Els nous telepredicadors

Profeta_Noe2 scale
Ja fa temps que tenim les televisions ocupades per economistes i, especialment, per un subgrup d’aparen√ßa estrafol√†ria i amb tirada a predir cat√†strofes i a acollonir el personal. Ahir, per exemple, a la tert√ļlia de 8 al dia, l’ubic Gonzalo Bernardos es va dedicar a aixafar-li la guitarra a un representant del gremi de transportistes que venia a parlar d’una vict√≤ria als tribunals. El pobre home va arribar content i se’n devia anar amb una depressi√≥ de cavall.

Jo miro de no escoltar-me’ls gaire per un motiu de consci√®ncia: s√≥n els nous (tele)predicadors. Noteu que si abans eren els cures que ens acollonien des de la trona amb les penes de l’infern ara tenim aquesta gent que es dedica a recordar-nos les mis√®ries que ens esperen en aquesta vall de ll√†grimes. I el m√©s greu de tot plegat √©s hem sortit perdent perqu√® no ens donen cap esperan√ßa ni per a aquest m√≥n ni per al seg√ľent…

Com deia l’acudit d’aquell basc: “Miri moss√®n, si s’ha d’anar l’infern, hi anirem, per√≤ no ens acolloneixi”.

Dijous gras, vaga contra les vaques magres

Dijous gras tenim convocada vaga universit√†ria, que en el cas de l’aut√≤noma s’amplia un dia m√©s: amb el nostre campus costa m√©s arreplegar contenidors i muntar barricades i necessitem un dia extra. No cal afegir-hi res que no hagu√©s dit far√† un any a un post similar, si de cas la refer√®ncia als horaris ‘antipersona’. No crec pas que es pugui solucionar aquest tema d’horaris. Si una facultat com la FTI (futura FTIEAO?), que t√© dues titulacions ja t√© uns horaris criminals, com ens ho fem a Lletres, amb un munt de titulacions i uns problemes d’espai end√®mics? Es fa dif√≠cil, especialment si a m√©s cal cercar horaris compactes (totes les classes d’una tirada si pot ser), que no calgui pujar divendres i alhora que hi hagi una franja hor√†ria lliure.
En qualsevol cas, la vaga de dos dies (de fet tres: si es fa vaga dimecres i dijous, divendres toca anar de Carnaval) no servirà per fer una proposta concreta de reforma dels horaris.

El PP valencià i el rosalbacavà

Heus aqu√≠ les dues definicions del nov√≠ssim Diccionari Normatiu Valenci√† que han fet emprenyar els ‘defensors del valenci√†’ del PP:

català -ana [katalá]
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya.
2. m. LING. Llengua rom√†nica parlada a Catalunya, aix√≠ com a les Illes Balears, el departament franc√©s dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Arag√≥, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valenci√†.
3. m. LING. Varietat d’esta llengua parlada a Catalunya. Catal√† occidental, catal√† oriental.

valencià -ana [valensiá]
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
2. m. LING. Llengua rom√†nica parlada a la Comunitat Valenciana, aix√≠ com a Catalunya, les Illes Balears, el departament franc√©s dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Arag√≥ i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de catal√†.
3. m. LING. Varietat d’esta llengua parlada a la Comunitat Valenciana. Valenci√† septentrional, valenci√† central, valenci√† meridional.

√Čs una ll√†stima que s’hagin hagut d’empassar aix√≤ de ‘Comunitat Valenciana’ en comptes del vetat Pa√≠s Valenci√†, per√≤ paga la pena.