Si Javier Marías té un divertit article “Decir feamente nada” per criticar el politiquès, ahir em vaig trobar amb una la variant bella. És la descripció que fa l’Ara d’un programa estrella (?) de la televisió pública:
Summa positiva
La primera vegada: les primeres vegades sempre són importants, i sempre hi ha una primera vegada per a tot. Hi ha primeres vegades obligatòries i d’altres, voluntàries.
Es pot ser més obvi? És pot ser més bleda? Per què ens han de tractar com si fóssim criatures?