Al diccionari trobem diversos termes per referir-nos a una persona de bona pasta, però lamentablement els usos són d’un androcentrisme aclaparador. Noteu els casos següents basats en l’antropònim (mot ben masclista, per cert):

jan
m 1 Home comú.
2 bon jan Home de geni bo, que a tot diu que sí.

janot

m Home taujà.

I, evidentment, anem a parar a l’arrel del mal:

bonhomia
f 1 Condició de qui és bon home.
2 Simplicitat amable.

Com ho hem de fer per visibilitzar les dones en aquests contextos? Si fóssim redactors del manuals integradors i no andocèntrics, tiraríem pel dret i inclouríem al diccionari:

jana
m 1 Dona comuna.
2 bona jana Dona de geni bo, que a tot diu que sí.

janota

m Dona taujana.

bondonia
f 1 Condició de qui és bona dona.
2 Simplicitat amable.

Jo ja m’apunto al ‘bona jana’, però qui s’empassa el ‘bondonia’ (en Carner, autor d’unes Bonhomies n’hauria fet un bon poema satíric, d’aquest mot)? En qualsevol cas, que no pateixin les censores, que aquestes expressions tan nostrades tenen el dies comptats i no pas per correcció política.

Ja hem vist en diferents entrades d’aquest peculiar Diccionari de Frases Fetes No Sexista que la discriminació i la invisibilització del gènere femení és la norma dels diccionaris i dels seus masclistes redactors (i alienades redactores). Avui ens ocupem d’un cas escandalós: el gat i la gata. Quan ens ocupem dels mascles veiem una gran varietat de frases fetes:

gat
3 a un gat vell, no li diguis mix Refrany que indica que no cal donar lliçons a les persones experimentades.

4 cercar (o buscar) cinc (o tres) peus al gat Fer per complicar una qüestió, primfilar injustificadament.

5 darrere la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat Fórmula per a acabar una rondalla.

6 donar (o vendre) gat per llebre Donar garsa per perdiu.

7 els gats sempre cauen de potes (o de quatre potes) (o caure sempre de potes [o de quatre potes] com els gats) Expressions per a indicar que hom té molt bona sort, surt ben parat d’accidents, situacions difícils, etc.

8 ésser un orgue de gats Expressió que hom aplica a una reunió de persones en què tothom crida, ningú no s’entén, etc.

9 estar com gat i gos (o com el gat i el gos) Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu.

10 gat dels frares Persona sorneguera o inclinada a plaguejar.

11 gat de mar (o de nau, o de vaixell, etc.) MAR Noi aprenent de mariner.

12 gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a no sofrir-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.

13 gat vell Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.

14 haver-hi gat amagat Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult.

15 quan el gat no hi és les rates ballen (o van per la cuina) Refrany que significa que, en faltar l’autoritat, la gent abusa de la seva llibertat.

16 quatre gats Nombre de persones que hom considera insignificant.

17 què sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer? Frase que es diu a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén.

18 semblar un gat escorxat Ésser molt magre.

19 tenir set vides, com els gats Expressió emprada per a referir-se a algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses.

20 una colla de gats Conjunt de persones de poc seny o poca significació.

(Fins i tot, quan mamem més del compte podem agafar un gat (i anar, doncs, gat, engatats o tenir el gat).)

Quina diferència més escandalosa amb el femení gata, que queda reduït al pejoratiu i masclista

gata maula (o moixa) Persona que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quieta, d’innocent, etc.

És inacceptable de totes totes i encara que ja som a la tercera dimensió de les retallades, cal defensar (indignant-se i amb xiuladissa, si pot ser) l’ampliació de l’entrada gata del diccionari de la manera següent:

gata
3 a una gata de la tercera edat, no li diguis mixa Refrany que indica que no cal donar lliçons a les persones experimentades.

4 cercar (o buscar) cinc (o tres) peus a la gata Fer per complicar una qüestió, primfilar injustificadament.

5 darrere la porta hi ha un gata, aquí s’acaba la perorata Fórmula per a acabar una rondalla.

6 donar (o vendre) gata per llebre Donar garsa per perdiu.

7 les gates sempre cauen de potes (o de quatre potes) (o caure sempre de potes [o de quatre potes] com les gates) Expressions per a indicar que dona i hom té molt bona sort, surt ben parada i parat d’accidents, situacions difícils, etc.

