L’ensenyament de la gram√†tica

Ja he escrit altres vegades sobre els d√®ficits gramaticals dels nostres estudiants i sobre l’ombra de sospita que aix√≤ fa planar sobre l’ensenyament de la llengua i la gram√†tica a la secund√†ria i al batxillerat. Avui he tingut la sort de poder assistir al segon dia de les Jornades GrOC (Gram√†tica Orientada a les Compet√®ncies) a l’Auditori de la Facultat de Lletres de la UAB. Especialment, he gaudit d’una xerrada excel¬∑lent, en tots els sentits, d’Ignacio Bosque sobre l’ensenyament de la gram√†tica (¬ŅQu√© debemos cambiar en la ense√Īanza de la gram√†tica?).

De manera intel¬∑ligent, divertida i modesta ens ha ensenyat la seva mirada sobre el tema i els seus suggeriments de millora. En primer lloc, Ignacio creu que la divisi√≥ tradicional entre coneixement d’usuari (aprendre a usar la llengua instrumentalment) i el coneixement d’expert (entendre el funcionament de l’instrument) no s’han de separar tan r√≠gidament com ara, especialment al batxillerat. Fer-ho, especialment si abusem dels comentaris de text com a mitj√† d’aproximaci√≥ a la llengua, ens porta a una ‚Äėliteratitzaci√≥‚Äô del fenomen ling√ľ√≠stic i, de retruc, a un allunyament dels m√®todes d’aprenentatge cient√≠fics: la curiositat, l’experimentaci√≥ i l’argumentaci√≥ de base emp√≠rica.

I √©s que aquest √©s el factor clau que ha destacat Bosque: no hem de defugir en l’√†mbit ling√ľ√≠stic les preguntes i els m√®todes que s√≥n habituals en l’ensenyament de la f√≠sica o la qu√≠mica. Hem d’insistir perqu√® els estudiants ens preguntin per qu√® ‚Äėels turistes‚Äô es comporta de manera tan peculiar en la construcci√≥ Un cop arribats els turistes, en contrast amb el que passa a Un cop rondinats els turistes… Aquesta √©s una pregunta cient√≠fica que no es pot reduir a dir ‚Äėarribar √©s inacusatiu i rondinar √©s inergatiu‚Äô i prou. Perqu√® si ho fem, caiem en l’altre gran vici (Bosque ha estat m√©s subtil i ha parlat de ‚Äėcondicionant negatiu‚Äô) del nostre ensenyament gramatical: l’obsessi√≥ terminol√≤gica.

Efectivament, hi ha una gran part del nostre ensenyament que posa m√©s √®mfasi a classificar els fen√≤mens i a assignar-los noms (taxonomia, vaja) que no a entendre’ls. Per exemple, els nens de prim√†ria ja han comen√ßat a aprendre de mem√≤ria coses que sentiran repetides fins a la universitat. El meu nen, que fa cinqu√®, ja fa dos anys que s’ha apr√®s les classes d’oracions i els tipus de determinants: primer a castell√† i un any m√©s tard a catal√†, amb difer√®ncies terminol√≤giques, esclar. No cal dir que amb aquesta m√≠nima experi√®ncia, el meu nen, aplicat i curi√≥s com √©s, m’hagi dit que vol dedicar-se a les matem√†tiques, perqu√® estudien problemes.

El resultat √ļltim d’aquests vicis √©s un ensenyament eminentment taxon√≤mic i memor√≠stic, mancat de reflexi√≥ i d’argumentaci√≥, que els estudiants acaben percebent com una mat√®ria eixuta, artificial i avorrida (sumeu-hi els vicis de l’ensenyament del catal√† amb les ‚Äėregles‚Äô ortogr√†fiques i les combinacions dels pronoms febles i ja tindreu una combinaci√≥ repulsiva). I els pobres que han sobreviscut a aquest calvari i encara tenen ganes d’estudiar llengua arriben a les nostres mans indefensos, sense eines per afrontar un ensenyament basat en problemes i en el m√®tode cient√≠fic.

Aix√≠, doncs, a primer curs em trobo amb la paradoxa que, d’una banda, ja han oblidat el que van haver de memoritzar i s√≥n incapa√ßos de fer l’imperatiu d’un verb irregular o encertar quatre formes verbals (i deixo de banda que en molts casos no hi ha tampoc una compet√®ncia ling√ľ√≠stica com a usuari) i, de l’altra, no han desenvolupat la capacitat anal√≠tica que els permeti entendre quina √©s la millor manera d’explicar la variaci√≥ entre dos mots emparentats. I la pregunta √©s: podem pal¬∑liar aix√≤ en un curs o en un semestre? Cal dedicar-hi tant de temps a desintoxicar-los i a rehabilitar-los? No convindria acceptar que alguna cosa no funciona a l’ensenyament gramatical i que caldria repensar com ensenyem la llengua, si m√©s no al batxillerat? Confiem que jornades com aquestes ens ajudin a crear les bases per a una renovaci√≥ en profunditat del sistema.

La Marca Espa√Īa

Si quan √©rem nens ens tocava estudiar la Marca Hisp√†nica i la Reconquesta, ara cal que fem un estudi aprofundit de la ‘marca Espa√Īa’. Us recomano que visiteu el seu web on llueixen els 11 premis Nobel i, sobretot, la llengua espanyola i/o castellana, que est√† a punt de derrotar l’angl√®s i el xin√®s. Si visteu l’apartat Lengua y educaci√≥n, podreu aprendre les meravelles del castell√† i, si teniu paci√®ncia, podreu saber que

A la riqueza del castellano, se unen en Espa√Īa otras tres lenguas de expresi√≥n ‚Äďcatal√°n, vasco y gallego‚Äď, a los que se a√Īade el valenciano.

A veure, en qu√® quedem? S√≥n tres i el ‘valenciano’, √©s a dir quatre? O tres i un OLNI (Objecte Ling√ľ√≠stic No Identificat)? Qu√® vol dir aix√≤ de ‘lenguas de expresi√≥n’? Els vernacles de tota la vida, suposo, perqu√® ja ens han dit que el castell√† √©s una llengua de comunicaci√≥ internacional.

Vaja, que n’han tret el toro, per√≤ la ‘marca Espa√Īa’ fa la mateixa pudor de sempre.

Innovadors ling√ľ√≠stics

Ja fa temps que els xinesos, comerciants i capitalistes de mena, van descobrir que els catalans hem heretat el vici hisp√†nic dels bars. No els devia costar gaire, at√®s que a Barcelona, de bars, te’n trobes dos o tres de mitjana a cada illa de cases i sovint un a tocar de l’altre. Aviat es van llan√ßar a pagar traspassos i ara ja tenen gaireb√© tot el mercat de l’eixample dret. En general no fan cap canvi destacable, llevat que els qui et serveixen s√≥n xinesos i no saben gair√© m√©s que el vocabulari espec√≠fic (que en el cas dels caf√®s, ja √©s prou complex). Per√≤, ja comencen a innovar (en castell√†, per descomptat). Ahir vaig passar per davant d’un bar que tenia una pissarra al carrer amb les ofertes, entre les quals hi havia la cervesa “Estrella de Garicia”. No em va caldre mirar a dintre per saber d’on era el propietari. Ara, la m√©s divertida que he trobat de moment √©s la de la foto que us penjo:


San Francis con (sin)! √Čs senzillament genial i a l’al√ßada del nostre gran innovador ling√ľ√≠stic: l’exalcade Clos!