
Si fa uns dies esmentava la sensació de dejà vu que em produïa l’ocupació del Rectorat, avui ja estic convençut que som en un bucle temporal, com li passava a Bill Murray a la pel·lícula “El dia de la marmota” (un clàssic d’aquest blog). Només cal llegir el comunicat de l’equip de govern d’avui:
Comunicat de l’Equip de Govern sobre els incidents d’avui, dia 25 d’abril, al Rectorat
Avui, 25 d’abril, no s’ha pogut celebrar la sessió ordinària del Consell de Govern de la UAB a causa d’un grup d’estudiants que ha impedit amb força i intimidacions l’entrada dels membres d’aquest òrgan de govern democràtic.
A més, aquest grup ha envaït alguns espais de l’edifici del Rectorat obligant els treballadors i treballadores a abandonar els seus llocs durant una hora i mitja.
Aquestes accions s’afegeixen a les coaccions, injúries i agressions que els darrers dies han patit altres estudiants, personal i membres de l’equip de govern.
L’Equip de Govern reitera que l’expressió d’opinions i el dret de manifestació s’han de realitzar sense recórrer a la coacció, impedir el lliure funcionament dels òrgans de govern democràtics de la Universitat ni afectar el normal desenvolupament de l’activitat dels seus treballadors i treballadores, generant situacions de tensió.
És incomprensible i inadmissible el comportament d’aquest grup d’estudiants que impedeix el debat i la presa de decisions a través dels canals democràtics propis de la Universitat i, fins i tot, el tractament de les propostes aprovades pel Claustre.
Des del primer moment, l’Equip de Govern ha mostrat la voluntat de mantenir converses amb tots els representants dels estudiants de la UAB. És incomprensible que, quan es convoquen reunions, un grup d’estudiants es negui a assistir-hi si no s’exclou la resta de col•lectius d’estudiants.
Aquestes accions ens debiliten davant la societat i afebleixen el treball de defensa de la universitat pública que ens esforcem per dur a terme de forma unitària.
La defensa de la universitat pública és del tot incompatible amb la violència contra les persones, la llibertat d’expressió i els béns públics.
Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 25 d’abril de 2013
Com si fóssim al 2008, sí, però a diferència del que li passava al Bill Murray amb gairebé cinc anys més!
Confio que el nostre rector sàpiga aprendre de les lliçons del passat.