Treballadors anònims

El diari Ara de diumenge dedicava una atenciĂł especial als sacrificis que han fet els treballadors pĂşblics catalans i ho reblaven en l’editorial:

En els últims tres anys, els treballadors dels serveis públics catalans han vist com les seves condicions laborals –no només retributives– s’escanyaven. Policies, bombers, personal dels serveis de salut pública, mestres, treballadors socials, personal de justícia, administració, mitjans de comunicació i d’altres s’han adaptat a les exigències d’austeritat que ha marcat el pressupost.

Avui, que he vist com m’han retallat la nòmina, m’adono que els professors universitaris som part del “d’altres” i que rebem la clatellada de manera anònima, sense merèixer cap esment, no com la gent Ăştil (bombers, etc.). Vista la importĂ ncia que se’ns atorga, no ens ha d’estranyar que les nostres vagues no tinguin serveis mĂ­nims… Si volem que algĂş ens faci cas, ni que sigui perquè es recordin de nosaltres, potser ja Ă©s hora que comencem a putejar els nostres estudiants en comptes d’anar-hi de col·legues. Que no Ă©s aixĂ­ com funciona la cosa, al mĂłn real?

Trucs de gat vell

Ahir vam rebre un comunicat de l’equip de Govern que va acabar d’aclarir, per si algĂş tenia cap dubte, el veritable motiu de l’ocupaciĂł del nostre Rectorat: imposar les assemblees dirigides per la CGT (i.e. la CAF) com a representants de la comunitat universitĂ ria i saltar-se els altres sindicats i associacions d’estudiants. No Ă©s una tĂ ctica nova i a Lletres ja n’estem escaldats, però aquesta vegada ja tĂ© forma de pols amb el Rector, que ha estat prou intel·ligent per reunir-se amb tothom que hagi volgut parlar i deixar els ocupants en evidència. Ho trobo una mesura adequada, però no caldria donar-hi mĂ©s ressò del necessari al qui no tĂ© altre objectiu que fer-se visible i atorgar-se una representaciĂł que ningĂş no li ha atorgat (molta assemblea i horitzontalitat, però el pla ja ve marcat des de fora, evidentment). SĂłn joves, però fan servir sempre els mateixos trucs de gat vell.

Estic convençut que el rector, amb el bon consell de la SĂ­lvia Carrasco, que ja sap de quin peu calcen els ocupants, sabrĂ  mantenir-se ferm i no cedir a xantatges ni imposicions. Malgrat els intents barroers de deslegitimar-lo, Ă©s el nostre rector i cal que tingui el suport dels qui sempre hem cregut que la UAB havia de ser un espai d’expressiĂł pacĂ­fica i lliure, però tambĂ© de respecte a les regles del joc democrĂ tic i a l’autoritat legĂ­tima.

Del dejĂ  vu al dia de la marmota: la UAB al tĂşnel del temps

groundhog_day

Si fa uns dies esmentava la sensaciĂł de dejĂ  vu que em produĂŻa l’ocupaciĂł del Rectorat, avui ja estic convençut que som en un bucle temporal, com li passava a Bill Murray a la pel·lĂ­cula “El dia de la marmota” (un clĂ ssic d’aquest blog). NomĂ©s cal llegir el comunicat de l’equip de govern d’avui:

Comunicat de l’Equip de Govern sobre els incidents d’avui, dia 25 d’abril, al Rectorat

Avui, 25 d’abril, no s’ha pogut celebrar la sessiĂł ordinĂ ria del Consell de Govern de la UAB a causa d’un grup d’estudiants que ha impedit amb força i intimidacions l’entrada dels membres d’aquest òrgan de govern democrĂ tic.

A més, aquest grup ha envaït alguns espais de l’edifici del Rectorat obligant els treballadors i treballadores a abandonar els seus llocs durant una hora i mitja.

Aquestes accions s’afegeixen a les coaccions, injúries i agressions que els darrers dies han patit altres estudiants, personal i membres de l’equip de govern.

L’Equip de Govern reitera que l’expressió d’opinions i el dret de manifestació s’han de realitzar sense recórrer a la coacció, impedir el lliure funcionament dels òrgans de govern democràtics de la Universitat ni afectar el normal desenvolupament de l’activitat dels seus treballadors i treballadores, generant situacions de tensió.

És incomprensible i inadmissible el comportament d’aquest grup d’estudiants que impedeix el debat i la presa de decisions a través dels canals democràtics propis de la Universitat i, fins i tot, el tractament de les propostes aprovades pel Claustre.

Des del primer moment, l’Equip de Govern ha mostrat la voluntat de mantenir converses amb tots els representants dels estudiants de la UAB. És incomprensible que, quan es convoquen reunions, un grup d’estudiants es negui a assistir-hi si no s’exclou la resta de col•lectius d’estudiants.

