El dia de la marmota

Com si fossim Bill Murray a Goundhog day (El dia de la marmota), tornem a viure una okupació a Lletres, quatre anys després. La sensació de dejà vu és del tot justificada si llegim el comunicat del Deganat que ens explica que

una quarantena de persones ha passat la nit al Centre i que des de primera hora del matí aquest grup ha impedit l’accés a les aules

perquè, justament devia ser la mateixa quarantena que va iniciar la mítica okupació del març del 2008, com narrava aquesta entrada del 4 de març del 2008 als fòrums de Racó català:

Com sabreu, després del cercavila d’aquest matí un grup d’unxs 40 companyxs han okupat la facultat de lletres, tot reivindicant la declaració d’insubmissió de la uab al pla de Bolonya, tal com succeï amb la LOU fa 6 anys.

Proposo batejar-los amb el nom de “els quaranta de Lletres”, que en un futur pròxim faran ombra al Google a “los 40 principales”. Llarga vida a Bill Murray!

Els fantasmes prenen cos

Avui hem rebut al correu-e un comunicat del Deganat que deixa ben sorprès (o potser no, al capdavall). Jutgeu vosaltres mateixos:

COMUNICAT DEL DEGANAT

El Deganat de la Facultat de la Filosofia i Lletres vol fer saber el següent:

Ahir, dia 15 de març, cap a tres quarts de dotze, un grup d’entre 15 i 20 persones es va presentar en el Deganat per a lliurar el manifest adjunt, exigint que la degana donés una resposta abans de dilluns, dia 19, i advertint que, si no se n’acceptaven els continguts, l’activitat normal de la Facultat es veuria alterada.

Bellaterra, 16 de març del 2012

Deganat Facultat de Filosofia i Lletres
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
Edifici B
08193-Bellaterra
Tel.: 935811607
Fax: 935811728
E-mail: dg.lletres@uab.cat

El document adjunt és el Manifest fantasma que ja vaig ressenyar fa uns dies. Atès el to del text lliurat, el relat que ens fa el Deganat és prou versemblant.

Confio que els revolucionaris de saló de la nostra Facultat tinguin seny i es mantinguin en el to habitual de bravata. Ja sabem que en general perden el cul per sortir als mitjans, perquè ho poden vendre com un èxit (?), però si no són capaços d’organitzar un equip per optar al Deganat, sisplau, que no mirin d’organitzar una revolució i que es dediquin al que millor saben fer: assemblees (multitudinàries, esclar), plataformes (unitàries, per descomptat) i manifestos (unitaris, si pot ser).

No ens oblidem dels lectors!

Els lectors estan preocupats i amb motius, perquè la política de professorat fa temps que camina a remolc de la crisi i de les retallades. Ara, els nostres lectors, que són qui ens han d’assegurar (amb els Ramón y Cajal i de la Cierva) el relleu generacional i la potenciació de l’excel·lència investigadora i docent, demanen que la UAB aclareixi el seu futur i que no renunciï a l’aposta valenta que fa anys vam fer per una carrera acadèmica ambiciosa (i molt criticada). Aquí teniu el comunicat que han fet arribar als col·legues:

Comunicat dels representants col·lectiu de Professors Lectors de la UAB
Els Professors Lectors de la Universitat Autònoma de Barcelona manifestem —com ja ho han fet altres col·lectius, interns i externs a la UAB— la preocupació tant pel conjunt d’estratègies i criteris destinats a adaptar el pressupost de la UAB a la situació econòmica actual com per les incerteses que, des de fa aproximadament dos anys, hi ha amb relació a la consolidació de les places de lector.

Actualment, la informació de què disposem (vegeu el document “Criteris d’ajust del PDI de la Universitat Autònoma de Barcelona”, que es presentarà al Consell de Govern del 14 de març de 2012) demana als departaments planificar la seva proposta d’ajust i ponderar la situació dels lectors (la possibilitat d’estabilització futura), tenint en compte la seva situació deficitària o excedentària. Ens preocupa que això impliqui que, si el departament és excedentari en el moment d’estabilitzar una plaça de lector, i no pot corregir aquesta situació, la plaça no es pugui consolidar.

