Empaquetar la informació

La tesi d’Enric Vallduv√≠ (The Informational Component) ens va mostrar la import√†ncia de la manera com transmetem el contingut sem√†ntic i que el catal√† recorre a estructures sint√†ctiques espec√≠fiques, com ara la dislocaci√≥, per marcar la naturalesa informativa dels constituents. Aix√≤ ve a tomb perqu√® l’altre dia vaig trobar aquest anunci d’un banc:

bankinter

Quan el vaig llegir, vaig notar que hi havia alguna cosa que no em quadrava. No era un problema l√®xic ni gramatical, sin√≥ informatiu: les croquetes no s√≥n on haurien de ser i aix√≤ fa que l’oraci√≥ sigui informativament estranya en el context. El que es vol destacar √©s el jo, que √©s l’element focal (‘no necessites les paelles, perqu√® ja et cuino jo’), per√≤ no pas les croquetes (‘no necessites les paelles, perqu√® ja et faig les croquetes’ quedaria ben estrany). Per tant, la soluci√≥ m√©s natural hauria estat:

Per a què vols paelles, si sempre te les faig jo, les croquetes!

De victòria en victòria fins a la derrota final

220px-Pyrrhus

Com no podia ser altrament, ja tenim la valoraci√≥ (positiva) de la CAF sobre l’ocupaci√≥ i desocupaci√≥ del nostre Rectorat:

La Coordinadora d’Assemblees de Facultat va decidir, ahir, un mes més tard des de que vàrem entrar, desocupar el Rectorat de la UAB. Hem marxat perquè l’ocupació ha sigut un triomf per nosaltres i ja no donarà més fruits i per tant, cal canviar la mesura de pressió. L’objectiu principal no l’hem aconseguit perquè l’equip de govern no ha executat les mocions aprovades al Claustre però hem demostrat, un cop més, l’obsolescència del nostre sistema, la incapacitat i la manca de voluntat d’entesa d’un equip de govern que mira cap a una altra banda davant els problemes que pateix la nostra universitat.

En resum, no s’ha aconseguit l’objectiu principal, per√≤ √©s un triomf, com diria qualsevol Mourinho davant de qualsevol frac√†s. Potser considerem que √©s una vict√≤ria p√≠rrica, √©s a dir una que et deixa al caire de l’abisme, com li va passar al rei Pirrus de l’√ąpir amb els bel¬∑licosos romans (encara que el nostre rector ha seguit la t√†ctica de Quintus Fabius Maximus Verrucosus Cunctator amb Ann√≠bal). No descarto que amb la perspic√†cia que els caracteritza, els nostres assemblearis facin un pas endavant.

Desocupem, que hi ha pont

La desocupaci√≥ del rectorat √©s una magn√≠fica not√≠cia (podeu llegir la nota de l’equip de govern), encara que no suposi cap sorpresa per als qui coneixem el perfil dels ocupants: un pont de tres dies i els ex√†mens a tocar s√≥n una temptaci√≥ irresistible per a qualsevol lluitador universitari. S√≥n quatre gats i no tenen cap ganes de sacrificar-se pels companys que diuen voler salvar: s√≥n revolucionaris, per√≤ no ximples. Ara satisfets cap a casa, a descansar com es mereixen els herois de la gran causa i a estudiar per als ex√†mens. Darrere deixen la brut√≠cia i les destrosses que ens tocar√† pagar entre tots, per√≤ encara tenen la barra de dir que ho fan per responsabilitat. Nom√©s cal llegir qu√® expliquen:

Segons ha explicat la portaveu de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) de la UAB Laura Gen√© a Europa Press han pres aquesta decisi√≥ com “acte de responsabilitat” per no perjudicar els estudiants i els treballadors.

I això ho pensen ara? Qui creien que perjudicaven bloquejant el rectorat? Mas-Colell, Wert, el Banc Mundial?

En fi, s√≥n com s√≥n i Aix√≤ √©s aix√≠ des que la universitat √©s universitat i no sembla que hagi de canviar, encara que s’aprovi una franja no lectiva prorevolucion√†ria.

Fora els grups d’ocupaci√≥ del Rectorat de l’Aut√≤noma

Concentracio_05mWEB

Aquesta √©s la crida dels treballadors del Rectorat de la UAB. Doneu suport a la seva lluita contra les coaccions, les amenaces i la viol√®ncia que fa massa dies que pateixen. Ho podeu fer a l’adre√ßa seg√ľent:

http://www.ipetitions.com/petition/uab/

Tots, PDI i PAS, com a treballadors de la UAB, malgrat les nostres diferències i maneres de pensar, compartim la UAB com un espai de llibertat i democràcia, on no tenen cabuda les maneres de la CAF.

