Assetjament acadèmic

imagesW2QC2LAB
Malgrat el que repeteixen certs sectors universitaris des que tinc Ăşs de raĂł, la universitat pĂşblica no ha esdevingut un apèndix dels poders capitalistes a l’ombra. Tot i les beques del Santander, encara no tenim una cĂ tedra de “botinologia”, ni un auditori amb el nom de cap plutòcrata. El que pot fer confondre molta gent amb la suposada privatitzaciĂł de la universitat Ă©s la creixent cretinitzaciĂł de la gestiĂł, que ha dimitit completament de qualsevol voluntat polĂ­tica alhora que clama cĂ­nicament per l’autonomia universitĂ ria. No hi ha res que defineixi millor la gestiĂł universitĂ ria actual que la prĂ ctica comptable: recompte de crèdits, hores, alumnes, taxes d’eficiència, taxes de rendiment. No serĂ© jo qui negui la utilitat de les eines comptables, però si confonem les eines amb els objectius, ens trobem amb la UAB del segle XXI, l’abanderada de l’eficiència.

Com a representant d’una de les àrees de coneixement més ineficients del planeta, la Filologia Catalana, em sento directament implicat en aquesta gesta de recerca del Sant Greal de l’Eficiència. A més, com a última baula de la cadena de comandament, rebo els discursos amenaçadors i apocalíptics que van baixant des del nostre Perceval (aka mega-super-vicerector de Professorat i Programació Acadèmica), fins als caps de departament. Tot plegat, acaba en consells de departament en què un té ganes de replicar, com en aquell acudit: si s’ha d’anar a l’infern, s’hi va, però ja n’hi ha prou d’acollonir-nos.

Ja em sé la història, perquè no fa tants anys que vaig haver de ser corretja de transmissió d’aquest discurs. La diferència fonamental és que llavors es perseguien uns objectius que anaven més enllà de “quadrar els números” i ja fa anys que hem oblidat cap objectiu i som servidors del nostre propi sistema de comptabilitat. Com que, a més, el sistema té un màrqueting propi que farceix diàriament la pàgina web de la UAB (els rànquings!), a ningú se li acut pensar que tot plegat és una farsa infernal.

Només un exemple que em sembla paradigmàtic. Aneu a la pestanya dels MOOCs, la nova gran fantasmada en què la UAB s’ha embarcat, “per coherència amb el seu pla director, on s’estableix la clara voluntat de transferència de coneixements científics, tecnològics, culturals i formatius mitjançant una docència de qualitat i amb una clara vocació internacional”. La clara vocació internacional es veu de seguida, quan dels 16 cursos, 14 són en castellà i 2 en anglès. La gran qualitat dels cursos és també evident (i la mala traducció des del castellà, també):

EgiptologĂ­a: aquest curs introdueix als estudiants de grau de parla hispana en els aspectes mĂ©s rellevants de la llengua, la història i la cultura de l’Egipte dels faraons.

The Olympic Games and the Media: aquest curs analitza com la televisió i altres mitjans de comunicació contribueixen a finançar, formar i disseminar el major espectacle esportiu en el món.

Representaciones Culturales de las Sexualidades: en aquest curs aprendrem a interpretar com s’inscriuen i materialitzen els discursos sobre el gènero [sic] i la sexualitat en diversos productes i mitjans culturals.

Primeros Auxilios PsicolĂłgicos (PAP): el curs desenvolupa les competències necessĂ ries per aplicar els primers auxilis psicològics a persones afectades per situacions estressants i/o traumĂ tiques: acidents [sic] de trĂ nsit, agressions, morts sobtades, però tambĂ© per catĂ strofes naturals i qualsevol altre tipus d’emergències.

Cursets més propis d’un casal de barri que no d’una universitat. És aquest el nostre rol social? És eficient dedicar personal i recursos a fer això?

En canvi, la mateixa universitat que promociona aquesta subformació a bombo i platerets, considera que mantenir l’únic màster presencial de llengua i literatura catalanes del país, el Màster Oficial Interuniversitari Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes, amb els millors especialistes del món, és poc eficient perquè té 10 o 12 estudiants. La llengua i la literatura del nostre país, aquest on la UAB diu que hi està fortament arrelada, no mereixen cap mena de protecció ni de promoció, sinó pressions, amenaces i restriccions.

I el mĂ©s greu Ă©s que la tĂ ctica no Ă©s ni tan sols clara i honesta: no hi creiem, ho diem clarament i, per tant, el tanquem. No, la tĂ ctica Ă©s “no hi creiem, però no ho diem pĂşblicament, i et fem assetjament acadèmic perquè tu mateix et vegis obligat a suĂŻcidar-te: no programis optatives, no programis especialitats i finalment quan ja ningĂş s’hi apunti, no programis el mĂ ster”. És el cinisme disfressat d’eficiència.