Per tot això, i tenint en compte:

a. La importància atorgada a les noves figures de professorat universitari de la Llei d’Universitats
Catalanes (article 49, http://www.gencat.cat/diari/3826/03049128.htm), vinculat al Programa Serra Húnter, un dels objectius del qual és “permetre […] retenir professorat propi excel·lent i evitar que pugui marxar de la universitat” [http://www.gencat.cat/economia/ur/noticies/31062139.html].
b. La inversió duta a terme per desenvolupar un sistema d’acreditacions rigorós i competitiu amb avaluadors externs que garanteix la qualitat docent i investigadora dels acreditats. (Real Decreto 1312/2007, cf. http://www.aneca.es/var/media/185245/academia_rd1312.pdf i Reial Decret 404/2006, cf. http://www.aqu.cat/doc/doc_15825290_1.pdf).
c. L’aposta clara de la Universitat Autònoma de Barcelona per la figura del Professor Lector (aproximadament, el nombre de Professors Lectors de la UAB dobla el d’altres universitats; vegeu p. 60 i ss., http://www.aqu.cat/doc/doc_34382231_1.pdf).
d. La vigència de la proposta de model de carrera acadèmica aprovada al Consell de Govern de la UAB el 20 de desembre de 2006 (http://www.uab.es/Document/167/515/LineasGenNuevaCarreraAcademica,0.pdf).

DEMANEM:

i. Que s’estableixi de manera explícita i clara com es consolidaran les places de Professor Lector
(condicions, terminis, etc.), tant d’aquelles persones amb contracte vigent com d’aquelles el contracte de les quals ha finalitzat.
ii. Que algun representat de l’Equip de Govern de la UAB ens rebi per parlar-ne i explicar-nos quina és la política de consolidació dels Professors Lectors de la nostra universitat.

Signat, els representants del col·lectiu de Professors Lectors de la UAB,
Josep Lluís Mateo Antropologia Social
Montserrat Clua Antropologia Social
Hugo Valenzuela Antropologia Social i Cultural
Ana Morton Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia
Iñigo Granzow de la Cerda Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia
Isabel Corrales Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia
Sandra Saura Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia
Mercè Galbany Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia
Laia Guàrdia Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia
Cristina Santos Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia / Antropologia Biològica
M. Eulàlia Subirà Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia / Antropologia Biològica
Marta Martín Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia
Aurora Ruiz-Herrera Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia
Ester Anton Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia
M. Carme Espunya Bioquímica i Biologia Molecular
Irantzu Pallarès Bioquímica i Biologia Molecular
Isaias Arrayas Ciències de l’Antiguitat
Marta Oller Ciències de l’Antiguitat i Edat Mitjana
Antoni Virgili Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana
Montserrat Rifà Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal
Lurdes Martínez Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal
Laia Viladot Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal
Susagna Tubau Filologia Anglesa i Germanística
Elisabet Pladevall Filologia Anglesa i Germanística
Sonia Oliver Filologia Anglesa i Germanística
Mar Massanell Filologia Catalana
Ángel J. Gallego Filologia Espanyola
Cristina Buenafuentes Filologia Espanyola
José Ramón López Filologia Espanyola
Kim Schulte Filologia Espanyola
Ana Vera Geografia
Marc Parés Geografia
Pere Serra Geografia
Josep Puigsech Història Moderna i Contemporània
Xavier Domènech Història Moderna i Contemporània
Arnau Gonzàlez Història Moderna i Contemporània
David Rodriguez Gomez Pedagogia Aplicada
Jordi Pamies Pedagogia Sistemática i Social
Núria Simelio Periodisme i Ciències de la Comunicació
Ermengol Gassiot Prehistòria
Aina Tarabini Sociologia
Sara Moreno Sociologia
Josep Maria Antentas Sociologia
Maria del Mar Griera Sociologia
Ainhoa Flecha Sociologia

Em sembla un document modèlic: el vicerector de Personal Acadèmic hauria de donar-hi resposta (malgrat les demandes sindicals, que subscriuen alguns dels signants, que l’actual equip no ha de governar, sinó preparar les eleccions).