Diari de Madrit, 11 de maig

L’√ļltim dia a Madrit em va permetre visitar novament la Complutense per√≤ sense alumnes. Vaig arribar un xic tard, just a l’hora de la pausa per al caf√® i em vaig quedar ben parat, perqu√® esperava els xurros i “porras” i em vaig trobar pernil, truita de patates, vi i cervesa. No cal dir que no vaig fer escarafalls i vaig fer ben fet perqu√® la darrera sessi√≥ del Col¬∑loqui va ser dura. El tercer dia del congr√©s √©s el pitjor perqu√® la gent ja est√† cansada i porta son acumulada (la nit madrilenya) i els ponents han de ser molt bons per mantenir l’atenci√≥ del p√ļblic. Nom√©s se’n va sortir el Jonathan McDonald. Com sempre, en aquestes situacions d’avorriment, faig una acci√≥ de gr√†cies als inventors del wifi i l’eduroam! L’alternativa era passar el rosari, com suggeria el cartell penjat al costat de la capella:

20130511_114611

Despr√©s de la sessi√≥, un petit grup vam anar a retre homenatge a una instituci√≥ madrilenya: Jos√© Luis. Com ens va explicar l’Olga, la nostra guia local, √©s el lloc que esmenta Serrat a la seva can√ß√≥ “Muchacha t√≠pica”:

Es esa muchacha típica
cuya familia es la típica
familia “bien” del pa√≠s.
Anda esa muchacha típica
los domingos en la hípica
y a las dos en “JOS√Č LUIS”.

Efectivament, a les dues a Jos√© Luis la terrassa estava plena de gent pija (camises de ratlles i jerseis a les espatlles, rosses tenyides i ben bronzejades, etc.) menjant “pinchos”. No cal dir que vaig aplicar-me al “A Roma, fes com els romans” i vaig gaudir d’uns pintxos fenomenals, especialment el de truita de patates, servits per uns cambrers amb jaqueta blanca.

Despr√©s de dinar magn√≠ficament, cap a l’hotel a recollir la maleta i cap a Barajas. Cam√≠ del metro vaig passar un cop m√©s pels Teatres del Canal, on el nostre dramaturg m√©s internacional, iconoclasta i no nacionalista, Albert Boadella presenta una de les seves cr√≠tiques irreverents al poder sense cap ajuda ni subvenci√≥ p√ļblica per poder preservar la independ√®ncia: El pimiento Verdi.

20130511_105636

Suposo que √©s el preu que s’ha de pagar per poder anar cada diumenge a Jos√© Luis…

Diari de Madrit, 10 de maig

Avui he visitat la Complutense. L’entorn √©s preci√≥s, amb molts arbres i racons tranquils ideals per refugiar-se sota un pi amb un bon llibre.
Els camins ja no són tan amables i pots perdre-hi el menisc o revinclar-te el turmell amb facilitat. I a més, amaguen alguna sorpresa, com la de la foto.

20130510_153520

Sembla un pollastre d’aquells que agradaven tant al “enano del Pardo” (“el anterior Jefe del Estado” per als tertulians d’Intereconom√≠a).

El congr√©s es fa a la Facultad de Filolog√≠a, l’edifici m√©s antic del campus, que lamentablement no pot amagar la vellesa. √Čs ple de racons t√®trics i passadissos laber√≠ntics i m’ha sorpr√®s que encara tenen serveis diferenciats per a alumnes i professors (com quan jo estudiava a la UB!). La foto ho certifica.

20130510_094542

Tot plegat un canvi radical respecte a la seu d’ahir.

A la tarda m’he acostat al centre, a la Gran V√≠a, que bullia de gent amunt i avall, per√≤ no he voltat gaire, perqu√® anar de congr√©s cansa, cosa l√≤gica si considerem que √©s feina i fem cas de Cesare Pavese, poeta i narrador social feli√ßment oblidat.

Demà, dissabte, més congrés i espero que una mica més de turisme.

Diari de Madrit, 9 de maig

Avui hem comen√ßat la primera jornada del Col¬∑loqui de Gram√†tica Generativa, que organitza la Universidad Complutense. Com que avui hi havia vaga, la sessi√≥ s’ha celebrat a la Biblioteca Hist√≥rica de la universitat, al centre de Madrid. La veritat √©s que el lloc √©s fant√†stic i a m√©s acull una magn√≠fica exposici√≥ de libros antiguos, inclosa la B√≠blia pol√≠glota complutense i alguns exemplars editats per Aldus Manutius, amb l’ancora i el dof√≠ corresponents.