8 ésser un orgue de gates Expressió que dona i hom aplica a una reunió de persones en què tota dona i tothom crida, ninguna ni ningú no s’entén, etc.

9 estar com gata i gossa (o com la gata i la gossa) Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu.

10 gata de les monges Persona sorneguera o inclinada a plaguejar.

11 gata de mar (o de nau, o de vaixell, etc.) MAR Dona jove aprenent de marinera.

12 gata escaldada, amb aigua tèbia en té prou Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a no sofrir-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.

13 gata de la tercera edat Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.

14 haver-hi gata no visibilitzada Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult.

15 quan la gata no hi és les rates ballen (o van per la cuina) Refrany que significa que, en faltar l’autoritat, la gent abusa de la seva llibertat.

16 quatre gates Nombre de persones que dona i hom considera insignificant.

17 què sap la gata de fer culleres, si mai no ha estat cullerera? Frase que es diu a una que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén.

18 semblar una gata escorxada Ésser molt magra.

19 tenir set vides, com les gates Expressió emprada per a referir-se a alguna o algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o dona o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses.

20 una colla de gates Conjunt de persones de poc seny o poca significació, per tant mascles.

A més, per equilibri genèric (i.e. ‘de gènere’), caldria suplementar l’entrada gat per incorporar:

gat maul (o moix) Home que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quiet, d’innocent, etc.

Finalment, amb ànim d’exhaustivitat, no seria sobrer insistir davant les autoritats per rebatejar l’ignominiós ‘Els quatre gats’ amb un nom més actual i escaient, que deixés d’invisibilitzar les gates, com fa des del Modernisme.

Si algú es pensava que el sexisme lingüístic s’aturaria invisibilitzant les dones, anava ben errat: la llengua és discriminatòria fins i tot amb les femelles animals. Només heu de fer un cop d’ull a l’entrada bou per apreciar que la llengua també pot ser ‘bovicentrista’:

agafar el bou per les banyes fig Encarar decididament una situació dolenta.

anar a pas de bou Anar molt a poc a poc.

bou sense cabestrell es llepa allà on vol Refrany que significa que una persona que no té obligacions pot fer el que vulgui.

no veure un bou a tres passes fig Ésser molt curt de vista.

passar bou per bèstia grossa fig Ésser possibles o passadores certes coses perquè hom no mira prim, perquè no s’hi mira gaire.

perdre bous i esquelles (o el bou i les esquelles) fig Perdre-ho tot.

Evidentment, cal una versió integradora i no bovicentrista:

agafar la vaca o el bou per les banyes fig Encarar decididament una situació dolenta.

anar a pas de vaca o bou Anar molt a poc a poc.

vaca o bou sense cabestrell es llepa allà on vol Refrany que significa que una persona que no té obligacions pot fer el que vulgui.

no veure una vaca o un bou a tres passes fig Ésser molt curt de vista.

passar vaca o bou per bèstia grossa fig Ésser possibles o passadores certes coses perquè hom no mira prim, perquè no s’hi mira gaire.

perdre vaques o bous i esquelles (o la vaca o el bou i les esquelles) fig Perdre-ho tot.

<

Si reviseu l’entrada abat (m.) del diccionari, no hi trobareu cap frase feta, però tot seguit hi podreu veure:

abat Mot emprat en l’expressió fer abat (d’algú o alguna cosa) loc verb Abatre, destruir, fer desaparèixer.

Ens podem saltar l’etimologia (el sentit comú ja ens el vam saltar quan vam iniciar el Diccionari de Frases Fetes No Sexista) i proposar:

fer abadessa (d’alguna o d’algú o alguna cosa) loc verb Abatre, destruir, fer desaparèixer.

No és del nivell de l’anglès history/herstory, però deunidoret.

Tot i que els diccionaris recullen la forma femenina boja, encara no proposen solucions integradores i no androcèntriques per a les frases fetes.

tenir una arrel de boig Mostrar indicis de bogeria.

val més boig conegut que savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda.

de boig loc adv Irreflexivament i barroerament, molt de pressa. Anar de boig. Treballa de boig i esguerra la feina.