Mesures per a eixugar el dèficit

Entre la llista de mesures alternatives a la retallada de personal que haurà d’afrontar el nou equip de govern i el nostre deganat, apunto algunes solucions imaginatives:

1) publicitat: podem incorporar patrocinadors a l’uniforme del PAS i del PDI, podem hidratar-nos durant les nostres classes amb Cacaolat, Coca-Cola o Vichy Catalan;
2) royalties: podem demanar a la SGAE que cobri per la reproducció d’apunts (si els intèrprets cobren per la venda de les seves interpretacions, nosalres tenim dret a cobrar per la circulació de les nostres explicacions dels pronoms febles).
3) drets d’imatge: que Patatabrava ens pagui per aprofitar-se de les frases mítiques dels nostres professors.
4) guies docents i calendaris: proposo que fem guies docents i calendaris ‘solidaris’, és a dir amb professors i PAS en pilotes. Tothom pagaria per veure’ns conills.
5) televisió: proposo que la Rectora i l’exvicerector de planificació econòmica i protocandidat a rector vagin a La noria, Sálvame, etc. a discutir-se públicament: cobrarien i ens estalviaríem els correus i les cartes justificatives.

Ja sé que em direu que no ens paguen per fer tot això, especialment posar nus, però tampoc no ens paguen per ensenyar moltes de les coses que hem d’ensenyar. Qualsevol cosa per a eixugar el dèficit.

Un merescut homenatge

Ignacio Bosque

Dimarts passat es va presentar el llibre 60 problemas de gramática, editat per M.ª Victoria Escandell, Manuel Leonetti i Cristina Sánchez López. És un homenatge a Ignacio Bosque en forma de 60 problemes gramaticals.
Aquí en teniu l’índex de continguts:

ÍNDICE GENERAL
Prólogo 5
CATEGORÍAS GRAMATICALES
1 Cuando, ¿preposición o adverbio relativo?, Ángel J. Gallego
2 Las conjunciones exceptivas, Isabel Pérez Jiménez y Norberto Moreno Quibén
3 Ojalá que llueva café: una construcción optativa del español, Ángel Alonso-Cortés
4 La estructura de la secuencia como que, José Camacho

DETERMINANTES Y CUANTIFICADORES
5 Determinantes indefinidos en estructuras partitivas, Luis Eguren
6 Algunas condiciones impuestas por el sustantivo sobre la alternancia artículo determinado/artículo indeterminado, Helena López Palma
7 Un desconocido cualquiera, María Luisa Rivero
8 Adjetivos y determinantes: otro y demás, Edita Gutiérrez Rodríguez
9 ¿Por qué otros {muchos/pocos} sí y otros {bastantes/demasiados} no?, Bruno Camus Bergareche y Raquel González Rodríguez
10 Las interpretaciones de mucho (y cuantificadores afines), María Jesús Fernández Leborans y Cristina Sánchez López
11 De nuevo estos demostrativos, Laura Brugè
12 Las nominalizaciones deadjetivales con lo y las cualidades, Xavier Villalba

ESTRUCTURAS COPULATIVAS Y PREDICACIÓN

13 Las oraciones copulativas agentivas María J. Arche
14 Sobre la incompatibilidad entre ser y los adjetivos con complemento Karen Zagona y Heles Contreras
15 Las clases de Ignacio se nos hacían cortas Yuko Morimoto y M.ª Victoria Pavón Lucero
16 En torno a la posición del sujeto de predicados seleccionados por verbos de conjetura Luis Sáez

