Bona feina de CCOO

fry

Els companys de CCOO han fet un bon servei als electors de la UAB en plantejar preguntes clares als dos candidats al rectorat, ja que ens han permet veure el grau de concreció o vaguetat de les propostes. Hi ha dos punts que em semblen especialment interessants, per la qual cosa convé acarar les respostes, que ordeno cronològicament:

Pregunta: ¿Mantindreu la mateixa actitud cap a les retallades pressupostàries i les intromissions de la Generalitat en les decisions de la UAB que ha mantingut l’actual Equip de Govern o us plantegeu un canvi? Què penseu fer per a la recuperació dels ajuts perduts del PAS i PDI (com l’ajut al transport, menjador, etc.)?

Resposta Arboix:

Evidentment no. No seguirem la política actual cap a les retallades i intromissió de la Generalitat en les decisions de la UAB. La nostra actitud serà proactiva, en defensa de l’autonomia de la nostra universitat.

Resposta MĂ©ndez:

El programa de govern d’aquest equip que pretén governar la Universitat Autònoma els propers anys està elaborat amb independència de qualsevol altra candidatura present o anteriors. Per tant, respondrem la pregunta prescindint absolutament d’altres actituds que res tenen a veure amb la candidatura Méndez i el seu equip.

Les limitacions legals i pressupostàries són innegables. I són inadmissibles i innegociables totes aquelles que nosaltres entenguem que vulneren el dret fonamental a l’autonomia universitària i, amb això, la capacitat de decisió de la nostra comunitat universitària sobre els temes que directament autogestiona.

En efecte, en l’àmbit del dret fonamental a l’autonomia universitària s’aixopluguen, entre d’altres, les qüestions relatives al model de professorat, l’autoorganització dels mitjans, la llibertat de selecció del personal docent i investigador, l’elaboració de pressupostos, o els condicionaments econòmics en l’establiment i modificació de la relació de llocs de treball, tal i com ha reconegut el Tribunal Constitucional en reiterada jurisprudència (per totes, Sentència 106/1990).

Entenem que del 2001 (LOU) fins a la data d’avui, i amb independència de les retallades amb excusa de la crisi econòmica, la conculcació del dret fonamental a l’autonomia universitària s’ha produït gradualment per part dels poders públics. Primer, per una sobreregulació del que hauria d’haver estat la legislació bàsica de l’Estat (LOU), la qual envaeix competències autonòmiques i conculca en molts aspectes el dit dret fonamental. I, segon, perquè amb poc marge de maniobra, la Llei catalana d’Universitats intenta recuperar la capacitat de desenvolupament i de presa de decisions perdudes de la Generalitat a costa de seguir reduint l’autonomia universitària; dret de la part més dèbil –la universitat- que en l’àmbit legal no tenia legitimació legal per presentar recursos contra aquelles lleis. A aquesta erosió gradual de l’autonomia universitària cal sumar, ara sí, les retallades i posteriors condicionaments econòmics imposats a la capacitat financera de les universitats.

El nostre posicionament davant d’aquests fets és nítid i contundent: no seguirem essent gestors d’una limitada i malmesa capacitat d’autogovern universitari. Estem disposats i ens comprometem a fer Política. I això suposa:
a) Negociar bilateralment de manera permanent amb l’Estat i la Generalitat, al marge de la nostra participació en els òrgans interuniversitaris.
b) Mantenir amb fermesa davant dels poders públics tot posicionament o decisió que derivi dels nostres òrgans de govern; la fermesa suposa arribar, quan sigui necessari, a mesures de pressió decidides per la nostra comunitat.
c) Impugnar totes les normes reglamentàries i actes d’aplicació normativa (aquí sí tenim legitimació legal) davant dels tribunals contencioso-administratius primer, i del Tribunal Constitucional en recurs d’emparament, si és el cas, quan conculquin el nostre dret fonamental a l’autonomia universitària.

Retallar o limitar els pressupostos de les universitats no és cap necessitat estructural, sinó una opció ideològica. Conculcar el dret fonamental a l’autonomia universitària per part dels poders públics és una vulneració de l’ordenament jurídic que es correspon també amb una determinada concepció ideològica. En conseqüència, com a garants del servei públic essencial que prestem a la nostra comunitat tenim la responsabilitat d’enfrontar-nos contundentment a totes aquelles ingerències que considerem que interfereixen en els nostres drets.

Totes dues sĂłn ben previsibles: defensar l’autonomia universitĂ ria. De la parquedat de les respostes de l’equip Arboix, certament no Ă©s fĂ cil veure com gestionaran la difĂ­cil relaciĂł de la universitat amb la Generalitat, especialment en temes de finançament. La llista d’accions de l’equip MĂ©ndez sembla mĂ©s ben definida, i em sorprèn que incloguin un

b) Mantenir amb fermesa davant dels poders públics tot posicionament o decisió que derivi dels nostres òrgans de govern; la fermesa suposa arribar, quan sigui necessari, a mesures de pressió decidides per la nostra comunitat.

