Espa√Īola m√°s antiguo de Catalunya, no me siento perseguido, sino m√°s bien todo lo contrario”. ¬ŅSigue pensando igual?

    C√≥mo voy a decir que me siento perseguido si he tenido todos los honores. El √ļltimo ha sido el premio Vicens Vives de la Generalitat al m√©rito docente. Aparte de que yo no me dejar√≠a perseguir.

    La llengua crea comunitats, però a vegades també ressentiments.
    – La llengua √©s una arma dif√≠cil de manejar quan hi ha comunitats complexes, amb una hist√≤ria ling√ľ√≠stica complexa. Jo vaig arribar a Catalunya en un moment en qu√® la integraci√≥ era molt f√†cil. El primer que vaig fer va ser estudiar catal√†. Com que estava prohibit, el professor Badia ens ensenyava en secret. Em vaig integrar rapid√≠ssim.

    ¬ŅAra la integraci√≥ no √©s tan senzilla?
    РAra la comunitat està més feta i la integració en una llengua així és més complicada. Ara s’ha d’anar a classe. En aquells anys les classes de català les rebíem al metro.

    ¬ŅEl castell√† perilla a Catalunya com a vegades es denuncia?
    – De cap manera est√† en una situaci√≥ d√®bil a Catalunya. √Čs el catal√† el que est√† en una posici√≥ m√©s d√®bil davant la pot√®ncia del castell√† i el que necessita ajuda, si veiem per exemple el nombre de mitjans de comunicaci√≥ o de llibres publicats en catal√†. Aix√≤ explica per qu√® s‚Äôutilizen processos com la immersi√≥ ling√ľ√≠stica.

    Se denomina catal√°n por oposici√≥n. Fue vicerrector del profesorado de la Universitat Aut√≤noma de Barcelona. ¬ŅEl castellano est√° en peligro en Catalunya?
    – Qu√© va a estar en peligro. Cada d√≠a aumentan los hablantes en castellano. La situaci√≥n del catal√°n es muy d√©bil. Es necesario proteger el catal√°n. La √ļnica manera de integrarse en Catalunya es hablar catal√°n.

    Segur que al Gat l’aigua deuen pensar que √©s un venut i un criptoindependentista.

  32. Sobre el asunto de TV3, esto es lo que he escrito:
    1) ¬ŅConoces el sistema dual de TV3? S√≠, hombre, ese que te permite darle a un botoncito y escuchar la lengua original de la peli. Pues hazlo cuando la peli sea original en el espa√Īol: sorpresa, no funcionar√°. Joder, vale, d√≥blenla al catal√°n (porque el castellano es una lengua poco dominada en Catalu√Īa), pero no me impidan o√≠rla en la lengua original en que se rod√≥ como no impiden o√≠rla en la lengua original en la que se rod√≥ excepto cuando es en castellano.
    2) Puedes comentar algo sobre el dual de TV3. Fuera de Catalu√Īa no se lo creen.
    3) Veo que no comentas lo de Tv3. Es una met√°fora de lo que muchos querr√≠an hacer con el castellano: eliminarlo de Catalu√Īa con un click.
    Y esta es tu respuesta:
    “Sobre el tema de TV3. Cal que fem la meitat dels programes en catal√† i l‚Äôaltra meitat en castell√†? Ho fa TVE a Catalunya (no ho esmentes)? Quan la situaci√≥ sigui normal i no calgui que TV3 faci una funci√≥ normalitzadora, parlem-ne. De moment, aix√≤ no sembla que vagi en aquesta direcci√≥, atesa l‚Äôoferta televisiva per TDT.”
    Evidentemente tu respuesta nada tiene que ver con mi pregunta. Y no porque mi pregunta no sea clara. Es que no hay argumentos para defender semejante canallada.
    Resumiendo y agradeci√©ndote de antemano tu amabilidad en contestarme: soy partidario de que el catal√°n se normalice y que todo lo que antes s√≥lo se pod√≠a hacer en castellano se haga tambi√©n en catal√°n. T√ļ, en cambio, eres partidario que de como el catal√°n todav√≠a no se ha normalizado, co√Īo, vamos a desnormalizar algunas cosas que antes se pod√≠an hacer en castellano.
    Un saludo.
    Gómez.

  33. Gómez,
    No coneixia aquesta malignitat, de veritat. Ja m’hi fixar√©. √Čs, evidentment, una estupidesa, essent com √©s una tele p√ļblica (no parlaria de canallada, que em sembla un xic exagerat). Mira, en aix√≤, ens hem posat d’acord, encara que parcialment!
    Ara et plantejo jo la contra: TVE √©s la tele p√ļblica de TOTS els espanyols, independentment de la seva llengua, oi? Si el meu nen vol mirar Bob Esponja, pot triar: castell√† i angl√®s. Home, estaria b√©, que fes un servei p√ļblic als nens catalans (i bascos i gallecs) i els ofer√≠s la possibilitat de veure Bob Esponja en la seva llengua (sistema dual), ja que no nom√©s la paguen els castellans, sin√≥ tots els espanyols. I esclar, nom√©s ens queda que vegi el canal d’adoctrinament ultranacionalista Super3, on rebr√† consignes independentistes i se l’incitar√† al genocidi contra els castellans. Perdona el sarcasme, per√≤ √©s que √©s el de sempre: cornuts i pagar el beure!

  34. “vegi el canal d‚Äôadoctrinament ultranacionalista Super3, on rebr√† consignes independentistes i se l‚Äôincitar√† al genocidi contra els castellans. ” he he!!!

  35. Joan,
    √Čs que ja tinc una edat (41) i aix√≤ de fer-se el catalanet simp√†tic que li cau la bava quan el rei o el papa maldiuen quatre mots catalans mentre ens van clavan bastonades ja fa temps que vaig veure que no porta enlloc. En Joan Sol√† ens ho va dir molt clar: Plantem cara!

  36. Osti tu, el meu nen t√© 6 mesos nom√©s i ja es queda embadalit veient el Super3. Potser que per contrarestar aquesta influ√®ncia maligna li faci veure les tert√ļlies d’Intereconomia i les “zoooorres” dels seus tertulians (¬Ņ?) o escoltar les bajanades del Losantos i Vidal a Es.Radio. Qu√® us sembla?

  37. S√≠, s√≠, que comenci a ser no nacionalista i amant de les llibertats! Si no, l’escola totalit√†ria i la tele nacionalista el convertiran en un nou Karadzic. Jo amb el meu, ja ho tinc m√©s magre, perqu√® ha passat pel rentat de cervell de cinc cursos d’adoctrinament. Ara nom√©s en queda portar-lo a algun col¬∑legi de l’Opus…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.