CONSTRUCCIONES Y ESTRUCTURA ARGUMENTAL
17 Las alternancias locativas y sus restricciones Juan Carlos Moreno Cabrera
18 Dativos no seleccionados y alternancia causativa Amaya Mendikoetxea
19 En qué consiste ser verbo de apoyo Elena de Miguel
20 Oraciones causativas Esther Torrego
21 Modificadores locativos del sustantivo sin determinación M. Teresa Espinal y Louise McNally
22 Adjetivos desnudos y sintagmas nominales sin determinación Angela Di Tullio y Avel•lina Suñer
23 Cuello abajo y boca arriba: ¿dos construcciones sintácticamente distintas? Manuel Pérez Saldanya, Gemma Rigau y Joan Solà
24 Oraciones impersonales con sujeto humano y su identidad Jan Schroten
25 ¿Puede haber competencia entre gramáticas en la mente de los hablantes? Anna Bartra y M. Carme Picallo

ASPECTO
26 Los valores de se: ¿es un caso de se aspectual todo aquel que lo parece? Luis García Fernández
27 El contraste aspectual entre infinitivo y participio como predicados secundarios María José Rodríguez-Espiñeira y Jesús Pena
28 La percepción de estados Ángeles Carrasco Gutiérrez

INDICATIVO Y SUBJUNTIVO
29 El superlativo como inductor modal Emilio Ridruejo
30 Me pidieron que {reseñara~reseñase} el libro que Bosque {?publicara/*publicase} en 1980 Guillermo Rojo
31 La perífrasis y el modo gramatical Ana Bravo y Brenda Laca

NEGACIÓN
32 La nada existencial y la nada universal Itziar Laka y Josep Quer
33 Foco y negación de constituyentes Ricardo Etxepare y Myriam Uribe-Etxebarria
34 Negación, modificación de grado y anteposición Javier Gutiérrez-Rexach
35 Restricciones de la negación con el gerundio adjunto modal Marina Fernández Lagunilla
36 Bastantes problemas (*no) tenemos… M. Victoria Escandell Vidal y Manuel Leonetti

COORDINACIÓN Y SUBORDINACIÓN
37 Sobre la periferia de los infinitivos M. Lluïsa Hernanz
38 El estilo directo Carlos Piera
39 Coordinación y subordinación de enunciados no oracionales Julio Borrego
40 Construcciones comparativas: centro, periferia y límites José A. Martínez, Alfredo I. Álvarez Menéndez, Félix Fernández de Castro, Antonio Fernández Fernández, Serafina García García, Hortensia Martínez García y Antonio J. Meilán García
41 Comparativas de desigualdad con paralelismo estricto Ángeles Romero Cambrón

ORACIONES RELATIVAS E INTERROGATIVAS
42 Concordancia en oraciones escindidas con sujeto pronominal José Francisco Val Álvaro y José Luis Mendívil Giró
43 Sobre una discordancia de número… relativa J. M. Brucart
44 ¿Lleva acento o no? Sobre un tipo de relativa libre poco estudiado Pascual José Masullo
45 Sintagmas Qu- agnósticos Claudia Borgonovo

SIGNIFICADO Y COMBINATORIA LÉXICA
46 Las redes del idioma Concepción Maldonado González
47 ¿Se pueden deducir las clases léxicas en el fenómeno combinatorio? María Auxiliadora Barrios
48 Sobre los usos figurados: ¿extensiones de una única definición? Margarita Alonso Ramos

MORFOLOGÍA
49 Configuración y representación en la flexión nominal: la relevancia de las variaciones morfofonológicas Théophile Ambadiang
50 Luis y Adela son unos {padres/*hombres} estupendos. Giorgio y Agatha son unos {médicos/*modistos} muy notables Francisco Aliaga García y Fernando Lázaro Mora
51 ¿Existen los prefijos categorizadores en español? Antonio Fábregas, Irene Gil y Soledad Varela
52 Algunos compuestos sintagmáticos con el primer componente átono y algunas formas prefijadas con la preposición sin Leonardo Gómez Torrego
53 Problemas con sin (+ infinitivo) Francisco Hernández Paricio

