De donanatges

Enllaç

donanatge-colau

Ja fa uns quants anys, a la meva secció Diccionari de Frases Fetes No Sexista esmentava el cas de bon jan i el de bonhomia.

Poc em podia imaginar que la realitat superaria la ficció i les bones janes i la bondonia quedarien superades pel donanatge de l’Ajuntament de Barcelona. No en parlaré gaire, perquè ja n’han dit la seva i amb prou claredat altres persones, com la Carme Junyent, el Joan-Lluís Lluís o el Rudolf Ortega.
Nom√©s confio que a l‚ÄôAjuntament de Val√®ncia tinguin m√©s seny i no ens canvi√Įn la pr√≤xima masclet√† per una femellat√†.

DFFNS: jans i janes

Al diccionari trobem diversos termes per referir-nos a una persona de bona pasta, per√≤ lamentablement els usos s√≥n d’un androcentrisme aclaparador. Noteu els casos seg√ľents basats en l’antrop√≤nim (mot ben masclista, per cert):

jan
m 1 Home com√ļ.
2 bon jan Home de geni bo, que a tot diu que sí.

janot

m Home taujà.

I, evidentment, anem a parar a l’arrel del mal:

bonhomia
f 1 Condició de qui és bon home.
2 Simplicitat amable.

Com ho hem de fer per visibilitzar les dones en aquests contextos? Si fóssim redactors del manuals integradors i no andocèntrics, tiraríem pel dret i inclouríem al diccionari:

jana
m 1 Dona comuna.
2 bona jana Dona de geni bo, que a tot diu que sí.

janota

m Dona taujana.

bondonia
f 1 Condició de qui és bona dona.
2 Simplicitat amable.

Jo ja m’apunto al ‘bona jana’, per√≤ qui s’empassa el ‘bondonia’ (en Carner, autor d’unes Bonhomies n’hauria fet un bon poema sat√≠ric, d’aquest mot)? En qualsevol cas, que no pateixin les censores, que aquestes expressions tan nostrades tenen el dies comptats i no pas per correcci√≥ pol√≠tica.

DFFNS: gata i gat

Ja hem vist en diferents entrades d’aquest peculiar Diccionari de Frases Fetes No Sexista que la discriminació i la invisibilització del gènere femení és la norma dels diccionaris i dels seus masclistes redactors (i alienades redactores). Avui ens ocupem d’un cas escandalós: el gat i la gata. Quan ens ocupem dels mascles veiem una gran varietat de frases fetes:

gat
3 a un gat vell, no li diguis mix Refrany que indica que no cal donar lliçons a les persones experimentades.

4 cercar (o buscar) cinc (o tres) peus al gat Fer per complicar una q√ľesti√≥, primfilar injustificadament.

5 darrere la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat Fórmula per a acabar una rondalla.

6 donar (o vendre) gat per llebre Donar garsa per perdiu.

7 els gats sempre cauen de potes (o de quatre potes) (o caure sempre de potes [o de quatre potes] com els gats) Expressions per a indicar que hom t√© molt bona sort, surt ben parat d’accidents, situacions dif√≠cils, etc.

8 √©sser un orgue de gats Expressi√≥ que hom aplica a una reuni√≥ de persones en qu√® tothom crida, ning√ļ no s’ent√©n, etc.

9 estar com gat i gos (o com el gat i el gos) Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu.

10 gat dels frares Persona sorneguera o inclinada a plaguejar.

11 gat de mar (o de nau, o de vaixell, etc.) MAR Noi aprenent de mariner.

12 gat escaldat, amb aigua t√®bia en t√© prou Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a no sofrir-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.

13 gat vell Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.

14 haver-hi gat amagat Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult.

15 quan el gat no hi √©s les rates ballen (o van per la cuina) Refrany que significa que, en faltar l’autoritat, la gent abusa de la seva llibertat.

16 quatre gats Nombre de persones que hom considera insignificant.

17 qu√® sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer? Frase que es diu a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d’all√≤ que no ent√©n.

18 semblar un gat escorxat √Čsser molt magre.