Us estalvio els detalls de les comunicacions i us explico les meves impressions m√©s antropol√≤giques. La primera t√© a veure amb l’esmorzar. A l’hotel he apreciat el que molts deuen pensar que √©s l’Espanya plural: xurros i ‘porras’ i tom√†quet per sucar pa, en versi√≥ postmoderna (ratllat) i en versi√≥ cl√†ssica (sencer). Aix√≤ a l’hotel, esclar, al bar on hem fet les pauses, xurros i porres al mat√≠ i croissants a la tarda. En qualsevol cas, podem concloure que concessions al pa amb tom√†quet a banda, els xurros i la seva versi√≥ m√©s greixosa (porra) s√≥n ubicus.

La segona curiositat ha estat hor√†ria. Si organitzes un congr√©s internacional, comences a les 9 i aix√≤ fa que no puguis plegar m√©s tard de quarts de dues, les dues, cosa que et fa dinar a una hora ins√≤lita a Madrid, amb l’avantatge de poder obtenir una taula per a 14 sense reservar. Quan torn√†vem a la Biblioteca per a la sessi√≥ vespertina, a dos quarts de quatre, el restaurant estava a vessar de gent.

LA tercera curiositat √©s un cl√†ssic: es confirma la variaci√≥ param√®trica amb els caf√®s: si en demanes un, se’t queden mirant esperant que el completis amb un ‘solo’.

Bé, demà ens traslladem al campus de la Complutense, que no conec. Estic convençut que les comparacions amb la UAB seran instructives.

Diari de Madrit, dijous 8 de maig

propuesta ignacio

Avui he aterrat a la T4 de Barajas amb la sana intenci√≥ de participar en el Col¬∑loqui de Gram√†tica Generativa que comen√ßa dem√† a la Universidad Complutense. Cal dir que he rebut amb alegria l’oferta ben variada de diaris que ens ha proporcionat Iberia: jo ja frisava per llegir el Mundo, La Raz√≥n i l’ABC i m’he trobat amb l’Ara, el Peri√≥dico o la Vanguardia. Fins i tot ens han donat la benviguda a Madrid en catal√† (enllaunat).
Per arribar a l’hotel volia agafar la Renfe fins a Nuevos Ministerios (us imagineu una estaci√≥ anomenada “Nous Departaments Generals” a Barcelona?), per√≤ m’he conf√≤s de m√†quina i he hagut d’agafar el metro (s√≠, s√≠, el metro). Despr√©s dos transbords i una caminada curta per davant dels teatres de Canal, on destacava el no-nacionalista Albert Boadella amb “El pimiento Verdi”. A veure si tinc temps i m’escap o a veure-la…
Despr√©s de deixar els trastets a l’hotel i fer una mica de temps, he anat aopar, horari catal√†: un quart de deu. El lloc era la Venta Segoviana, un bar tirant a popular, amb pantalla gegant per veure com el Reial Madrit robava el partit al M√†laga (he dissimulat molt b√© quan Ronaldo ha fallat el penal). Aix√≤ s√≠, m’he atipat de “picadillo d’Aranda” i una enorme “sarten Burgalesa” (patates, ous i morcilla de Burgos”). Tot plegat, un bon tiberi, acompanyat de cervesa i una copa de vi de Ribera del Duero per 16 euros. A veure si obren una franquicia a Barcelona, que ens ajudaran a passar la crisi i a superar les retallades.
B√©, amb el colesterol a dalt de tot, plego veles i dem√† un nou lliurament d’aquest diari de Madrit.

El LAPAO al teu mòbil

iconalapao5

Les aplicacions per a m√≤bils estan revolucionant la nostra manera de comunicar-nos, per√≤ tamb√© obrint ponts amb les lleng√ľes ve√Įnes. DAU Apps ha dissenyat un util√≠ssim traductor catal√†-LAPAO per poder-nos comunicar sense problemes amb els nostres amics de la Franja. Com podeu veure a les imatges, la qualitat de la traducci√≥ √©s m√©s que notable.

traductor

El podeu descarregar a Google Play i t√© l’aval de la prestigiosa Reial Acad√®mia de la llengua LAPAO. Espero amb candeletes la llista de m√≤bils amb LAPAO i que l’any vinent ja es pugui fer la declaraci√≥ de la Renda amb el programa PADRE en LAPAO.