GRAMÁTICA Y DISCURSO
54 Aposición explicativa y dislocación a la derecha Mercedes Sedano y Tomás Jiménez Juliá
55 Sobre el verbo enunciativo Salvador Gutiérrez Ordóñez
56 Juan vendrá igual mañana (que vino ayer) / Igual vendrá Juan mañana… María Antonia Martín Zorraquino
57 El significado de oposición de la locución lejos de José Portolés
58 Sobre la versatilidad de aunque Luis Flamenco García
59 ¿”Modalidades oracionales”? Christina Kostova
60 Las unidades del discurso Joaquín Garrido

Índice analítico

Arrogància postmoderna

Ahir, a la contra de la Vanguardia entrevistaven Franck Frommer, un periodista francès que ha publicat un llibre (un altre?) carregant contra el PowerPoint. En essència, el PowerPoint és l’amenaça més gran que ha d’afrontar la civilització occidental, perquè és la clau de volta d’una conspiració (americana) per destruir el pensament racional i crític (francès) i convertir-nos en idiotes (com els americans). N’aporta almenys dues proves: l’explosió del Columbia va ser culpa dels enginyers que van presentar la informació en PowerPoint i no en un informe escrit com Déu mana i la invasió de l’Iraq i les seves conseqüències són culpa d’una presentació de 20 dispositives. És a dir, que la gent (els americans) són idiotes i si els adornes quatre bestieses amb fotos i un disseny atractiu et ‘compren’ el que sigui (ni un mot sobre els congressos mèdics, que deuen ser el súmmum de la ignorància i una excusa per vendre medicaments innecessaris de multinacionals americanes).

No negaré que s’abusa del PowerPoint (i de les estadístiques i dels gràfics i dels articles i dels llibres i dels vídeos,…) i que sovint se’n fa un ús inadequat (idem), però la crítica global i superficial que se’n fa és injusta i, en el cas d’una persona que critica la simplificació del pensament, cínica. D’una banda, ara que ningú no es recorda de la guerra de Vietnam, de la guerra bruta francesa a Algèria o de la invasió soviètica de l’Afganistan, potser el senyor Frommer ens podria explicar que si la culpa de la imprevisió en aquells tres casos va ser l’ús de l’ordinador i el processador de textos en comptes de la màquina d’escriure o de la fotocopiadora en comptes del paper carbó. O potser ens podria dir qui va ‘vendre’ la Gran Guerra del 1914 si no existia ni el PowerPoint, ni els SMS, ni Twitter (aviat un llibre sobre la simplificació del pensament que imposa el Twitter!), ni Internet, ni la Televisió, ni retransmissions de ràdio. Seguint el raonament que predica, la culpa de carnissera va ser dels periodistes que van encendre les masses per anar a matar alemanys o francesos, austríacs o russos, italians o serbis. Segurament devia ser una matança justificada amb arguments racionals i crítics i no pas amb quatre eslògans i fotos estereotipades.

De l’altra, criticar el PowerPoint perquè ‘jerarquitza la informació’ és no entendre quina és la funció d’una presentació breu. Una presentació de diapositives no substitueix un informe detallat, però pot ajudar a reforçar-ne les idees bàsiques i complementar l’exposició oral i s’adapta molt bé al raonament mitjançant esquemes que tan bé ha estudiat George Lakoff. Ignorar tot això delata l’arrogància postmoderna (ara ja postpostmoderna, suposo) francesa que mira amb sospita tot allò que ve dels Estats Units i que creu que totes les idees són igualment importants o sospitoses i que la jerarquització és una estratègia de control.

Jo, que he vist presentacions amb PowerPoint i sense, amb transparències, amb exemplari, llegides amb veu monòtona o explicades amb una modulació exquisida, encara crec que les idees ben reflexionades i posades sobre paper són el millor vehicle (però no l’únic) per a la difusió del coneixement. Però també crec que el paper és un medi tan bo com el PowerPoint per dir bajanades i vendre motos. Aquí en teniu un exemple de coll de dama del nefast Derrida (Lacan, Virilio, Ricouer o Irigaray també ens fornirien molts altres exemples, alguns dels quals recollits al magnífic Impostures intellectuelles (París: Odile Jacob, 1997) d’Alan Sokal i Jean Bricmont):