19 tenir set vides, com els gats Expressi√≥ emprada per a referir-se a alg√ļ que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvar√†, en circumst√†ncies extremament perilloses.

20 una colla de gats Conjunt de persones de poc seny o poca significació.

(Fins i tot, quan mamem més del compte podem agafar un gat (i anar, doncs, gat, engatats o tenir el gat).)

Quina difer√®ncia m√©s escandalosa amb el femen√≠ gata, que queda redu√Įt al pejoratiu i masclista

gata maula (o moixa) Persona que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quieta, d’innocent, etc.

√Čs inacceptable de totes totes i encara que ja som a la tercera dimensi√≥ de les retallades, cal defensar (indignant-se i amb xiuladissa, si pot ser) l‚Äôampliaci√≥ de l‚Äôentrada gata del diccionari de la manera seg√ľent:

gata
3 a una gata de la tercera edat, no li diguis mixa Refrany que indica que no cal donar lliçons a les persones experimentades.

4 cercar (o buscar) cinc (o tres) peus a la gata Fer per complicar una q√ľesti√≥, primfilar injustificadament.

5 darrere la porta hi ha un gata, aqu√≠ s’acaba la perorata F√≥rmula per a acabar una rondalla.

6 donar (o vendre) gata per llebre Donar garsa per perdiu.

7 les gates sempre cauen de potes (o de quatre potes) (o caure sempre de potes [o de quatre potes] com les gates) Expressions per a indicar que dona i hom t√© molt bona sort, surt ben parada i parat d’accidents, situacions dif√≠cils, etc.

8 √©sser un orgue de gates Expressi√≥ que dona i hom aplica a una reuni√≥ de persones en qu√® tota dona i tothom crida, ninguna ni ning√ļ no s’ent√©n, etc.

9 estar com gata i gossa (o com la gata i la gossa) Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu.

10 gata de les monges Persona sorneguera o inclinada a plaguejar.

11 gata de mar (o de nau, o de vaixell, etc.) MAR Dona jove aprenent de marinera.

12 gata escaldada, amb aigua t√®bia en t√© prou Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a no sofrir-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.

13 gata de la tercera edat Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.

14 haver-hi gata no visibilitzada Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult.

15 quan la gata no hi √©s les rates ballen (o van per la cuina) Refrany que significa que, en faltar l’autoritat, la gent abusa de la seva llibertat.

16 quatre gates Nombre de persones que dona i hom considera insignificant.

17 qu√® sap la gata de fer culleres, si mai no ha estat cullerera? Frase que es diu a una que vol fer coses que no sap fer o que parla d’all√≤ que no ent√©n.

18 semblar una gata escorxada √Čsser molt magra.

19 tenir set vides, com les gates Expressi√≥ emprada per a referir-se a alguna o alg√ļ que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o dona o hom creu que la salvar√†, en circumst√†ncies extremament perilloses.

20 una colla de gates Conjunt de persones de poc seny o poca significació, per tant mascles.

A m√©s, per equilibri gen√®ric (i.e. ‚Äėde g√®nere‚Äô), caldria suplementar l‚Äôentrada gat per incorporar:

gat maul (o moix) Home que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quiet, d’innocent, etc.

Finalment, amb √†nim d’exhaustivitat, no seria sobrer insistir davant les autoritats per rebatejar l’ignomini√≥s ‘Els quatre gats’ amb un nom m√©s actual i escaient, que deix√©s d’invisibilitzar les gates, com fa des del Modernisme.

DFFNS: cabró cabrona

En la meva tasca implacable de desinvisibilitzaci√≥ de les dones (un altre dia parlarem del col¬∑lectiu LGTB), avui denuncio el cas de cabr√≥ cabrona (s√≠, s√≠, cabrona amb totes les lletres, que amb l’excusa d’estalviar espai miginvisibilitzem la dona):

2 m Home que consent l’adulteri del seu c√≤njuge o parella.

3 adj i m i f vulg Malparit.

