Amb bones intencions no n’hi ha prou

Despr√©s de llegir l’article de la nostra Rectora ¬Ņ√Čs hora de repensar la universitat?’ al Peri√≥dico del dia dels Innocents, m’ha quedat una sensaci√≥ de dej√† vu ben estranya i no pas perqu√® em sembli una innocentada. Despr√©s d’uns anys d’assistir a Juntes de Facultat, Claustres, Consells de Govern, Comissions i reunions de directors amb l’equip de govern, no hi ha res a l’article que no hagi sentit abans i tampoc deixo de compartir algunes de les idees que hi traspuen. El que em meravella, com un nou F√®lix lul¬∑li√†, √©s la dist√†ncia que va de les paraules als fets i el grau de responsabilitat que es vol assumir: sembla un cat√†leg de bones intencions i jo ja em vaig llegir fa temps ‘Las buenas intenciones’ de Max Aub. En aquest punt, la modalitat oracional ho diu tot: que potser en dubta, que cal repensar-la?

Cal repensar el sistema universitari catal√†, des del sistema de finan√ßament fins al cat√†leg de t√≠tols i comparteixo amb la rectora que aix√≤ no pot fer-ho la UAB a√Įlladament, per√≤ aix√≤ no √©s excusa per no endre√ßar casa nostra i ajornar mesures necess√†ries carregant els neulers a la Generalitat, que no paga (si no paga, una demanda civil, com diu que far√† la Generalitat amb el govern central i endavant les atxes). Us en dono uns pocs exemples que he viscut de prop.
En primer lloc, la indefinici√≥ sistem√†tica en les figures de PDI. L’aposta de la UAB pel sistema AQU de lector-agregat ha estat un frac√†s si mirem els objectius inicials. Aix√≤ ho sabem des de fa tres anys i tanmateix la pol√≠tica de la UAB ha estat d’anar fent a l’espera que ens caigu√©s la soluci√≥ del cel, amb l’excusa de la necessitat d’un acord global (curiosament, en la pol√≠tica de c√†tedres, la UAB s√≠ que t√© pol√≠tica diferenciada: burocratitzaci√≥ i confusi√≥). Si el sistema d’agregats no funciona, transformem les places en TU i no perdem el temps.
En segon lloc, i concretant encara m√©s la indecisi√≥ anterior, el vicerector de Personal Acad√®mic va proposar de transformar les 12 places d’agregats amb habilitaci√≥ nacional de la UAB en places de TU i quan els interessats van acceptar la proposta, la decisi√≥ es va fer gruar m√©s d’un any i √ļnicament el termini legal va for√ßar la transformaci√≥. Mentrestant, persones acreditades (per√≤ no habilitades) van poder accedir a places de TU als mateixos departaments on els agregats habilitats esperaven que el vicerector reb√©s garanties de la Generalitat que no perdr√≠em diners. Resultat: cap garantia, transformaci√≥ a cuita corrents i merders als departaments afectats.
En tercer lloc, la dedicaci√≥ variable. Despr√©s de dos anys parlant-ne, quan ja ten√≠em el model de dedicaci√≥ docent, l’equip de govern semblava que es decidia a tirar endavant un projecte que, finalment, permetria evitar el ‘caf√® per a tothom’ que impera a la UAB i que fa que els penques cobrin igual que els qui treballen de deb√≤. Es va crear fins i tot una comissi√≥ espec√≠fica, de la qual vaig ser membre, per elaborar-ne el model. Aviat, per√≤, els membres de la comissi√≥ ja vam veure que all√≤ era una feina in√ļtil perqu√® entrava en contradicci√≥ amb la feina que feia el Juanjo Donaire: sobrava gent a la majoria dels departaments i on no en sobrava no ten√≠em diners per contractar. La conclusi√≥ r√†pida era que si f√®iem el model de dedicaci√≥ variable, no se’n podria beneficiar ni el 10% de la plantilla, independentment que compl√≠s els requisits. Evidentment, la comissi√≥ va morir de mort natural, van arribar les retallades emparades en la visi√≥ esbiaixada de l’informe Donaire, vam passar de programar menys a contractar menys i de retruc m√©s dedicaci√≥ docent per a tothom. √Čs a dir, els qui fem classe, investiguem i fem gesti√≥ seguim sent cornuts i paguem el beure.
Finalment, l’efic√†cia. Hem de ser m√©s efica√ßos. Aix√≤, quan s’ha aplicat als departaments, vol dir ajuntar grups i eliminar optativitat, √©s a dir un criteri acad√®mic basat en la rendibilitat econ√≤mica i alhora no s’ha assumit una pol√≠tica clara d’ajuda als departaments i facultats. No s’ent√©n que amb el volum de feina que cau al damunt dels coordinadors de titulaci√≥ (almenys a facultats com Lletres), no tinguin una reducci√≥ docent total. Ara, quan l’efic√†cia s’aplica al rectorat, ha suposat mantenir l’estructura de vicerectorats i oficines (in√ļtils) i duplicar la feina amb delegats de la rectora. Si el personal t√®cnic dels vicerectorats no est√† capacitat per a elaborar els informes que despr√©s han de justificar la pol√≠tica del rectorat (o servir-ne de coartada), potser que ens ho fem mirar i comencem reformant l’estructura del PAS de la casa. ¬ŅPer qu√® no s’ha fet absolutament res per solucionar la vida paral¬∑lela que permet, per posar un exemple pr√†ctic, que el cap d’un departament no s√†piga si el PAS del seu departament est√† de baixa o de vacances? ¬ŅPer qu√® la gesti√≥ de certs assumptes t√© una cadena tan fr√†gil que si una persona clau est√† de baixa, qualsevol pas esdev√© inviable? ¬ŅPer qu√® no tenim un sistema de promoci√≥ que incentivi i premi√Į qui fa la feina, en comptes del caf√® per a tothom a qu√® ens tenen habituats els col¬∑legues sindicalistes?
Ja s√© que tot aix√≤ no es pot solucionar en un mandat, que la universitat √©s un √†mbit immobilista de mena, i que la UAB √©s un espai que tendeix a fomentar el linxament de qualsevol mena d’autoritat, per√≤ cal ser ambici√≥s i valent per a prendre decisions en el nostre √†mbit immediat sense esperar que les universitats i la Generalitat es posin d’acord en els assumptes transcendentals (ja sabem que la Generalitat no pagar√† o ho far√† tard i malament, que en Mas-Colell es pensa que viu a un pa√≠s de veritat i que es discuteixi el que es discuteixi, la UB anir√† a la seva sense encomanar-se ni a D√©u ni al diable). Abans de refundar la universitat p√ļblica, mirem d’endre√ßar casa nostra, que ens hi juguem el futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.