Canvi de paràmetres

George Lakoff, que va ser lingüista abans que gurú del llenguatge polític, ens va mostrar que els paràmetres en què establim les discussions condicionen el missatge. És una variant de la hipòtesi de Sapir-Whorf, que venia a dir que la nostra llengua condiciona la nostra visió del món. Aquesta reflexió resulta molt pertinent en la situació actual en què els polítics madrilenys comencen a perdre l’oremus. Si ens fixem una mica en les declaracions a la premsa, veurem que la independència de Catalunya es planteja molt sovint en termes de disputa conjugal i, per tant, són habituals les metàfores de ‘ruptura’ o de ‘divorci’. És evident que es tracta d’un plantejament interessat i en gran mesura especiós: si Espanya i Catalunya formen un matrimoni, està clar que no és segons el dret civil català i, per tant, tenim un règim de béns compartits i els diners se’ls queda tots un dels cònjuges (diguem-ne Espanya), que deixa un sobre amb els diners per fer la compra setmanal (diguem-ne ‘fons de liquiditat autonòmic).
Cal dir que Artur Mas ha sabut defugir aquesta trampa conceptual i ha plantejat la qüestió en uns paràmetres diferents: Catalunya ja no és menor d’edat, ha crescut i vol emancipar-se. Res de ruptures ni violències, sinó un procés natural i inevitable. Un plantejament hàbil i intel•ligent!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.