Si b√© s’admet que les dones poden ser tan malparides com els homes, la qual cosa √©s un aven√ß en l’educaci√≥ en igualtat, encara es reserva la condici√≥ de banyut connivent a l’home. Cal canviar aquesta soluci√≥ androc√®ntrica per una d’integradora:

2 f i m Dona o home que consent l’adulteri del seu c√≤njuge o parella.

DFFNS: bou

Si alg√ļ es pensava que el sexisme ling√ľ√≠stic s’aturaria invisibilitzant les dones, anava ben errat: la llengua √©s discriminat√≤ria fins i tot amb les femelles animals. Nom√©s heu de fer un cop d’ull a l’entrada bou per apreciar que la llengua tamb√© pot ser ‘bovicentrista’:

agafar el bou per les banyes fig Encarar decididament una situació dolenta.

anar a pas de bou Anar molt a poc a poc.

bou sense cabestrell es llepa allà on vol Refrany que significa que una persona que no té obligacions pot fer el que vulgui.

no veure un bou a tres passes fig √Čsser molt curt de vista.

passar bou per b√®stia grossa fig √Čsser possibles o passadores certes coses perqu√® hom no mira prim, perqu√® no s’hi mira gaire.

perdre bous i esquelles (o el bou i les esquelles) fig Perdre-ho tot.

Evidentment, cal una versió integradora i no bovicentrista:

agafar la vaca o el bou per les banyes fig Encarar decididament una situació dolenta.

anar a pas de vaca o bou Anar molt a poc a poc.

vaca o bou sense cabestrell es llepa allà on vol Refrany que significa que una persona que no té obligacions pot fer el que vulgui.

no veure una vaca o un bou a tres passes fig √Čsser molt curt de vista.

passar vaca o bou per b√®stia grossa fig √Čsser possibles o passadores certes coses perqu√® hom no mira prim, perqu√® no s’hi mira gaire.

perdre vaques o bous i esquelles (o la vaca o el bou i les esquelles) fig Perdre-ho tot.

<

DFFNS: abat

Si reviseu l’entrada abat (m.) del diccionari, no hi trobareu cap frase feta, per√≤ tot seguit hi podreu veure:

abat Mot emprat en l’expressi√≥ fer abat (d’alg√ļ o alguna cosa) loc verb Abatre, destruir, fer desapar√®ixer.

Ens podem saltar l’etimologia (el sentit com√ļ ja ens el vam saltar quan vam iniciar el Diccionari de Frases Fetes No Sexista) i proposar:

fer abadessa (d’alguna o d’alg√ļ o alguna cosa) loc verb Abatre, destruir, fer desapar√®ixer.

No √©s del nivell de l’angl√®s history/herstory, per√≤ deunidoret.

DFFNS: boig boja

Tot i que els diccionaris recullen la forma femenina boja, encara no proposen solucions integradores i no androcèntriques per a les frases fetes.

tenir una arrel de boig Mostrar indicis de bogeria.

val més boig conegut que savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda.

de boig loc adv Irreflexivament i barroerament, molt de pressa. Anar de boig. Treballa de boig i esguerra la feina.

√Čs una situaci√≥ intolerable que exigeix una soluci√≥, com ara la seg√ľent:

tenir una arrel de boja o de boig Mostrar indicis de bogeria.

val més boja coneguda o boig conegut que sàvia o savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda.

de boja o de boig loc adv Irreflexivament i barroerament, molt de pressa. Anar de boja. Treballa de boja i esguerra la feina.

Cal entendre, per√≤, que aix√≤ nom√©s √©s una soluci√≥ parcialment adequada, ja que des dels estudis pioners de Foucault sobre la bogeria a l’edat cl√†ssica, sabem que l’assignaci√≥ de l’etiqueta de boja o boig a una persona √©s una tecnologia de poder destinada a invisibilitzar els discursos no establerts i que a m√©s victimitza els malalts mentals. Seria convenient, doncs, una soluci√≥ m√©s integradora que deixo a mans dels postestructuralistes m√©s experts.