Aquestes accions ens debiliten davant la societat i afebleixen el treball de defensa de la universitat pĂşblica que ens esforcem per dur a terme de forma unitĂ ria.

La defensa de la universitat pública és del tot incompatible amb la violència contra les persones, la llibertat d’expressió i els béns públics.

Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 25 d’abril de 2013

Com si fóssim al 2008, sí, però a diferència del que li passava al Bill Murray amb gairebé cinc anys més!
Confio que el nostre rector sàpiga aprendre de les lliçons del passat.

DejĂ  vu

Acabo de llegir el comunicat de l’Equip de Govern sobre l’ocupaciĂł del Rectorat i m’ha assaltat una estranya sensaciĂł de dejĂ  vu. Uns estudiants que ocupen un edifici. Uns vicerectors que els segueixen la veta i un rector que accedeix a rebre una delegaciĂł que no ha demanat hora com a gest de bona voluntat i bon rotllo (que som a la UAB i no a la UPF! Apa, directors i degans, ja sabeu com fer-ho per poder veure el Rector sense cita prèvia). Com era previsible, aquest gest de bona voluntat i bn rotllo s’interpreta com un signe de debilitat (que no Ă©s economista? que no ha llegit The Strategy of Conflict del Nobel Thomas C- Schelling?) i exigeixen (el verb Ă©s fonamental) que el Rector faci de portaveu de les seves demandes (el nom Ă©s fonamental). Evidentment, saben que Ă©s una exigència que no hi ha cap rector que pugui acceptar i que, per tant, esdevĂ© excusa per continuar amb l’objectiu principal de tot plegat: fer-se notar i posar la UAB al centre de la lluita estudiantil universal.

En resum, tot massa previsible, tot massa vist. L’Ăşnica novetat respecte a les ocupacions del 2008 Ă©s que els actuals ocupants s’ha curat en salut imposant com a exigència prèvia la immunitat/impunitat: aixĂ­ ens estalviem problemes i plataformes per al diĂ leg. BĂ©, alguna cosa hem après tots plegats.

Una nova forma verbal: l’infinicipi

Avui, mentre omplia d’aigua la gotimplora, m’he fixat en un bonic adhesiu de les JCPC (Joves Comunistes del Poble CatalĂ ; no us perdeu la seva pĂ gina web!). A primer cop d’ull, res d’interessant (puny, lluita, ETT, etc.), però llavors m’he adonat d’aquesta innovaciĂł lingĂĽĂ­stica de primer ordre:

20130416_102947

ORGANITZART-SE! Una barreja d’infinitiu i participi, el que els especialistes anomenem un “infinicipi”, segurament l’Ăşnica paraula catalana amb cinc is, si MĂ rius Serra no ens diu el contrari. (Alguns esnobs contaminats per Derrida i els seus sequaços prefereixen el terme “partifinitiu”.) Estic convençut que aquest Ă©s el primer pas cap al nou llenguatge revolucionari.

Discapacitat digital

ator-estrabico_1

Ja fa uns anys que vaig sortir ben emprenyat i amb mal de cap d’un cinema IMAX a on havia anat a veure una pel·lĂ­cula en 3D. La raĂł era ben senzilla: els estrĂ bics no enfoquem correctament amb els dos ulls alhora i, per tant, l’efecte 3D de les ulleres es perd. Vaja, que m’ho podien haver dit abans de pagar!

Ara veig preocupat que el que va ser una anècdota es pot convertir en una discapacitat seriosa en el moment que Samsung i altres empreses tecnològiques es dediquin a aplicar la tecnologia de seguiment d’ulls (eye-tracking) a les seves joguines. Em tranquil·litza, però, que els experts diuen que de moment, la tecnologia no passa de ser una millora del reconeixement facial i que encara no pot seguir la direcciĂł de la mirada. Això o mirar de passar les pĂ gines amb un ull tapat: tornarĂ© a la meva infantesa, que vaig mig passar aixĂ­, com un pirata…

parchepirata

Facultat de Lletres i Belles Arts

Ja fa uns dies que tenim la Facultat embellida amb fotografies i ‘instal·lacions’ com la que us descrivia en una altra entrada. A mĂ©s, no fa ni una setmana que ens han vingut els pintors i han deixat les zones mĂ©s deixades una mica mĂ©s polides. Es veu, però, que els amics de l’esprai no volien deixar passar l’ocasiĂł per demostrar la seva capacitat artĂ­stica i ens han regalat aquest rodolĂ­:

20130409_135819

Com veieu, estĂ  fet a dues mans i a dos colors, però no Ă©s gran cosa des del punt de vista plĂ stic i compositiu. El rodolĂ­, a mĂ©s, Ă©s ben poc original i amb versos de mesures diferents (heptasĂ­l·lab i pentasĂ­l·lab). Ja que ens embruten les parets acabades de pintar, per què no s’inventen un bonic haiku?