Cursos de paternitat només per a homes

Vet aquí un titular del 3/24 que m’ha deixat ben confús:

Cursos de paternitat només per a homes

És que hi han anat mai les mares, als cursos de paternitat? El dubte m’ha fet fer un cop d’ull al mercat de cursos del ram i he pogut comprovar que es parla de maternitat/paternitat o de maternitat i paternitat. Sembla, doncs, que la redundància del titular és clara. Em temo, però, que el fet que els pares, tradicionalment, no s’hagin implicat gens en la criança dels nens (aquest és l’objectiu del curs, que organitzen l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Ajuntament de Barcelona) ha fet pensar al redactor de la notícia que calia destacar el ‘només per a homes’. Confiem que aquest ‘només per a homes’ no s’interpreti com una discriminació contra les dones i es comenci a reivindicar la paternitat per a les mares…

Prukupats pa la urtugrafia

Segons llegeixo al 3/24, a França es comencen a preocupar per la (mala) ortografia dels seus estudiants. Es veu que en un text de 10 ratlles tenen una mitjana de 14 faltes, 1,4 per línia. No està gens malament, encara que cal dir que l’ortografia del francès és endimoniada. Bé, en qualsevol cas, si els francesos han detectat un problema al seu sistema, és que la cosa és seriosa.
A casa nostra, com ja he comentat en aquest blog (vegeu 1 i 2), la situació ja no té sortida. El que em sorprèn és l’opinió dels dos ‘experts’ consultats:

A Catalunya no hi ha estudis concrets sobre aquesta qüestió. Els professors es divideixen entre els que pensen que no detecten gaires més faltes i els que pensen que cal donar més valor a l’ús de la llengua.

El professor Joan Bustos, de l’Escola Mare de Déu de Lourdes de Mataró, explica a TV3 que els seus alumnes no fan més faltes que fa uns anys i pensa que no se n’ha de donar tant la culpa als mòbils i a internet. Bustos considera que s’ha de tenir en compte cada situació. En un examen, per exemple, no es poden fer faltes, però en una comunicació informal com la missatgeria instantània no és tan problemàtic que es facin servir abreviacions o faltes.

En canvi, Daniel Cassany, professor d’Anàlisi del Discurs de la Universitat Pompeu Fabra, té la impressió que els estudiants continuen cometent molts errors ortogràfics. Cassany assegura que ara és més difícil escriure bé que fa 40 anys perquè l’accés que hi havia llavors a altres idiomes era menor.

Per millorar aquesta situació, algunes veus defensen que la societat doni més valor a l’ús correcte de l’ortografia.

Cap de les dues postures em sembla convincent. Si, com diu el Sr. Bustos, amb les millores educatives i l’escolarització en català la cosa segueix igual, malament (aviat ens diran que la culpa és de les retallades en educació). Si, com diu el professor Cassany, és un problema de coneixement d’idiomes, ja no sé què pensar. No ho deu dir per l’anglès, assignatura en la qual els nostres estudiants són absoluts ignorants (del francès, no cal ni parlar, pobret). Si ho diu pel castellà i el català que s’influeixen, no sé pas què dir. Jo em trobo gent que escriu en català amb ortografia castellana, però cal veure si els companys de castellà es troben amb el problema d’interferència invers o simplement amb ignorància del sistema.

Cap dels dos plantejaments em sembla convincent. Si, com diu el Sr. Bustos, amb les millores educatives i l’escolarització en català la cosa segueix igual, malament (aviat ens diran que la culpa és de les retallades en educació). Si, com diu el professor Cassany, és un problema de coneixement d’idiomes, ja no sé què pensar. No ho deu dir per l’anglès, assignatura en la qual els nostres estudiants són absoluts ignorants (del francès, no cal ni parlar, pobret). Si ho diu pel castellà i el català que s’influeixen, no sé pas què dir. Jo em trobo gent que escriu en català amb ortografia castellana, però cal veure si els companys de castellà es troben amb el problema d’interferència invers o simplement amb ignorància del sistema.

En qualsevol cas, seria interessant veure si la falta d’hàbit de lectura, la poca insistència en l’expressió i la presentació acurada (no només correcta des del punt de vista ortogràfic) i la poca cultura literària no tenen un pes decisiu en el problema.

Convocatòria de places de lector a l’estranger

L’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull obrirà ben aviat el procés de selecció de docents d’estudis catalans a l’exterior 2012 (lectorats), en concret a universitats d’Alemanya, Bèlgica, l’Estat espanyol, els Estats Units, França, Itàlia i el Regne Unit.

El termini de presentació de sol·licituds és del 18 de maig a l’1 de juny de 2012.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull, on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.

Una oportunitat única

Sembla impossible que es pugui repetir una oportunitat semblant: quatre candidats a rector de la UAB en un debat cara a cara, al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Serà dimarts dia 15 a les set de la tarda, gràcies a l’Associació d’Amics de l’Autònoma. Si hi voleu assistir, heu de confirmar la vostra assistència a través del correu-e amics@uab.cat o del telèfon 93 5811490. Penseu que també podreu seguir el debat per internet a través del web de l’Associació.