DFFNS: bisbe

Sota la veu bisbe, trobem aquesta frase feta:

4 fer un bisbe Dir dues persones alhora una mateixa paraula casualment.

Lamentablement, tot i que tenim una forma bisbessa, no es recull la forma femenina de la frase feta, cosa que suposa una clara invisibilitzaci√≥ del g√®nere femen√≠ en general i de les bisbesses en particular. Caldria, doncs, incloure sota la veu bisbessa la frase feta seg√ľent:

4 fer una bisbessa Dir dues persones alhora una mateixa paraula casualment.

DFFNS: bigoti

A difer√®ncia del que ens passava amb barba, el mot bigoti no planteja cap problema d’adaptaci√≥ a un nou llenguatge integrador, no sexista i no androc√®ntic i antipatriarcal. Noteu qu√® ens diu el GDLC:

bigoti [1803; del cast. bigote, íd., variant de bigot]

m 1 [ sovint en pl ] 1 Pèl que neix sobre el llavi superior.

2 caure de bigotis Caure boca per avall.

3 clavar pels bigotis (alguna cosa a alg√ļ) Dir-la-hi a la cara.

4 fregar pels bigotis Exhibir pomposament alguna cosa davant alg√ļ.

5 llepar-se’n els bigotis Trobar-hi molt de gust.

√Čs una mostra de llenguatge integrador, perqu√® pressuposa de manera no androc√®ntrica que les dones poden tenir bigoti (cosa ben fonamentada a la pr√†ctica). Des d’aquesta perspectiva i amb la petita esmena d’afegir un ‘alguna o alg√ļ’ a 3 i 4, podem felicitar-nos per la feina feta per les redactores i redactors del GDLC.

DFFNS: barba

En el tractament del nom femen√≠ (!?) barba, hi ha un problema previ que no √©s estrictament ling√ľ√≠stic: tenen barba, les dones? La resposta √©s subtil. En primer lloc, com ens diu el diccionari, la barba √©s

1 En l’home adult, p√®l que creix a la regi√≥ de la cara corresponent al maxil¬∑lar inferior.

Això aclareix una mica les coses, però no deixa de ser una definició excloent, ja que no visibilitza la dona barbuda. Podríem afinar més, doncs:

2 En l’home adult i en la dona barbuda, p√®l que creix a la regi√≥ de la cara corresponent al maxil¬∑lar inferior.

En segon lloc, cal tenir present que barba adquireix un significat metonímic més general, que no és exclusiu dels homes ni de la dona barbuda:

2 f Mentó, barbó, extremitat inferior de la cara sota el llavi inferior. Barba sortida, ensorrada. Té un clot a la barba.

Un cop aclarida la doble condici√≥ del nom barba, ens toca solucionar les frases fetes seg√ľents:

3 a les barbes Al davant mateix d’un.

4 barba a barba Cara a cara.

5 fer la barba Tallar-la o afaitar-la.

6 fer-se la barba d’or Fer grans guanys.

7 per barba Per cap, per persona. Toquen tres ampolles de vi per barba.

Si es tract√©s de subaccepcions del sentit general de 2, no hi hauria necessitat d’una versi√≥ integradora i visibilitzadora, per√≤ el diccionari les recull totes sota el sentit inicial. Aix√≤ no √©s un problema per a la forma m√©s transparent fer la barba, que, un cop inclosa la dona barbuda al contorn de la definici√≥ general, ja seria prou v√†lida. No podem dir el mateix dels altres casos, que s√≥n clarament excloents i invisibilitzadors, ja que les dones (excepci√≥ feta de la dona barbuda) no tenen barba (sentit 1). Mantenir, doncs, aquestes frases fetes resulta discriminatori i cal esmenar el vocabulari. Proposo, doncs, substituir el sexista barba per la forma integradora galtes:

3 a les galtes Al davant mateix d’una o d’un.

4 galta a galta Cara a cara.

6 fer-se les galtes d’or Fer grans guanys.

7 per galtes dividit per dos Per cap, per persona. Toquen tres ampolles de vi per galtes dividides per dos.