L’ambigĂĽitat

Normes IEC

Ara que molta gent s’ha esquinçat les vestidures per la decisiĂł de l’IEC de condemnar-nos a viure en l’ambigĂĽitat mĂ©s absoluta, sense saber si ens va atacar un os o un os, si els turistes venen o no venen, mentre el peixater es queixa que abans venia mĂ©s, m’ha vingut a la ment la frase clĂ ssica de Gabriel Ferrater “Una jove veu l’amenaça” i les dificultats que tenim els lingĂĽistes per trobar frases homòfones per fer experiments sobre l’entonaciĂł i la segmentaciĂł en grups fònics. Com Ă©s possible que tanta suposada ambigĂĽitat no ens ajudi a trobar frases ambigĂĽes?

De fet, d’ambigĂĽitat, no n’hi ha pas tanta, perquè el context n’elimina lectures. És cert, com apunta David Arnau que les frases segĂĽents sĂłn ambigĂĽes:

“Va, dona!”
“Ara en venen mĂ©s.”
“Es va trobar un os a la muntanya.”
“SĂłn els nets.”
“He perdut la bota.”

No obstant això, llevat de la segona (el mateix problema amb Abans en venien més!), em sembla molt difícil creure que no hi ha una clara lectura natural, ni que sigui per sentit comú. Aquest grapat de casos suposen un daltabaix tan terrible com es vol fer creure? Si ho mirem amb perspectiva, potser sí que seria assenyat valorar si un o dos casos mereixen el diacrític, però sense entrar en les reaccions apocalíptiques o ofeses que han sovintejat per la xarxa.

Si voleu ambigĂĽitats de debò, aquĂ­ en teniu un grapat: on Ă©s la grĂ cia de l’acudit si no Ă©s que hi ha una lectura natural i una d’estrambòtica?

ambiguitat_angles

ambigĂĽitat castellĂ 

ambigĂĽitat castellĂ 2

ambigĂĽitat castellĂ 3

No n’he sabut trobar gaires en catalĂ  (deu ser pels diacrĂ­tics) i la que us penjo no Ă©s gaire graciosa (som gent seriosa, els catalans).

Cita32

L’ortografia i la mania catalana de rondinar per qualsevol cosa

Ja la tenim aquĂ­: una nova suposada polèmica a compte de la reforma ortogrĂ fica de l’IEC. En un parell de dies, tot de gent desvagada s’ha llançat a penjar a les xarxes el primer que els sortia de la barretina, especialment sobre la drĂ stica reducciĂł dels accents diacrĂ­tics. Ahir vaig anar al programa 8 al dia per explicar que no n’hi ha per tant i que la gent acostuma a fer un gra massa de qualsevol fotesa. TambĂ© n’han parlat en termes semblants (i molt millor) gent molt assenyada i mĂ©s sĂ via que jo, com en MĂ rius Serra o la Neus NoguĂ©.

En general, la gent del ram de la lingĂĽĂ­stica veiem que darrere de la reforma ortogrĂ fica hi ha la voluntat d’organitzar i fer mĂ©s coherent la codificaciĂł, especialment quan el 2013 celebrĂ vem el centenari de les Normes ortogrĂ fiques. En canvi, m’ha sobtat l’article de l’Empar Moliner “La massa (dia)crĂ­tica“, que fa anar una tesi massa recurrent: tot Ă©s fer-ho fĂ cil i com el castellĂ . És a dir, que l’IEC abaixa el nivell i aplana el camĂ­ a la catanyolitzaciĂł. Si llegiu els comentaris dels lectors, la cosa fa pinta de conspiraciĂł sideral.

Si la gent no fos tan propensa a indignar-se i a escriure sense pensar, s’hauria molestat a llegir, per exemple, les Normes ortogrĂ fiques del 1913 i hauria trobat això:

normes-diacritis

Oh, sorpresa, encara es podia haver eliminat mĂ©s ambigĂĽitats. La pobra Empar no hauria d’escriure “la dona dona” ni “la dona dĂłna”, sinĂł “la dĂłna dĂłna”. Quannts problemes que s’hauria estalviat en escriure els articles en què parla de l’os de l’Ăłs i no pas de l’Ăłs de l’os i dels peixaters que vĂ©nen i venen al mercat (o potser que venen i vĂ©nen al mercat?). Sembla que desprĂ©s d’aquesta reforma els catalans estem condemnats a no entendre’ns quan escrivim, com si els problemes de comprensiĂł lectora i les ambigĂĽitats tinguessin res a veure amb l’ortografia i no pas amb la sintaxi i la mala planificaciĂł dels textos. En fi, una tempesta d’estiu, perquè al capdavall, sempre hem tingut peixaters que venien i venien al mercat i quan la meva dona em pregunta si vull vi i dic ‘prou’, ella me’n posa.

Ara, si penseu que això del català és massa fàcil i cal complicar-lo una mica més, no patiu, sempre podem inspirar-nos en els autors antics, que no patien per la catanyolització:

2016-10-01 10.49.00

bofarull

converse

En qualsevol cas, a mi em preocupen poc els diacrĂ­tics i mĂ©s que alguns dels nostres estudiants no sĂ piguen posar-hi els que no sĂłn diacrĂ­tics. El meu problema no Ă©s que no accentuĂŻn “he mòlt”, sinĂł mĂ©s aviat que escriguin “he molgut” o “inòqĂĽ”. Sospito molt (l’adverbi!) que el problema no tĂ© gaire a veure amb l’ortogrfia, sinĂł amb alguna cosa mĂ©s profunda, però menys cridanera.