Més fàcil matemàtiques que català

Si heu seguit el meu blog, ja sabeu que la prova de català de la selectivitat ha estat, és i serà indefectiblement més difícil que la de castellà (en contra de l’opinió de la caverna mediàtica i Konvivencia Kívica Katalana, que insisteixen que els nens catalans són analfabets en castellà i els aprovem per fer veure que no som uns castellanocides). Avui, ja puc llegir al 3/24.cat que a la prova de sisè de primària el català ja és més difícil que les matemàtiques. No descarto que en la pròxima prova ja sigui més difícil que fer la declaració de la renda…

No cal dir que això ja lliga amb el fet que el català és una llengua inventada per un enginyer químic a principis del s. XX per tocar els collons als castellans… O és això, o ja cal que ens calcem…

A l’abril, la llengua de signes catalana

Aquest mes d’abril serà excepcional per a la Llengua de Signes Catalana (LSC), perquè tindrem la lectura de dues tesis doctorals sobre aquesta llengua, que és oficial al nostre país. El dimecres 18 d’abril a les 12h a la Sala de Graus de l”edifici històric de la UB, Marta Mosella defensarà la tesi Les construccions relatives en LSC. Dos dies més tard, el divendres 20 d’abril del 2012, a les 11:30h a la Sala de Graus (55.309) de l’Edifici Tànger del Campus del Poblenou de la UPF, la Gemma Barberà defensarà la tesi The Meaning of Space in Catalan Sign Language (LSC). Reference, Specificity and Structure in Signed Discourse.

I entremig, un Workshop: Combining Clauses in Sign Language. Tindrà lloc el 19 d’april del 2012, a la sala 52.101, del Campus de Comunicació-Poblenou, de la UPF (c/ Roc Boronat, 138, Barcelona).

Programa:

  • 10.30h – 11.10h: Carlo Cecchetto (Università degli Studi di Milano-Bicocca): Combining constituents into clauses: evidence for a hierarchical structure in LIS
  • 11.10h – 11.50h: Markus Steinbach (Georg-August-Universität): T.B.A.
  • 11.50h – 12.20h: Coffee break
  • 12.20h – 13h: Roland Pfau (University of Amsterdam): On the syntax of spatial adpositions in sign languages – simple and complex clauses

Tots tres esdeveniments tindran traducció simultània a LSC i cal felicitar el Josep Quer, la Joana Rosselló i la resta de membres del Laboratori de la Llengua de Signes Catalana per la (bona) feina que fan.

Josep Massot i Muntaner, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

El pare Josep Massó i Muntaner ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que reconeix la seva destacadíssima trajectòria com a filòleg, historiador, editor de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i defensor incansable de la llengua catalana. En l’àmbit de la filologia catalana, cal destacar les obres següents: Els mallorquins i la llengua autòctona (1972), Els escriptors i la Guerra Civil a les Balears (1990), Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992), Guerra civil i repressió a Mallorca (1997), Tres escriptors davant la guerra civil (1998) i Els viatges folklòrics de Marià Aguiló (2002).

Ja és primavera a Lletres

Amb la primavera, ja se sap que la sang s’altera i les assemblees floreixen i es fan massives i/o multitudinàries. En tenim algunes mostres gràfiques, com aquesta, gentilesa dels camarades de la CJC/JCPC (un web molt recomanable per als nostàlgics de la falç i el martell, aquells que s’omplen la boca amb la primavera àrab i no gosen recordar la primavera de Praga):

Hi podeu apreciar com els milers d’estudiants de la facultat més gran de la UAB s’enllaunen com sardines a l’aula 501 per decidir el futur la casa.

Pla docent alternatiu

Ja tenim pla docent alternatiu: perquè es pot fer vaga i aprendre (diuen)!

DIA 21
Hora: 9:30
Xerrada/Taller: els mitjans de comunicació, manipulació o informació?
Ponents: Estudiants
Aula: 501

Hora: 11:30
Xerrada/Taller: Per què serveix una vaga?
Ponents: Pere Duran
Aula: 108

Hora: 11:30
Xerrada/Taller: Cinefòrum: Expedient Bolonya
Ponents: Expedientats
Aula: 109

Hora: 16:00
Taller: Estratègia universitària 2015
Ponents: Estudiant
Aula: 108

Hora: 16:00
Xerrada/Taller: Feminisme i ensenyament
Ponents: Manuela Pérez
Aula: 109

DIA 22

Hora: 10:00
Xerrada/Taller: Taller de ceràmica. La tipologia en arqueologia
Ponents: Lara Gelabert
Aula: 108

Hora: 11:30
Xerrada/Taller: La (re)construcció del moviment estudiantil en democràcia, vist des de la UAB
Ponents: Martí Marín
Aula: 109

Hora: 13:00
Xerrada/Taller: Origen de la violència
Ponents: Rafael Micó
Aula: 108