Si defensen tot el que voti el Claustre… Uf, això serĂ  digne de veure. Ara, el que em deixa astorat Ă©s que digui, per començar, que

El programa de govern d’aquest equip que pretén governar la Universitat Autònoma els propers anys està elaborat amb independència de qualsevol altra candidatura present o anteriors. Per tant, respondrem la pregunta prescindint absolutament d’altres actituds que res tenen a veure amb la candidatura Méndez i el seu equip.

Res a veure? Que no va ser el Dr. Donaire vicerector de Política Acadèmica (2012-2013) i vicerector de Professorat i Programació Acadèmica (2013-2016)? Que no va ser la Dra. Garcia vicerectora d’Estudiants i Cooperació (2015-16)? Que noha estat la Dra. González vicerectora de Qualitat Docència i Ocupabilitat des de 2012 fins a l’actualitat? Renegaran de la feina feta fins ara?

Noteu també el silenci significatiu de les dues candidatures sobre els ajuts al PDI: encara no sabem pressionar com els companys del PAS.

Pregunta: Mantindreu el sistema d’Unitats de Contractació (UCs) i càlcul de plantilles del PDI als departaments o plantegeu un altre model?

Resposta Arboix:

NO! Ens neguem a reconèixer les Unitats de Contractació. Per a nosaltres el referent de la plantilla d’un departament, són les persones i, per tant, és el professorat i no una “unitat monetària que canvia segons els ajustos de la formula”. D’acord amb els indicadors departamentals, decidits amb debat, transparència i consens i amb la participació activa dels agents socials, es fixaran el nombre i tipus de professorat més adient per cobrir les necessitats.

Resposta MĂ©ndez:

El nostre programa diu explícitament que ens comprometem a consensuar un document que estableixi com s’han de dissenyar les plantilles dels departaments de la UAB i a prendre mesures decidides per arribar a un reequilibri imprescindible, no només a nivell del volum de professorat sinó, també, a nivell de la proporció entre plantilla permanent i plantilla no permanent. Entenem que els pilars bàsics d’aquest consens han de girar al voltant dels eixos següents:
(a) Autonomia i coresponsabilitat dels departaments per dissenyar la plantilla que millor s’adapti a la seva política científica.
(b) Adequació de les plantilles a les necessitats de servei a l’estudiant.
(c) Introducció de la recerca com a element bàsic en el moment de fer l’assignació de recursos.

Tornar a models passats en què l’assignació de recursos es faci atenent només al potencial docent que tinguin les places i no tingui en compte el seu cost, impedirà que es pugui arribar a un reequilibri just entre departaments, limitarà el seu marge de maniobra i perpetuarà els privilegis d’uns pocs sobre la resta, atemptant així contra les condicions de treball i de progrés acadèmic amb les que ha de comptar el professorat de tots els departaments la UAB.

En primer lloc, aquĂ­ m’agrada la contundència d’Arboix (un xic sentimental: Ă©s evident que parlem de persones, però se’ls paga amb diners i el nom no fa la cosa) mĂ©s que no la verbositat un xic buida de MĂ©ndez, que no diu ni si ni no (però s’entĂ©n que clarament sĂ­). En segon lloc, no tinc gens clar que els 57 departaments de la UAB, amb els seus interessos i necessitats tan diferents seran capaços de consensuar un sistema i ens podem passar quatre anys parlant-ne sense arribar enlloc. De fet, som en la disjuntiva: sistema de places o sistema d’unitats de contractaciĂł. Els hem tastat tots dos, per tant, podem decidir amb criteri. Ara, no estĂ  bĂ© fugir d’estudi i anar parlant, com fa MĂ©ndez de ‘reequilibri imprescindible, no nomĂ©s a nivell de volum de professorat’. Vol dir retallar plantilla o ampliar-la? O totes dues coses? Quin Ă©s el ‘reequilibri just entre departaments’? Qui mĂ©s alumnes tĂ©? Qui investiga mĂ©s? Han de cedir cĂ tedres alguns departaments perquè d’altres en tinguin? Tot això Ă©s la doctrina Donaire que venim patint des de fa anys. O considereu “l’autonomia dels departaments per dissenyar la seva plantilla”: vol dir que gastar les unitats de contractaciĂł com vulgui? I quina autonomia tenen els departaments si rebran recursos pel nombre d’estudiants (“AdequaciĂł de les plantilles a les necessitats de servei a l’estudiant”) i pels trams de recerca dels professors (“IntroducciĂł de la recerca com a element bĂ sic en el moment de fer l’assignaciĂł de recursos.”)? Ah, sĂ­, deu voler dir “autonomia per gastar les unitats de contractaciĂł”.

Parlem clar, sisplau!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.