Hom ha pensat sempre, doncs, que el centre, que per definició és únic,
constituïa, en una estructura, allò mateix que tot comandant l’estructura,
escapa a l’estructuralitat. és per això que, per a un pensament clàssic de
l’estructura, el centre es pot dir, paradoxalment, dins l’estructura i fora
l’estructura. És al centre de la totalitat i tanmateix, atès que el centre no li
pertany, la totalitat té el seu centre en un altre lloc. El centre no és el centre.
El concepte d’estructura centrada —tot i que representa la coherència en
ella mateixa, la condició de l’episteme com a filosofia o com a ciència— és
contradictòriament coherent. I, com sempre, la coherència en la
contradicció expressa la força d’un desig. El concepte d’estructura
centrada és, en efecte, el concepte d’un joc fonamentat, constituït a partir
d’una immobilitat fundadora i d’una certesa tranquil·litzant, ella mateixa
sostreta al joc. A partir d’aquesta certesa, pot ser dominada l’angoixa,
que neix sempre d’una determinada manera d’estar implicat en el joc,
d’estar lligat al joc, d’estar com a ésser des d’un bon principi dins el joc.

Derrida, Jacques. L’estructura, el signe i el joc en el discurs de les ciències
humanes. Els Marges 27/28/29 (1983): 191-203.

Us repto a resumir-ne les idees (?) en PowerPoint! De ben segur que el senyor Frommer us citarà a la segona edició del seu llibre.

Seminari sobre l’ensenyament del català com a llengua estrangera

El 30 de setembre de 2011, la Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Llull organitzen el “Seminari sobre l’ensenyament del català com a llengua estrangera. Estratègies de coordinació i formació” a la sala de juntes del Rectorat de la Universitat Jaume I de Castelló. Podeu trobar el programa aquí.

Aquest seminari servirà d’aperitiu a l’acte d’Inauguració del curs acadèmic 2011-2012 dels estudis catalans a l’exterior, en què el professor Roger Friedlein (Universitat de Bochum) farà la lliçó inaugural “Figuracions del jo en Jaume I i en la literatura medieval”.

Una nova col·lecció d’estudis gramaticals per a l’ELE

L’editorial Castalia ha creat una nova col·lecció d’estudis gramaticals per a professors d’ELE, sota la direcció de Juana Gil, actualment investigadora al CSIC. El primer volum, Spanish is different, el signa Juan Carlos Moreno Cabrera i el segon, El orden de las palabras en español, un servidor.

Vendre el producte

Tots els investigadors som molt conscients que en èpoques de vaques flaques cal justificar els diners dels projectes i com que els qui s’emporten la part grossa del pastís són els de biomedicina, els toca sortir periòdicament a la premsa anunciant descobriments miraculosos i esperançadors que curaran malalties incurables, això és el càncer i la diabetis.
Si a això hi afegim que aquestes ‘notícies’ són el més positiu que acostuma a aparèixer al diari (al costat de crims masclistes, polítics sense escrúpols, governs que practiquen la repressió per sistema i algun desastre natural per amanir-ho tot plegat), no ens ha d’estranyar de trobar titulars com el següent, del 3cat24:

Els investigadors esperen curar la diabetis tipus 1 en els pròxims deu anys

Interessat pel tema (la meva mare té diabetis tipus 1, he llegit la notícia sencera i l’entusiasme inicial s’ha anat deixatant fins a arribar als mots de l’expert:

El president de l’Associació Europea per l’Estudi de la Diabetis, Ulf Smith, ha explicat que estan veient canvis prometedors que “podrien indicar que alguna cosa passarà en la pròxima dècada en el sentit de trobar maneres per tractar la malaltia i, a la llarga i si tot va bé, curar-la”.

Tot prou vague i a prou llarg termini perquè ningú se’n recordi d’aquí a deu anys, quan segur que algú altre anunciarà una cura amb una altra dècada de coll. Els científics hem de ser prudents i els periodistes agosarats, però potser algun dia caldrà fer petar la ‘bombolla biomèdica’.