Analfabetisme universitari

hortografia-02

Els professors de llengua solem plorar per la baixa competència lingüística dels nostres estudiants i pel poc interès que demostren per millorar-la, però és norma arxivar la queixa a la paperera dels rondinaires empedreïts i els mestretites insuportables. Però en la queixa s’amaga una veritat objectiva que mereix ser analitzada i és que la veritat és que a la universitat arriben alumnes que són veritables analfabets funcionals. Podem discutir si són molts o pocs, si n’hi ha més ara que abans, però no podem negar l’evidència.

El que sovint no es destaca prou és una altra veritat també tossuda: l’escassa competència lingüística dels formadors, especialment en l’àmbit universitari. És evident que no és el mateix esquinçar-se les vestidures per la ignorància o la desídia dels alumnes que fer-ho davant de les mateixes faltes dels nostres col·legues, perquè, encara que els professors universitaris tendim a ser terriblement crítics amb els col·legues no presents en converses de passadís, som enormement reticents a fer-ho públicament i cara a cara. És per això que anem renegant de la ruqueria dels alumnes i callem davant la incompetència dels qui els ensenyen.

Ja fa temps que denuncio la plaga de la mala redacciĂł d’alumnes i d’acadèmics i avui porto un cas especialment sagnant: la guia docent oficial de l’assignatura “OrientaciĂł educativa i la seva didĂ ctica” [sic], del (agafo aire) MĂ ster de FormaciĂł del Professorat de SecundĂ ria Obligatòria i Batxillerat, FormaciĂł Professional i Ensenyament d’Idiomes. No puc reproduir una a una les mĂ©s de cinquanta faltes que contĂ© el document, però el podeu llegir aquĂ­ en la versiĂł original i aquĂ­ amb les correccions i comentaris. Si els docents dels futurs professors de secundĂ ria tenen aquest grau d’incompetència lingĂĽĂ­stica i de descurança, què podem esperar desprĂ©s als instituts?

4 pensaments a “Analfabetisme universitari

  1. Suposo que es pot acceptar que es facin els ulls grossos en els Ă mbits purament cientĂ­fics, encara que no Ă©s excusa, però Ă©s inacceptable que es faci en el mĂ ster de professorat de secundaria. Si els futurs professors no fan un Ăşs correcte de la llengua, cal esperar que els seus alumnes tampoc ho faran. Malauradament, m’he topat amb alguns futurs professors que no nomĂ©s no parlen correctament, sinĂł que defensen el seu desconeixement de la llengua i li resten importĂ ncia.

  2. És ben bĂ© com dius. Una mestra del meu fill no feia ni les esses sonores ni distingia les obertes i les tancades, però a classe feien dictats. La cosa hauria estat un desastre si no fos perquè es podien preparar el dictat, Ă©s a dir que els donaven el text abans perquè se l’estudiessin. Surrealista.

  3. És totalment surrealista l’anècdota del dictat. Jo, personalment, estic en l’Ă mbit de ciències però, açò no significa que no gaudeixi d’una bona narrativa, de la bellesa del llenguatge. En aquests anys, al meu parèixer, s’han sobreestimat les ciències i s’han infravalorat les humanitats. I ara que el mĂłn Ă©s tot tecnologia, el llenguatge es troba greument en perill.

  4. Completament d’acord. I Ă©s una pena, perquè la bellesa d’un text ben escrit no depèn de si parlem de fĂ­sica o d’art: hi ha grans cientĂ­fics que escriuen magnĂ­ficament i que sĂłn un exemple per als nostres futurs quĂ­mics, fĂ­sics, biòlegs o informĂ tics. I com he mostrat al meu blog, les humanitats no estan millor que les ciències en termes de respecte per la redacciĂł clara i precisa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.