MĂ©s perles de nova collita

images349MOSZIVull compartir amb tothom les meravelloses innovacions lingĂĽĂ­stiques dels meus alumnes de traducciĂł. AquĂ­ en teniu una selecciĂł:

Trucaré els teus pares per dir-l’his
La setmana passada li van fer un anàlisis de sang i té una enfermetat molt contagiosa.
Quan et donguin aquell treball
Tinc algo pensat que em sembla que solventarĂ  tots els nostres problemes
la bagenada generalitzada
la bejeneria generalitzada
Si montes malament aquestes peces, s’embossarà tot l’engranatge del motor
Va caure a terra a causa de l’embestidura de la bicicleta
Aquestes declaracions reflecten un despreci absolut per a la democrĂ cia.
Anem a menjar a algun restaurant estranger i provem els sugeriments del xèf.
Deixa’t de begenades, noi…
Fa una vida gris i sense el·licients
la relaciĂł entre els medis de comunicaciĂł i la tonteria generalitzada
diga’ls-hi que demà per la nit

Ara, les dues millors perles sĂłn les segĂĽents. Us dono l’original per corregir i la correcciĂł, que aconsegueix empitjorar-lo!

Original: No sé què tal li deu quedar el vestit un cop posat, doncs jo l’he acompanyada quan se l’ha anat a provar.
Correcció: No sé què tal li deu quedar el bestit un cop posat, doncs jo l’he acompanyada quan se l’ha anat a provar.

Original: Pel què m’han dit, en aquell poble ja tots donen per suposat que el nou alcalde no acabarà la legislatura i que, a tot estirar, n’arribarà a fer mitja i prou.
Correcció: Pel què m’han dit, en aquell poble ja tots dónen per suposat que el nou alcalde no acabarà la llegislatura i que, a tot estirar, n’arribarà a fer mitja i prou.

Un joc lingĂĽĂ­stic

Els meus estudiants de traducciĂł m’han servit d’inspiraciĂł per a fer un joc lingĂĽĂ­stic. Totes les solucions que hi trobareu estan documentades a la prova de gramĂ tica que vam fer al gener. A veure si sou mĂ©s intel·ligents que un alumne de primer de traducciĂł!

1 Identifiqueu la soluciĂł correcta:
Necessita algĂş que el [guiar] ____
1. guĂŻi
2. guĂŻ
3. guii
4. guiĂŻ

Si m’ho haguessis dit abans, que t’agradava tant el suc de taronja, te’n [esprémer] ____ unes quantes.
1. hagués esprés
2. hagués exprimit
3. hauria esprès
4. hauria espremut
6. hagués espremut

2 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. dejĂş, dejĂş, dejĂşs, dejĂşs
2. dejĂş, dejĂşa, dejĂşs, dejĂşes
3. dejĂş, dejuna, dejuns, dejunes

3 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. nor, nora, nors, nores
2. gèndre, nora, gèndres, nores
3. jove, nora, joves, nores
4. gendre, nora, gendres, nores

4 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. orfe, òrfana, orfans, òrfanes
2. orfe, Ăłrfana, orfes, Ăłrfanes
3. orfe, orfena, orfes, orfenes
4. orfe, òrfena, orfes, òrfenes

5 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. pardal, perdiu, pardals, perdius
2. perdigĂł, perdiu, perdigons, perdius
3. perdiu, perdiu, perdius, perdius
4. perdigot, perdiu, perdigots, perdius

6 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. poliglote, poliglota, poliglotes, poliglotes
2. polĂ­glot, polĂ­glota, polĂ­glots, polĂ­glotes
3. poliglot, poliglota, poliglots, poliglotes

7 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. obliquo, obliqua, obliquos, obliques
2. obliqu, obliqua, obliqus, obliques
3. obliquu, obliqua, obliquus, obliques
4. oblicu, obliqua, oblicus, obliques
5. oblic, obliqua, oblics, obliqĂĽes

8 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. reu, reua, reus, reues
2. reu, rea, reus, rees
3. reu, reva, reus, reves
4. reu, reu, reus, reus

9 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. trĂ nsfuc, trĂ nsfuga, trĂ nsfucs, trĂ nsfugues
2. trĂ nsfug, trĂ nsfuga, trĂ nsfugs, trĂ nsfugues
3. trĂ nsfuga, trĂ nsfuga, trĂ nsfugues, trĂ nsfugues
4. transfug, trĂ nsfuga, transfugs, trĂ nsfugues
5. trĂ nsfug, trĂ nsfuga, trĂ nsfugus, trĂ nsfugues
6. trĂ nsfuge, trĂ nsfuga, trĂ nsfugues, trĂ nsfugues
7. trĂ nsfugue, trĂ nsfuga, trĂ nsfugues, trĂ nsfugues