És una situació intolerable que exigeix una solució, com ara la següent:

tenir una arrel de boja o de boig Mostrar indicis de bogeria.

val més boja coneguda o boig conegut que sàvia o savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda.

de boja o de boig loc adv Irreflexivament i barroerament, molt de pressa. Anar de boja. Treballa de boja i esguerra la feina.

Cal entendre, però, que això només és una solució parcialment adequada, ja que des dels estudis pioners de Foucault sobre la bogeria a l’edat clàssica, sabem que l’assignació de l’etiqueta de boja o boig a una persona és una tecnologia de poder destinada a invisibilitzar els discursos no establerts i que a més victimitza els malalts mentals. Seria convenient, doncs, una solució més integradora que deixo a mans dels postestructuralistes més experts.

Sota la veu bisbe, trobem aquesta frase feta:

4 fer un bisbe Dir dues persones alhora una mateixa paraula casualment.

Lamentablement, tot i que tenim una forma bisbessa, no es recull la forma femenina de la frase feta, cosa que suposa una clara invisibilització del gènere femení en general i de les bisbesses en particular. Caldria, doncs, incloure sota la veu bisbessa la frase feta següent:

4 fer una bisbessa Dir dues persones alhora una mateixa paraula casualment.

A diferència del que ens passava amb barba, el mot bigoti no planteja cap problema d’adaptació a un nou llenguatge integrador, no sexista i no androcèntic i antipatriarcal. Noteu què ens diu el GDLC:

bigoti [1803; del cast. bigote, íd., variant de bigot]

m 1 [ sovint en pl ] 1 Pèl que neix sobre el llavi superior.

2 caure de bigotis Caure boca per avall.

3 clavar pels bigotis (alguna cosa a algú) Dir-la-hi a la cara.

4 fregar pels bigotis Exhibir pomposament alguna cosa davant algú.

5 llepar-se’n els bigotis Trobar-hi molt de gust.

És una mostra de llenguatge integrador, perquè pressuposa de manera no androcèntrica que les dones poden tenir bigoti (cosa ben fonamentada a la pràctica). Des d’aquesta perspectiva i amb la petita esmena d’afegir un ‘alguna o algú’ a 3 i 4, podem felicitar-nos per la feina feta per les redactores i redactors del GDLC.

En el tractament del nom femení (!?) barba, hi ha un problema previ que no és estrictament lingüístic: tenen barba, les dones? La resposta és subtil. En primer lloc, com ens diu el diccionari, la barba és

1 En l’home adult, pèl que creix a la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior.

Això aclareix una mica les coses, però no deixa de ser una definició excloent, ja que no visibilitza la dona barbuda. Podríem afinar més, doncs:

2 En l’home adult i en la dona barbuda, pèl que creix a la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior.

En segon lloc, cal tenir present que barba adquireix un significat metonímic més general, que no és exclusiu dels homes ni de la dona barbuda:

2 f Mentó, barbó, extremitat inferior de la cara sota el llavi inferior. Barba sortida, ensorrada. Té un clot a la barba.

Un cop aclarida la doble condició del nom barba, ens toca solucionar les frases fetes següents:

3 a les barbes Al davant mateix d’un.

4 barba a barba Cara a cara.

5 fer la barba Tallar-la o afaitar-la.

6 fer-se la barba d’or Fer grans guanys.

7 per barba Per cap, per persona. Toquen tres ampolles de vi per barba.

Si es tractés de subaccepcions del sentit general de 2, no hi hauria necessitat d’una versió integradora i visibilitzadora, però el diccionari les recull totes sota el sentit inicial. Això no és un problema per a la forma més transparent fer la barba, que, un cop inclosa la dona barbuda al contorn de la definició general, ja seria prou vàlida. No podem dir el mateix dels altres casos, que són clarament excloents i invisibilitzadors, ja que les dones (excepció feta de la dona barbuda) no tenen barba (sentit 1). Mantenir, doncs, aquestes frases fetes resulta discriminatori i cal esmenar el vocabulari. Proposo, doncs, substituir el sexista barba per la forma integradora galtes:

3 a les galtes Al davant mateix d’una o d’un.

4 galta a galta Cara a cara.

6 fer-se les galtes d’or Fer grans guanys.

7 per galtes dividit per dos Per cap, per persona. Toquen tres ampolles de vi per galtes dividides per dos.